Arxiu de la categoria: Biografies

Portaceli i Roig, Carme

(València, 2 maig 1957 – )

Directora teatral. Professora a l’Institut del Teatre de Barcelona, entre el 1978 i el 1980, de la secció de vídeo i interpretació. Ajudant de direcció en diversos muntatges, ha dirigit entre altres Món, dimoni i carn (1982), La missió (1990, premi Serra d’Or), Combat de negre i gossos (1988) i Muelle Oeste (1993).

També ha portat a escena Els vells temps (1999), El Parc (1992) i Les presidentes (1998). El 1999 posà en escena Mein Kampf i el 2000, una versió d’Angst essen Seele auf, traduïda amb el títol de Por, menjar-se ànima.

Darrerament ha dirigit, entre altres muntatges, Solness, el constructor (2000), Jubileum (2001), El idiota en Versalles (2001), Ball trampa (2001), Sallinger (2002), Cara de foc, Un enemic del poble (2003), Lear (2003), El retorn al desert (2003), Gènova 01 (2004), Cançons dedicades (2004), Raccord (2005), Les escorxadores (2006), Un lloc conegut (2008), Fairy (Contes de fades) (2007), Què va passar quan Nora va deixar el seu home (2008), Ricard II (2009) i una adaptació de L’Auca del Senyor Esteve (2010), de Santiago Rusiñol.

Enllaç web: Carme Portaceli

Porta i Farguell, Ignasi

(Girona, 1773 – 1851)

Metge. És autor de diversos escrits de caràcter filosòfic.

Porqueres, Ponç de

(Catalunya, segle XII)

Noble. Era senyor de Porqueres, vora el llac de Banyoles. Participà a l’expedició a Almeria el 1147 i a l’atac per conquerir Tortosa el 1148.

Del seu llinatge havia de sortir el més conegut dels Santapau.

Ponts, Guillem de -varis-

Guillem de Ponts  (Urgell, segle XII)  Noble. Era un dels consellers més influents del comte Ermengol VI d’Urgell.

Guillem de Ponts  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Serví Jaume I de Catalunya a la conquesta de València (1238). Hi rebé donacions reials.

Ponts, Galceran de

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Serví Jaume I de Catalunya a les campanyes valencianes.

El monarca li féu, en premi, donacions a Morvedre.

Pontons, Guillem de

(Catalunya, segle XIII)

Mestre del Temple. Col·laborà al costat de Jaume I el Conqueridor a l’ofensiva de Múrcia (1266), reialme que havia estat perdut per Alfons X de Castella davant l’empenta dels sarraïns.

Pontons, Bernat de

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Pels anys 1325-30 era un dels principals col·laboradors de Guillem Estruç a la milícia mallorquina que prestava servei al rei de Tremisèn.

Pont -varis bio-

Antoni Josep Pont  (Catalunya, segle XIX – 1907)  Gramàtic. El 1906 intervingué al Congrés de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona.

Dionís Pont  (Illes Balears, segle XVI)  Escriptor. Publicà un poema dedicat a cantar la victòria de Lepant sobre els turcs, poc després d’haver-se produït aquella, el 1571.

Gaietà Pont  (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XIX)  Pintor. Fou deixeble i ajudant de Pere Pau Muntanya. El 1835 era professor subaltern de l’Escola de Nobles Arts.

Joan B. Pont  (València, segle XIX – segle XX)  Escriptor. Era redactor d'”El Mercantil Valenciano”. És autor del recull Antiguallas (1903) i d’algunes obres teatrals.

Miquel Pont  (Catalunya, segle XVII)  Prelat. Fou bisbe de Girona. Actuà a les Corts Catalanes convocades al seu temps.

Miquel Pont  (Manacor, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1755)  Pintor. Deixeble de Guillem Mesquida, que l’influí. Hom conserva d’ell l’Epifania i La Circumcisió (parròquia de Sant Llorenç des Cardassar) i altres obres a esglésies, museus i col·leccions de Palma, Manacor i sa Pobla.

Pont, Antoni

(la Selva de Mallorca, Mallorca, 1500 – Palma de Mallorca, 1580)

Eclesiàstic. Pertanyia a l’orde dels trinitaris. Era doctor en ambdós drets i catedràtic d’arts a l’estudi general de Lleida.

El 1578 fou nomenat per Felip II de Catalunya arquebisbe d’Oristany (Sardenya). Fra Pont, mogut per la seva modèstia dilatà la seva acceptació fins que s’esdevingué la seva mort.

Pons i Vicens, Jaume

(Binissalem, Mallorca, 1864 – Barcelona, 1948)

Jesuïta i escriptor. És autor d’una notable producció d’obres religioses, de la qual hom pot destacar El libro de la Santa Misa (1916) i Los tres libros del cristiano (1916, reeditada diverses vegades).