Arxiu de la categoria: Biografies

Carrós de Centelles i Mercader, Cristòfor

3 Respostes

(País Valencià, segle XVI – 1624)

Primer marquès de Nules i de Quirra i baró d’Almedíxer. Quadrinét de Pere de Centelles-Riu-sec i de Cabrera.

Es casà amb Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, comtessa del Castell de Centelles i de Quirra, i recollí l’herència de la línia dels barons de Centelles pel testament de la seva muller.

El seu fill de la seva segona muller, fou:

Joaquim (I) Carròs de Centelles i de Calataiud (País Valencià, segle XVII – 1674)  Fou el successor del seu pare. Morí sense fills, i el comtat del Castell de Centelles passà als Blanes-Carròs de Centelles, descendents d’Enric Carròs i de Centelles.

Carròs d’Arborea i de Mur, Nicolau

6 Respostes

(Sardenya, segle XV – 1479)

Conseller reial i virrei de Sardenya (1460-79). Fill de Francesc Carròs d’Arborea. El rei li vengué el castell de la Fava, la vila de Posada i altres llocs de Sardenya, i li renovà la concessió de la baronia de Terranova (1460).

Prengué part en la guerra civil catalana (1462-72) al costat de Joan II el Sense Fe, del 1463 al 1465 fou majordom de la reina Joana Enríquez, i es distingí en el setge de Maó (1466).

El seu càrrec de virrei de Sardenya fou exercit pel seu germà Dalmau Carròs d’Arborea i de Mur durant la seva absència (1473-77). Tornà a Sardenya per tal d’acabar amb la revolta de Lleonard d’Alagó, el qual fou derrotat a la batalla de Macomer (maig 1478). Sobrevisqué pocs mesos a aquest fet d’armes.

Carròs d’Arborea i de Mur, Dalmau

3 Respostes

(Sardenya, Itàlia, segle XV – 1478)

Noble. Fill de Francesc Carròs d’Arborea i de Brianda de Mur, i germà de Nicolau. Pel seu matrimoni amb Violant Carròs i de Centelles fou comte de Quirra.

Fou lloctinent del seu germà com a virrei de Sardenya durant les absències d’aquest, entre el 1473 i el 1477. Defensà Càller contra el setge de Lleonard d’Alagó. Acceptà la rendició dels rebels a Sanluri i assistí a la batalla de Macomer (1478).

La seva mort, esdevinguda quatre mesos abans de la del seu germà, fou atribuïda a maleficis.

Carròs, Jaume

3 Respostes

(Sardenya, Itàlia, segle XIII – abans 1337)

Veguer de Càller. Fill de Francesc Carròs i de Cruïlles i germà de Francesc, Berenguer (I) i Nicolau Carròs.

Fou el pare de Joan Carròs i de Riuffes (Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Fou senyor de Mandas i veguer de l’Alguer (1363-66). Es casà amb Beneta d’Arborea i de Montcada, filla de Joan d’Arborea i néta del jutge Marià IV. Tinguè cinc fills, el més petit dels quals fou:

Joan Carròs i d’Arborea (Sardenya, Itàlia, segle XIV – segle XV)  Fou el que heretà la senyoria de Mandas. Fou el pare de:

Francesc Carròs d’Arborea (Sardenya, Itàlia, segle XV)  Obtingué el títol de baró de Terranova. Fou el pare de Dalmau i de Nicolau Carròs d’Arborea i de Mur.

Carròs, Nicolau

3 Respostes

(País Valencià, segle XIV – vers 1347)

Fill de l’almirall Francesc Carròs i de Cruïlles. Prengué part en la conquesta de Sardenya amb tres cavalls armats. Durant la campanya del Rosselló contra el rei de Mallorca, participà en els setges d’Argelers i de Cotlliure (1344). Pels seus serveis el rei li concedí el mer imperi d’algunes viles sardes de la Barbaja, que Nicolau havia comprat a uns parents seus de la família Subirats (1345).

Casat amb una filla de Berenguer de Palau (1321-22), no tingué descendència legítima i féu hereu de les seves possessions sardes el seu nebot Nicolau de Pròixida, fill de la seva germana Estefania Carròs.

Malalt a Mallorca, obtingué llicència reial per tornar a Catalunya (1346).

Carròs, Francesc

3 Respostes

(País Valencià, segle XIII – Sardenya, Itàlia, després 1343)

Fill de l’almirall Francesc Carròs i de Cruïlles. Poc temps després de la conquesta de Sardenya, hi anà amb cinquanta genets de reforç. Arran dels incidents entre el seu pare i Ramon de Peralta, tornà també detingut a Catalunya (1326).

Visqué a les terres de València i fou capità de la frontera d’Oliva per a la defensa contra els sarraïns. Armà una galera per ajudar el rei Pere III el Cerimoniós en la campanya contra el rei de Mallorca (vers el 1343).

El seu pare l’havia volgut casar amb una parenta de la reina Elisenda de Montcada, però la seva muller fou Teresa Ximenis de Borriol; foren els pares de:

Joana Carròs i Ximenis de Borriol (Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Es casà amb Ramon de Boixadors i tingué per successora la seva filla Alamanda de Boixadors. També fou la mare de Teresa.

Carrós, Berenguer (II)

3 Respostes

(País Valencià, segle XIV – vers 1427)

Noble. Tercer comte de Quirra. Fill de Berenguer Bertran, banquer de Barcelona, i de Violant Carròs, comtessa de Quirra, i nét de Berenguer Carròs i de Ribelles.

Heretà de la seva mare el comtat i els feus de Sardenya, on fou traslladat el 1409, participà en la batalla de Sanluri i, l’any següent, fou elegit per substituir el lloctinent reial, Pere de Torrelles i de Blanes, i hagué de fer front a l’oposició del vescomte de Narbona. Tornà a Barcelona el 1413 i prengué part en la campanya contra Jaume II d’Urgell.

Fou virrei de Sardenya (1410-13 i 1415-16), el 1416 aconseguí d’acordar una treva amb el vescomte de Narbona, i assistí també al parlament sard del 1421. Empenyorà les joies de l’infant Martí per poder pagar les tropes.

Els reis el casaren amb Leonor Manrique, de la casa reial de Castella, que després fou tutora del seu únic fill, Jaume Carròs i Manrique.

Carròs, Berenguer (I)

7 Respostes

(País Valencià, segle XIII – ?, abans 1336)

Noble. Fill de l’almirall Francesc Carròs i de Cruïlles. En la seva joventut col·laborà en la lluita de Robert I de Nàpols contra Frederic II de Sicília (1313).

Posteriorment (1323) acompanyà el seu pare a la conquesta de Sardenya i exercí per poc temps (1324) el càrrec de lloctinent reial. Fou un dels principals beneficiaris del repartiment de terres que seguí a la conquesta.

La seva primera muller fou Teresa Gombau d’Entença, germanastra de la infanta Teresa d’Entença. De la segona esposa, Geraldona de Ribelles, tingué el seu únic fill i successor, Berenguer Carròs i de Ribelles.

Carròs, Alamanda *

3 Respostes

Veure> Alamanda de Boixadors  (dama de Sardenya del segle XIV).

Carròs -llinatge-

6 Respostes

(Alemanya, segle XIII – País Valencià, segle XV)

Llinatge de probable origen germànic. El seu fundador, el noble Carròs, sembla procedent d’Itàlia (a la darreria del segle XV hi havia encara a Sicília uns Carròs que tenien càrrecs oficials i que potser pertanyien a la mateixa família).