(País Valencià, segle XIV – Sardenya ?, segle XIV)
Noble. El 1347 passà a Sardenya amb un Alemany Carroç, formant part del cos de reforç que dirigia Hug de Cervelló.
Aquest contingent seria delmat a la batalla dels Aidu di Turdu.
(Saix, Alt Vinalopó, 3 novembre 1891 – València, 15 setembre 1976)
Economista i enginyer agrònom. A la dècada del 1920 ajudà, amb els seus treballs, a introduir el conreu del tabac al País Valencià. Formà part de la comissió tècnica encarregada de la redacció del projecte de reforma agrària arran del triomf del Front Popular.
En el període 1936-39 dirigí l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid, i el 1939, l’estació de viticultura i enologia de Requena, fins al 1961. Creà més de quaranta cooperatives vinícoles al País Valencià i a la Manxa i més de setanta bodegues.
Fundà les revistes “Acción Vitícola” i “La Semana Vitícola” i publicà Los latifundios en España (1932), La Reforma Agraria de la Segunda República y la situación actual de la agricultura española (1973) i Estudios sobre la agricultura española (1919-1971) (1974).
(Puebla de Montalbán, Castella, 1564 – Madrid, 2 febrer 1626)
Lloctinent de València (1605-15). Durant el seu govern tingué lloc l’expulsió dels moriscs del regne de València (decret del 22 setembre 1609); poc abans havia ordenat de fer un recompte detallat dels pobles del regne habitats per moriscs.
Dirigí les operacions d’embarcament (en tres mesos en sortiren més de 116.000); fins al començament del 1612 no aconseguí de resoldre del tot el problema plantejar pels petits nuclis, refugiats a la serra de Laguar i, sobretot, a la mola de Cortes.
Havia obtingut una excepció del sis per cent dels expulsats per tal de pal·liar el problema agrícola, però no fou mantinguda per la cort.
(València, 13 juny 1882 – 17 gener 1963)
Erudit. Fill de Francesc Carreres i Vallo. Es doctorà en filosofia i lletres a la universitat de Madrid amb la tesi Tratados entre Castilla y Aragón (1908), i posteriorment s’especialitzà en història de València, ciutat de la qual fou cronista oficial.
Entre la seva vasta obra d’investigador es destaquen els dos volums de l’Ensayo de una bibliografia de libros de fiestas celebradas en Valencia y su antiguo reino (1925), amb una àmplia aportació documental inèdita sobre el tema, i les monografies Notes per a la història dels bandos de València (1930), Vinatea (1936), La Taula de Canvis de València (1408-1719) (1957), Las Rocas (1957) i Los jurados de Valencia y Luis Santángel (1963), entre d’altres.
(Carcaixent, Ribera Alta, 17 desembre 1858 – València, 22 agost 1936)
Bibliòfil. Formà una notable biblioteca d’història valenciana, en la qual es destaquen els llibres i les relacions de festes, impresos i manuscrits, base dels estudis sobre aquest tema del seu fill Salvador Carreres i Zacarés.
Publicà texts inèdits de Gaspar Aguilar i d’Andreu Rey d’Artieda. Presidí la societat Acció Bibliogràfica Valenciana (1922-36).
(València, 16 juny 1916 – 17 maig 1989)
Escriptor i erudit. Col·laborà en la revista “Acció Valenciana” (1930-31) i publicà fins al 1936 algunes narracions en català, entre les quals la novel·la El cavaller del dubte (1933).
Posteriorment s’ha dedicat a l’erudició literària: Las fiestas valencianas y su expresión poética (1949), reedicions de Gaspar Aguilar i Jorge Montemayor, i ha traduït al castellà obres de T.S. Eliot.
(València, 1885 – 1936)
Polític. Milità al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez i era membre de la diputació de València en ésser implantada la Dictadura de Primo de Rivera (1923).
Fou diputat per València a les corts del 1931 i del 1933.
(València, 1845 – 1898)
Metge. Traduí moltes obres professionals. Col·laborà activament a la premsa mèdica.
(Maó, Menorca, 5 juny 1896 – Madrid, 12 octubre 1951)
Polític republicà. Es doctorà en farmàcia. Fou nomenat governador civil de les Illes Balears (abril 1931), càrrec que deixà quan, per renúncia de Manuel Azaña a l’acta de Balears, li correspongué una acta a l’assemblea constituent, el 6 d’octubre següent.
Candidat pel Front Popular per Menorca a les eleccions del 1936 i governador civil de Madrid (del febrer al 20 juliol 1936), passà a exercir càrrecs dins el govern republicà.
Exiliat a Mèxic, hi dirigí una editorial i fou professor de l’Escuela de Altos Estudios Mexicanos. Tornà d’Amèrica dos mesos abans de morir.
(Castelló de la Plana, 29 novembre 1866 – 9 febrer 1929)
Escriptor. D’una família de propietaris rurals, estudià a Barcelona i a Madrid. Instal·lat a Castelló de la Plana, intervingué en la política local amb significació conservadora.
Fundà els setmanaris “Don Cristóbal” (1887) i “Ayer y Hoy” (1902), i dirigí els diaris “El Heraldo de Castellón” i “La Tribuna”. Fou un dels principals promotors de la Societat Castellonenca de Cultura (1920).
De les seves obres, totes en castellà, destaquen la novel·la Doña Abdulia (1904) i la monografia històrica Catí (1929).
