(Gràcia, Barcelona, 1855 – Girona, 1931)
Dibuixant i pintor. Era nebot i deixeble de Ramon Martí i Alsina.
(Gràcia, Barcelona, 1855 – Girona, 1931)
Dibuixant i pintor. Era nebot i deixeble de Ramon Martí i Alsina.
(València, 24 febrer 1886 – Madrid, 29 gener 1953)
Pintor. Deixeble de Joaquim Sorolla, n’esdevingué gendre. Féu paisatges, composicions, retrats, flors, etc, amb un estil derivat del mestre però tenyit d’un aristocratisme convencional.
Residí un quant temps a Barcelona, on exposà a les Galeries Laietanes (1936), i després s’establí a Madrid.
Fou el pare de Francesc Pons-Sorolla i Arnau (Madrid, 1917 – 5 març 2011) Arquitecte. Nét de Joaquim Sorolla. Expert en restauracions, ha publicat articles de la seva especialitat a “Ilerda”, “Castillos de España”, etc. Fou el director del Museo Sorolla de Madrid des del 1948.
(Ciutadella, Menorca, 8 agost 1946 – )
Baríton. Es formà a la Capella Davídica de la Catedral de Menorca, i inicià la seva carrera professional al Gran Teatre del Liceu, a Barcelona, on formà part del cor i interpretà petits papers, sobretot com a baix.
El 1977 canvià a la corda de baríton i començà una brillant carrera internacional. Debutà el 1978 al mateix Liceu en el paper de Germont de La Traviata, i es consolidà sobretot amb la interpretació de Falstaff a l’Scala de Milà.
El seu ampli repertori mostra certa preferència per Donizetti, Verdi i Puccini.
Antoni Pons (València, segle XVI – Llutxent, Vall d’Albaida, 1625) Frare dominicà. Fou canonge lectoral de Tortosa des del 1595. Ocupà diversos càrrecs dintre el seu ordre. Escriví unes Maravillas del Santísimo Sacramento, editades el 1613.
Antoni Pons (Maó, Menorca, 1717 – 1789) Mecànic. És autor d’alguns escrits.
Antoni Pons (Sogorb, Alt Palància, 1725 – 1792) Pintor. Li fou encomanada la restauració i nova decoració de la biblioteca de l’Escorial. Destacà també pels seus estudis sobre antiguitats.
Arnau Pons (Catalunya, segle XIII) Frare mercenari. És autor de les obres De bono meditationies libellus, De meditatione mortis, Super illa verba Gen, XXIV i Egressus fuerat Isaac ad meditandum in agrum iclinata jam die.
Bernat Pons (País Valencià, segle XVII) Arquitecte. Treballà al temple dels Sants Joans, de València. Hi construí l’edicle que dóna al mercat.
Francesc Pons (Figueres, Alt Empordà, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII) Metge. Des del 1793 exercí a Barcelona. Era membre de la Societat de Medicina de París. És autor d’escrits professionals.
Jaume Pons (Illes Balears, segle XV) Mestre d’esgrima. És autor del primer tractat d’esgrima conegut, publicat a Perpinyà el 1474, als primers temps de la impremta.
Jeroni Pons (Sóller, Mallorca, 1889 – en alta mar, 1954) Escriptor i historiador. És autor de la novel·la de costums La llar dels avis (Sóller, 1921).
Joan Pons (Catalunya, segle XV – segle XVI) Jurista. Serví l’administració de Carles I. Fou auditor i jutge als territoris d’Itàlia, i per alguns temps actuà de governador de Nàpols. Era el pare de Lluís Ponç i d’Icard.
Pere Pons (Cervera, Segarra, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII) Jurista. Feu comentaris dels Usatges.
Pere Pons (Menorca, 1711 – 1792) Historiador. Era metge. Fou jurat major de Maó el 1781. És autor d’unes Memorias para servir a la historia de Menorca, en quatre volums, que restaren inèdites.
Pere Joan Pons (Illes Balears, segle XVI) Escriptor. Autor de poesia en castellà.
