Arxiu de la categoria: Biografies

Mallorca i d’Ibelin, Ferran de

(Illes Balears, 1316 – després 1342)

Baró d’Omeladès i senyor de Vernet. Fill pòstum de l’infant Ferran de Mallorca i de la seva segona muller, Isabel d’Ibelin, i germà de Jaume III de Mallorca, el qual havia de succeir, per disposició de Sanç de Mallorca, si li premoria sense fills.

Fou criat a la cort de Nàpols per la seva tia la reina Sança, muller del rei Robert I. El 1338 passà a Xipre, on el 1340 es casà amb Esquiva de Lusignan, filla del rei Hug IV de Xipre.

Desavingut amb aquest, fugí de l’illa, on deixà la muller i la filla, Alisa de Mallorca.

Mallol, Francesc

(Catalunya, segle XVIII)

Humanista. El 1790 fou nomenat per cobrir una càtedra a Reus. Versificà en llatí.

Formulà la teoria que es llatinitzessin sempre els cognoms quan hom escrivia en llatí, tal com s’havia fet ja, molt sovint, durant bona part de l’edat mitjana.

Mallol, Ferrer

(Barcelona, segle XIII)

Ciutadà. Féu préstecs importants a l’infant Pere, el futur Pere II el Gran.

El 1285, regnant ja aquest monarca, fou nomenat titular dels consolats català i sicilià a Tunis.

Mallol, Arnau

(Catalunya, segle XIV – Sicília ?, Itàlia, segle XV)

Cavaller. Serví a Sicília a les ordres de Martí I el Jove.

El 1398 figurava entre els principals capitans reialistes de l’illa.

Mal-lleó, Bernat de

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Fou un dels designats per a combatre al desafiament de Bordeus al costat de Pere II el Gran.

Malla, Berenguer de

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Fou procurador de Bernat III de Cabrera fill al temps en que aquest era processat. Tingué la castellania de Montsoriu.

El 1372 fou un dels qui més es destacaren reclamant de Pere III el Cerimoniós la rehabilitació dels Cabrera.

Malgaulí d’Empúries * -comte-

Altre nom de Ponç VI d’Empúries (comte d’Empúries, 1313-22).

Malet i Vallhonrat, Francesc *

Religiós caputxí català, més conegut pel seu nom de religió, Basili de Rubí (1899-1986).

Malferit, Tomàs de

(Mallorca, vers 1440 – Inca, Mallorca, 1508)

Funcionari reial i jurista. Fill de Mateu de Malferit. Supervisor reial de l’exèrcit de Gonzalo Fernández de Córdoba a Itàlia (1495), i intervingué en els pactes de repartiment de Nàpols.

Signà a Blois el matrimoni per poders entre Ferran II el Catòlic i Germana de Foix (1505). El 1506 visità Nàpols amb els monarques. Morí essent vicecanceller de la corona catalano-aragonesa.

Malferit, Mateu de

(Inca, Mallorca, segle XV – Nàpols, Itàlia, vers 1460)

Jurista, diplomàtic i funcionari reial. Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya al ducat de Milà i a la República de Siena.

Després de la conquesta de Nàpols (1442), en fou nomenat regent. Fou un dels caps de la facció oligàrquica de Palma de Mallorca.

De formació lul·liana, escriví el tractat De temporibus, en el qual lloava Ramon Llull.

Fou el pare de Tomàs de Malferit.