Veure> Alfons II de Gandia (segon duc de Gandia, 1358-1425).
(Deià, Mallorca, 1791 – Palma de Mallorca, 22 abril 1842)
Doctor en dret i franciscà. L’any 1821 s’exclaustrà. Fou nomenat rector del seminari de Palma i també de la Universitat de Mallorca durant els sis anys de la darrera restauració (1840-42).
D’idees liberals, formà part de la comissió encarregada de recollir els llibres i objectes artístics dels convents desamortitzats, que formaren el primer fons de la Biblioteca Pública de Palma de Mallorca i que ell ordenà.
Publicà algunes obres didàctiques gramaticals.
(València ?, segle XV – després 1491)
Poeta i notari (1472). Formà part del consell de la ciutat.
Participà en el certamen literari del 1474 celebrat a València amb una composició en català considerada com una de les millors presentades.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 22 agost 1879 – Madrid, 23 juliol 1933)
Compositor i cantant. El 1912 guanyà la plaça de tenor de la Reial Capella.
Es distingí en la interpretació de diverses òperes. Compongué algunes obres d’aquest gènere.
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Escriptor. És autor d’una traducció del llatí, d’Eneas Silvi, que titulà Visión deleitable de la casa de la Fortuna (1611).
(València, 1760 – Madrid, 1828)
Pintor i gravador. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València, on obtingué un primer premi de gravat.
En sobresurten les còpies de la Puríssima i l’Ecce Homo de Joan de Joanes, una Vida de la Mare de Déu en dotze vinyetes, un Viacrucis sobre dibuix de Vicent López i els retrats de Maria Isabel de Bragança i Maria Josepa Amàlia de Saxónia.
Contribuí a la propagació de la litografia, en que destaca la popular de Sant Josep amb el nen Jesús.
(València, segle XVI – Japó, 1623)
Missioner. Sacerdot, després és féu caputxí. Fou enviat a les Filipines i al Japo, on morí martiritzat amb uns altres missioners.
Traduí al japonès el Flos sanctorum i uns manuals de doctrina cristiana.
Fou beatificat per Pius IX el 1867.
(Palma de Mallorca, 1845 – 1927)
Escultor. Deixeble de Josep Lladó i seguidor, estilísticament, d’Adrià Ferran.
Treballà en la portalada i en el retaule de la capella de Sant Josep, de la seu de Palma; és autor de la imatge de Ramon Llull de l’església de Sant Francesc de Mallorca i del grup de la Pietat de la parròquia de Felanitx.
(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 9 març 1876 – 25 abril 1951)
Erudit i narrador. Des del 1894 estudià la carrera eclesiàstica al seminari de Mallorca, i fou ordenat sacerdot el 1904, any en que cursà estudis lliures a la facultat de dret de Barcelona, on es llicencià el 1907.
Cap al 1911 començà a treballar per a la comissió editora de les Obres de Ramon Llull, i aviat n’assumí tota la responsabilitat, cosa que li costà un llarg i enutjós plet amb Antoni M. Alcover (1919-23). Pràcticament tot sol, transcriví i prologà els volums V-XX (1911-38) i, encara, tingué cura de l’edició del Llibre de meravelles (1931-34) i del Blanquerna (1934-54) a la col·lecció “Els Nostres Clàssics”.
Escriví una Vida compensiosa del beat Ramon Llull (1915), un excel·lent estudi sobre el Dinamisme de Ramon Llull. Traduí i prologà per a la Fundació Bernat Metge D’agricultura, de Cató (1927), Del camp, de Varró (1928), i De l’orador, de Ciceró (1929-33).
La seva tasca d’erudit no li permeté de dedicar-se prou a la seva vocació d’escriptor adscrit a l’anomenat naturalisme rural. Deixà només la contarella primerenca Flor de card (1911) i les magnífiques narracions recollides pòstumament a Novel·letes rurals (1953) i Quadrets i pinzellades (1956).
(Manacor, Mallorca, segle XIX – 1917)
Polític republicà. Organitzà el partit republicà federal a Manacor a partir del 1869, d’on fou batlle el 1873.
Posteriorment s’oposà al republicanisme progressista, encapçalat a Mallorca per Jeroni Pou, i féu costat a Antoni Villalonga, federal.
A partir del 1910 presidí la conjunció republicano-socialista a Manacor.