Sebastià Pons (Catalunya, segle XVI – França, 1618) Frare dominicà. Visqué a França, on destacà pels seus debats apologètics durant els trasbalsos religiosos produïts per l’extensió del calvinisme.
Sebastià Pons (Palma de Mallorca, 1613 – segle XVII) Escriptor. Era mestre de gramàtica a l’Estudi General de Palma. Versificava en llatí i en castellà. Els seus poemes més ambiciosos són inspirats per les figures de santa Caterina de Siena i sant Ramon de Penyafort.
Sebastià Pons (Illes Balears, segle XVIII) Jurista. És autor d’alguns escrits de caràcter professional.
Simó Pons (Corbera de les Cabanes, Rosselló, 1861 – Rosselló, segle XX) Botànic. Fou un gran estudiós de la flora pirinenca. Cedí al Museu de Vienne un herbari important. Publicà la notable sèrie d’opuscles Herbarum rosarum.
(Catalunya, segle XI)
Dama. Era muller de Guerau Alemany (II) de Cervelló, el qui excel·lí en temps de Ramon Berenguer I el Vell, i mare de Guerau Alemany (III) que es destacaria amb els comtes següents.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Pertanyia a la branca bastarda del casal emporità establerta a Sardenya.
Hi havia heretat les senyories de Nucis, Perralonga i Margualo.
(Barcelona, 1681 – 1761)
Eclesiàstic i historiador. Fou vicari general de Vic (1721-44).
Deixà manuscrits diversos treballs en llatí, com De origine ordinum religiosorum i una Historia del monasterio de San Cugat del Vallés en dos volums.
Ponç (Catalunya Nord, segle X) Abat de Cuixà (956-962). El 958 obtingué del rei Lotari un precepte reial de ratificació del patrimoni de l’abadia, patrimoni que ell augmentà gràcies a la protecció del comte Sunifred II de Cerdanya.
Ponç (Lleida, segle XII – Catalunya ?, segle XIII) Jurista. El 1213 ensenyava a la universitat de Bolonya. Se’n conserven comentaris a l’Arbor actionum de Bassiano.
Ponç (Catalunya, segle XIII) Paborde de Solsona. Fou present a la redacció del document del 3 de novembre de 1285, que es mantingué secret, en el qual el rei Pere II el Gran, poc abans de morir, disposava el retorn de Sicília, a l’església.
Joan Ponç (País Valencià, segle XV) Pintor. Assolí bona fama al seu temps.
Joan Ponç (Palma de Mallorca, vers 1445 – Portugal, segle XV) Trinitari. Estudià arts i teologia a València, on s’ordenà de sacerdot. Fou catedràtic de teologia a la ciutat de Mallorca. Ocupà càrrecs a Roma i el 1504 fou nomenat bisbe d’Elvas (Portugal). El 1499 escriví els estatuts de govern de la seva província.
Josep Ponç (Barcelona, 1681 – 1761) Eclesiàstic i historiador. Fou vicari general de Vic (1721-44). Deixà manuscrits diversos treballs en llatí, com De origine ordinum religiosorum i una Historia del monasterio de San Cugat del Vallés en dos volums.
Pere Ponç Veure> Pere Pons (eclesiàstic i escriptor català del segle XVI).
Pere Ponç (Maó, Menorca, 1711 – 1792) Metge. Estudià a València, on es doctorà. El 1781 era jurat major de Maó. Deixà inèdites unes Memorias para servir a la historia de Menorca.
Ramon Ponç (Catalunya, segle XV) Missioner. Durant la guerra contra Joan II, prengué partit per la Generalitat. Anà amb Colom a l’illa l’Espanyola el 1493 i va escriure una relació dels costums, la religió i els mites dels indis d’aquesta illa.
(Catalunya, segle XVII)
Frare. Pertanyia al monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
És autor de sermons que deixà escrits, entre ells alguns que pronuncià a l’Escorial.
(Fortià, Alt Empordà, segle XVI – Girona, segle XVII)
Metge. És autor del notable tractat De naturae malitia aetatem superante et de importantia ad copulam carnalem, estampat a Girona el 1637.