Arxiu de la categoria: Biografies

Malé, Guiu

Deixa un comentari

(Rigardà, Conflent, 1939 – París, França, 3 desembre 1987)

Polític. Membre, primer, del sindicat Force Ouvrière i, després, del Parti Socialiste Français, fou expulsat d’aquest darrer l’any 1976 i evolucionà cap a posicions de centredreta.

Batlle de Bolquera el 1977 i de Prada el 1983, senador el mateix any, esdevingué president del Consell General dels Pirineus Orientals el 1982, en un moment que la descentralització donava poders importants a aquesta institució.

Molt sensible a la problemàtica catalana, participà en el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, féu gestions per obtenir la creació d’una llicenciatura de català a la Universitat de Perpinyà, donà un suport decidit a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada i mantingué bons contactes de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya.

Malató, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1816 – 1867)

Pintor. Estudià a l’Escola de Nobles Arts. Fou deixeble de Josep Planella.

Destacà com a escenògraf.

Majoral, Biel

1 Resposta

(Algaida, Mallorca, 1950 – )

(Gabriel Oliver i Oliver)  Cantautor, polític i filòleg. Es llicencià el 1975 en filologia romànica, especialitat de filologia catalana, a la Universitat de Barcelona. Des del 1977 fou professor de cultura popular i llengua catalana a l’Escola de Formació del Professorat de la Universitat de les Illes Balears. S’ha especialitzat en l’estudi de la cultura popular i ha publicat articles en diverses revistes.

Com a polític milità en el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) durant els anys 1970, i passà posteriorment al Partit Socialista de Mallorca (PSM), partit pel qual fou elegit membre del Consell Insular de Mallorca i del Consell General Interinsular (1979-83).

Fou també regidor, pel mateix partit, de l’ajuntament d’Algaida entre el 1983 i el 1987. Posteriorment milità a Esquerra Republicana de Catalunya, partit pel qual fou candidat a les eleccions generals del 1993.

Com a cantant ha recuperat música i lletres populars mallorquines i ha escrit composicions pròpies que reflexionen sobre Mallorca i els Països Catalans.

Ha col·laborat amb Maria del Mar Bonet en el disc Cançons de festa (1975) i ha creat el Grup Biel Majoral, amb Antoni Artigues i Delfí Mulet, amb el qual ha actuat arreu dels Països Catalans, i també a França, Gal·les o Suècia.

Posteriorment ha publicat Vou veri vou (1997), que ha significat la represa de l’activitat de cantautor, Temps, temps, temps (2002), un treball amb textos escrits majoritàriament per autors d’Algaida i on la cançó que dóna títol al disc està dedicada a Salvador Puig i Antich i Cançons republicanes (2009), amb textos i poemes de diversos escriptors.

Major I de Ribagorça

3 Respostes

(Castella, segle X – Tolosa ?, França, després 1046)

(o Múnia)  Comtessa de Ribagorça (1017-35) i de Castella (1029-35), reina de Pamplona i comtessa d’Aragó. Filla del comte Sanç I de Castella i d’Urraca Salvadórez.

Succeí en el comtat de Ribagorça a Guillem II de Ribagorça, cosí germà del seu pare. Fou casada vers el 1010 amb el rei Sanç III de Pamplona, comte d’Aragó (mort el 1035). Sembla que es tornà a casar, amb el comte Ponç II de Tolosa (mort el 1060).

Major d’Urgell

1 Resposta

(Catalunya ?, segle XI – segle XII)

Dama. Era filla del comte Ermengol V d’Urgell i de la dama castellana María Ansúrez.

Es casà amb un noble castellà, Pedro Foyaz de Traba.

Majó i Ribas, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1867 – 12 gener 1950)

Arquitecte modernista. Titulat el 1893. Féu cases de pisos, entre les quals sobresurt l’edifici de “La Vanguardia” (1903) de Barcelona i algun panteó al Cementiri Nou barceloní.

Maiques i Pérez, Miquel

Deixa un comentari

(Bocairent, Vall d’Albaida, 29 octubre 1489 – Sàsser, Sardenya, 18 novembre 1576)

Eclesiàstic augustinià. Format a les universitats de València i Lleida, hi ensenyà posteriorment filosofia i teologia.

Prior del convent de València i definidor provincial, el 1536 va ésser nomenat bisbe auxiliar a Sogorb (titular de Tarso) i a Lleida (titular d’Ales, Sardenya), i passà a arquebisbe de Sàsser el 1573.

Maiol, Salvador *

Deixa un comentari

Veure> Salvador Mayol  (pintor català, 1775-1834).

Maimon Gallipapa

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Poeta hebreu de data incerta, autor d’una graciosa paròdia dels aforismes d’Hipòcrates i de dues sàtires, en prosa ritmada, contra les vídues i contra les dones.

Maille de Brézé, Urbain

Deixa un comentari

(França, 1597 – 1650)

Militar. Cunyat de Richelieu, el qual el nomenà lloctinent de Catalunya (1641-42).

Reorganitzà les institucions polítiques del país (vegueries i batllies, principalment) i reforçà el Rosselló.