(Urgell, segle XII)
Noble. El 1167 acompanyà Ermengol VII d’Urgell a Lleó.
Col·laborà amb ell a la conquesta d’Extremadura contra els sarraïns.
(Urgell, segle XII)
Noble. El 1167 acompanyà Ermengol VII d’Urgell a Lleó.
Col·laborà amb ell a la conquesta d’Extremadura contra els sarraïns.
(Catalunya, segle XVII)
Eclesiàstic. Beneficiat de Santa Maria del Mar de Barcelona.
El 1650 publicà un Tractat de les cerimònies de la missa resada i solemne, reeditat el 1679.
(Rosselló, segle XII – segle XIII)
Dama. Pubilla del noble Simó de Vilallonga (Rosselló, segle XII) Noble. Era senyor del castell de Vilarnau d’Avall, prop de Canet.
Heretà del seu pare el castell i les terres de Vilarnau d’Avall.
Es casà amb Jaume (I) de Vallgornera, noble empordanès, que aleshores, a la darreria del segle XII, s’establí al Rosselló.
(Catalunya, segle XII – Elna ?, Rosselló, segle XIII)
Prelat i monjo cistercenc. Pertanyia a la comunitat de Poblet.
El 1209 fou nomenat bisbe d’Elna, càrrec que anys després ocuparien, successivament, dos abats pobletans.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1872)
Arquitecte. Titulat per l’Academia de San Fernando el 1846.
Edificà nombrosos immobles de pisos a Barcelona dins l’estil neoclàssic.
Albert de Vilafranca (Catalunya, segle XIV – segle XV) Cavaller. Fou partidari decidit del comte Jaume II d’Urgell. Hi col·laborà al fracassat alçament contra el nou rei Ferran I d’Antequera (1413). A les darreries de la revolta l’abandonà obertament.
Bartomeu de Vilafranca (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. Manava part dels reforços catalans duts apressadament a Aragó després de la caiguda de Carinyena.
Berenguer de Vilafranca (Catalunya, segle XV) Cavaller. El 1462 seguí la causa de Joan II el Sense Fe. La Generalitat el declarà enemic de la terra.
Pere Berenguer de Vilafranca (Catalunya, segle XII) Fou el primer veguer i batlle de Montblanc, localitat per a la qual havia obtingut carta de població de Ramon Berenguer IV de Barcelona el 1155.
Pere de Vilafranca (Catalunya, segle XII) Magnat. Figurà amb Berenguer rebent d’Alfons I el Cast la vila de Vilafranca, el 1191.
Ferrer de Vilafranca (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Serví Jaume II el Just. Era veguer de Barcelona i del Vallès. El 1317 anà d’ambaixador al rei Felip de França, que acabava de pujar al tron, per exposar-li l’interès de Jaume II per la qüestió de Montpeller.
Ferrer de Vilafranca (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Acompanyà Pere III el Cerimoniós a la segona campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca (1344). En aquesta avinentesa actuà al consell reial.
Arnau de Vilademany (Catalunya, segle XIII) Cavaller. El 1283 fou un dels que havien de combatre al costat de Pere II el Gran al desafiament de Bordeus.
Bernat de Vilademany (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Cavaller. El 1314, regnant Jaume II el Just, era veguer de Berga i el Berguedà.
Joan Pere de Vilademany (Catalunya, segle XV) Cavaller. El 1476 era lloctinent del governador Lluís de Requesens.
Pere de Vilademany (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Conreà la poesia. Se n’ha conservat un vers únic, on parla del comte Pere I d’Empúries, fill de Jaume II el Just. Aquest breu fragment apareix al manuscrit 129 de Ripoll.
(Cretes, Matarranya, segle XVI)
Constructor. Bastí el 1584 la casa de la vila d’Arnes (Terra Alta), notable edifici renaixentista de pedra picada.