(Catalunya, segle XIX)
Religiós de l’orde de sant Vicent de Paül.
Traduí de l’hebreu al castellà el Llibre dels Càntics i els Salms.
Carreras, Joan
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Carrera, Tomàs
(Perpinyà, 11 febrer 1714 – 26 juny 1764)
Metge. Fill de Josep (I) Carrera. Fou rector de la universitat i degà del Col·legi de Medicina de Perpinyà.
És autor, entre altres, de la primera obra sobre aigües medicinals del Rosselló (1756).
Fou fill seu Josep (II) Carrera.
Carrera, Josep (I)
(Perpinyà, 8 desembre 1680 – 11 abril 1737)
Metge. Nebot de Francesc Carrera. Exercí la professió a Perpinyà, on fou diverses vegades rector de la universitat.
Fou el pare de Tomàs Carrera.
Carrera -metges-
(Perpinyà, 1622 – 1802)
Llinatge de metges rossellonesos iniciat per Francesc Carrera.
Carratalà i Utrilla, Francesc Xavier
(Alacant, 3 desembre 1830 – Madrid, 2 gener 1871)
Periodista i polític. Milità en el partit progressista i intervingué activament en el periodisme alacantí del seu temps.
Exiliat el 1866, tornà per instal·lar-se a Madrid, on dirigí el diari “La Iberia”.
Prengué part en la revolució del 1868, fou diputat per Alacant a les corts constituents (1869) i fou partidari d’Amadeu I de Savoia.
Carratalà i Martínez, Josep Manuel
(Alacant, 1781 – Madrid, 13 desembre 1855)
Militar i polític. En començar la guerra del Francès fou nomenat vocal de la junta de guerra alacantina. Es destaca durant la guerra i fou ascendit a tinent coronel.
El 1815 es traslladà a Amèrica per tal de lluitar contra els partidaris de la independència, i redactà les bases de la capitulació després de la batalla d’Ayacucho (1824). Va retornar a Espanya i es distingí en la primera guerra carlina.
Ascendit a general, fou capità general d’Extremadura, València (1835), Múrcia i Castella la Nova, i el 1837 va ésser nomenat ministre de la Guerra del govern presidit per Ofalia.
Carratalà i Figueres, Domènec
(Alacant, 1915 – ? )
Escriptor. Es llicencià en filosofia i lletres, i es dedicà a l’ensenyament. Practicà intensament el periodisme a la premsa alacantina.
És autor de les obres titulades El Movimiento y la acción formativa y educativa del pueblo (1954), Situación social y económica de Alicante desde el año 1800 hasta Fernando VII (1954) i La Festa de Santa Maria d’Agost en Elche (1954).
Caro i Sureda, Maria
(Palma de Mallorca, 17 juliol 1768 – 12 desembre 1827)
Doctora en filosofia. Excel·lí per les seves disposicions artístiques. El 1779 fou nomenada acadèmica de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles de València.
Publicà Ensayo de historia, física y matemáticas (1781), i escriví algunes poesies religioses en castellà.
Caro-Maça de Liçana i Sureda-Valero, Josep
(Palma de Mallorca, 4 juliol 1764 – 1813)
Marí i militar. Fill de Pere Caro-Maça de Liçana i Fontes i germà de Pere. Provinent de Menorca desembarcà a València en els primers moments de l’alçament antinapoleònic i rebé l’encàrrec de dirigir una divisió destinada a l’auxili de Madrid.
Per l’abril de 1809 va ésser nomenat capità general interí de València, en substitució del comte de la Conquista, i exercí des d’aquest moment un poder dictatorial a la ciutat. Si bé les seves mesures foren encaminades a aconseguir la màxima eficiència en la lluita contra els francesos, la rigorositat amb què les aplicà fou la causa de la seva expulsió de la ciutat, després de la derrota del general Suchet al Baix Maestrat (agost 1810).
Caro-Maça de Liçana i Fontes, Pere
(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1717 – Alger, Algèria, 8 juliol 1775)
Marí i militar. Fill de Josep Caro-Maça de Liçana i Roca. Ingressà a la marina el 1733 i féu la campanya d’Itàlia amb l’infant Felip (1743-45), per la qual cosa fou ascendit a capità de fragata.
Posteriorment passà a l’exèrcit de terra, on assolí els graus de brigadier (1761) i de mariscal de camp (1770). Morí durant l’expedició contra Alger.
És autor d’un Plano topográfico de la plaza y puerto de Mahón (1772).
