(Castelló de la Plana, 1762 – Nimes, França, 1814)
Escriptor. Era baró d’Andilla.
Escriví un Resumen histórico de los varios desembarcos que se han hecho en Inglaterra desde Julio César, i traduí de l’anglès una biografia de Franklin.
Per haver estat partidari dels napoleònics, hagué d’exiliar-se.
(València, segle XVII)
Cavaller. Fou agutzil reial.
És autor de l’obra Conjunción magnífica de Saturno y Júpiter, celebrada el 9 de marzo del presente año 1643 en 28 grados y 17 minutos del Piscis, según el cómputo del rey don Alfonso y juicio conjetural de sus influxos.
(Illes Balears, 1860 – 1919)
Enginyer d’obres del port. És autor del traçat del ferrocarril de Palma de Mallorca a Sóller.
Féu un projecte de reforma del port de Palma i un altre de l’eixample amb un pla topogràfic, projecte que no fou dut a terme pel fet que prevalgué el de Bernat Calvet i Girona.
Veure> Francesc Guerau (escriptor jesuïta català, 1640-1701).
Veure> Antoni Guerau (geògraf i eclesiàstic mallorquí del segle XVII).
(València, 27 març 1919 – 17 octubre 1980)
Poeta i crític en llengua castellana. Germà d’Alexandre i de Lola. Professor de literatura castellana en universitats nord-americanes.
La seva poesia és una reflexió sobre l’existència: Arcángel de mi noche (1944), Sobre la tierra (1945), Luz desde el sueño (1947), Profecía del recuerdo (1956), Un montón de sombra (1972), Poesías completas (1974).
Realitzà també estudis crítics i traduccions: La poética de Campoamor (1955), Poesía y técnica (1955), Temas y problemas de literatura española (1959), Claves de la literatura española (1971). També ha traduït diverses obres.
El 1981 rebé el premi Nacional de Poesía per Última Thule, llibre pòstum.
(València, 2 desembre 1921 – Madrid, 4 juliol 1993)
“Lola Gaos“ Actriu. Germana de Vicent i Alexandre. Es formà en els escenaris de l’Amèrica Llatina on es traslladà amb la seva família el 1939.
Prolífica a l’estat espanyol en el camp teatral, i més tard en la televisió, figurà també com una de les millors actrius cinematogràfiques secundàries.
De la seva extensa filmografia cal assenyalar títols com: Molokai (1959), Viridiana (1961), Tristana (1969), El verdugo (1963), El arte de vivir (1963), La busca (1966), Mi querida señorita (1972), etc; però la seva consagració definitiva es va produir gràcies a Furtivos (1975).
La seva darrera pel·lícula va ser Gran Sol (1988).
(Oriola, Baix Segura, 12 novembre 1906 – Nuévalos, Aragó, 12 abril 1958)
Escriptor. Germà de Vicent i de Lola.
És autor de llibres de poemes, com Tertulia de campanar (1932), Impetu del sueño (1934), Vientos de la angustia (1947) i La senzillez atormentada (1951), i de diversos assaigs: La angustia romántica de nuestro tiempo (1935).
(Illes Balears, 1126 – 1203)
Família almoràvit, que s’independitzà a les Illes durant la dominació almohade. Portava el nom de la filla del cap almoràvit Ali ibn Iusuf, Ganiya, el fill del qual, Mohammad, governà Mallorca des de 1126.
Mohammad aprofità la invasió almohade de la Península per a proclamar l’autonomia de les Illes, i establí relacions comercials amb Pisa (1149) i Gènova (1150).
Els seus successors continuaren la lluita contra els almohades a Mallorca i al nord d’Àfrica, fins a la caiguda de Mallorca durant el regnat d’Abd Allah ibn Ishaq ibn Ganïya (1187-1203). Yahyà ibn Ishäq ibn Ganiya continuà el seu fustigament dels almohades durant molts anys al nord d’Àfrica.
Veure> Alfons I de Gandia (primer duc de Gandia, 1332-1412).
