Arxiu de la categoria: Biografies

Vilanova -varis bio-

Bernat de Vilanova  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels distingits al costat de Jaume I el Conqueridor, a la campanya de Múrcia del 1266.

Bertran de Vilanova  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Gaudia de l’estima de Jaume I el Conqueridor. Exercí funcions de missatger de confiança entre el monarca i la seva filla Violant d’Aragó, casada amb Alfons X de Castella.

Climent de Vilanova  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Assistí al Parlament valencià de l’interregne. El 1411 fou missatger d’aquella assemblea davant el Parlament del Principat, reunit a Tortosa.

Galceran de Vilanova  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cronista. Hi ha notícia que redactà una crònica, avui perduda, del regnat d’Alfons II el Franc.

Manuel de Vilanova  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Germà de Galceran de Vilanova. Serví Castella a les ordres d’Enric de Trastàmara, amb el seu germà. Victoriós Enric, rebé terres de recompensa pels seus serveis.

Marc Vilanova  (Catalunya, segle XIV)  Pintor. És autor del notable retaule de santa Caterina, que el cònsol català a Damasc oferí, el 1385, al monestir del Sinaí, on encara s’hi conserva.

Ramon de Vilanova  (País Valencià, segle XIV – Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Cavaller. Segurament fill de Vidal i pare del Ramon que fou algutzir de Pere III el Cerimoniós. El 1323 anà a l’expedició per conquerir Sardenya que dirigí l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne. Morí a la campanya.

Ramon de Vilanova  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Lluità a favor de Joan II a la guerra que li féu el Principat. El 1486, després de caure Berga en poder de l’infant Ferran, el futur rei Catòlic, aquest el nomenà cap de les forces joanistes a la muntanya.

Vidal (III) de Vilanova  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1412, amb el jurista Domènec Mascó, fou missatger del Parlament de València, reunit a Morella, davant del del Principat, aplegat a Tortosa, poques setmanes abans del compromís de Casp.

Vilanova, Àngel de

(València, segle XV – Sardenya, Itàlia, segle XVI)

Polític i militar. Descendent de Vidal de Vilanova, fou nomenat virrei de Sardenya (1515-29) per Ferran II de Catalunya i confirmat (1516) per Carles I de Catalunya.

Reuní el parlament ordinari de Sardenya (1518-23) i un d’extraordinari (1528). El mateix any rebutjà una incursió francesa sobre Sàsser.

Vilana i Júdice, Antoni de

(Catalunya ?, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge borbònic de 1713-14.

Manava la Companyia de Mestres de Cases i Molers, que era la cinquena del primer batalló.

Vilana, Vidal de

(País Valencià, segle XV)

Cavaller. Es casà amb Tecla de Borja, neboda del papa Calixt III i germana del papa Alexandre VI.

El 1456 concorregué amb galeres a la campanya contra Gènova que dirigí Bernat I de Vilamarí, regnant Alfons IV el Magnànim.

Vilamur -varis bio-

Bernat de Vilamur  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Noble. Nebot i hereu de Ponç de Vilamur. Probablement el mateix Bernat que, amb un fill anomenat Jaume de Talarn, damnificà, el 1299, el monestir de Gerri.

Bord de Vilamur  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Probable fill del vescomte Ramon I de Vilamur i de Pallars. Fou molt protegit pel rei (1333-39).

Ramon de Vilamur  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels designats per a combatre a Bordeus al costat del rei Pere II el Gran, per complir el desafiament d’aquest amb Carles d’Anjou (1283).

Roger de Vilamur  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Comanador hospitaler de Susterris (1265).

Vilamur, Guillem de -varis-

Guillem de Vilamur  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Participà a la presa de Lleida, el 1149, amb les forces d’Ermengol VI d’Urgell que col·laboraren amb les de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Rebé algunes cases a la ciutat.

Guillem de Vilamur  (Catalunya, segle XIII)  Prelat de la casa de Ribera (1257?-69?). Membre del llinatge homònim.

Guillem de Vilamur  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Abat d’Alaó (1414). Membre del llinatge homònim.

Vilamarí -varis bio-

Berenguer de Vilamarí  (Catalunya, segle XIII – 1305)  Marí. Membre del llinatge homònim. És conegut com a capità d’una galera de la Companyia Catalana, l’única que resistí durant el combat on fou pres Berenguer V d’Entença.

Guillem de Vilamarí  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Tenia en feu l’església de Sant Esteve d’En Bas (1226).

Lluís Galceran de Vilamarí  (Catalunya, segle XV – Itàlia, segle XVI)  Militar. Nebot de Bernat (III) de Vilamarí, al qual succeí com a almirall de la flota de Nàpols. Es distingí en diverses accions guerreres, especialment a Itàlia, on devia continuar la descendència familiar, extingida, sembla, a Catalunya.

Vilamarí, Ramon de -varis-

Ramon de Vilamarí  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Noble. Rebia delmes d’Argelaguer, Tortellà, Boadella, Peralada, etc (1311-20).

Ramon de Vilamarí  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Fou el pare de:

Ramon de Vilamarí  (Alt Empordà, segle XIV)  Fill de l’homònim anterior i germà de Bernat (I). Fou el pare de Guillema de Vilamarí  (Catalunya, segle XIV)  Muller de Guillem de Montagut.

Vilamarí, Bernat de -varis-

Bernat de Vilamarí  (Catalunya, segle XIII – vers 1334)  Noble. Juntament amb el seu germà Guillem de Vilamarí moriren en lluita de bàndols, a mans de Ramon de Castellbell i els seus.

Bernat de Vilamarí  (Catalunya, segle XIV – 1385)  Veguer de Lleida. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III el Cerimoniós. El 1364 fou un dels homes distingits a l’ofensiva empresa per Alfons I de Gandia.

Vilalta i Vila, Emili

(Barcelona, 13 setembre 1867 – gener 1930)

Pianista. Fou deixeble d’Isaac Albéniz, i actuà sovint amb ell en obres per a dos pianos. Deixà sardanes i música instrumental.

Fou el pare d’Alexandre Vilalta i Faura.