(es Mercadal, Menorca, 20 desembre 1911 – Ciutadella, Menorca, 27 agost 1997)
Músic. Director de l’Escola Municipal de Música de Ciutadella.
Autor de cançons originals i harmonitzador de melodies catalanes.
Ha escrit obres simfòniques, per a l’escena i per a piano, i ha col·leccionat nombroses cançons tradicionals menorquines.
(València, 4 novembre 1825 – 6 març 1887)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València.
Dedicat principalment a la pintura al fresc, hi decorà l’església del Col·legi Imperial de Nens Orfes de Sant Vicent Ferrer, la parròquia de Sant Nicolau i la basílica dels Desemparats, a València, i les esglésies de Carlet, Alfafar, Aldaia, Picassent, Llutxent, Soneixa i Almàssera, i als palaus del marquès de Campo i del comte de Parcent.
A l’oli sobresurten els retrats dels marquesos de Sant Joan -o de Romero-, els de l’oratori del baró de Terrateig, etc.
Féu més de vuitanta retrats i a la fi de la seva vida es dedicà a la pintura escenogràfica.
(Catalunya, segle XVIII)
Jurisconsult. És autor d’un Responsum in causa sindicatus.
(Perpinyà, 8 desembre 1795 – París, França, 18 octubre 1864)
Músic i instrumentista de trompa. A catorze anys donà a conèixer al Teatre de Perpinyà les seves qualitats com a trompetista. Director de la Societat Musical de Perpinyà (1818).
Anà a París (1820), on fou membre de la capella reial de Carles X a partir del 1825 i entrà al servei de Lluís Felip el 1832. Fou professor de trompa del Conservatori de París (1842-60).
Escriví un mètode complert de trompa i compongué nombroses peces, especialment per a aquest instrument (Concert en fa, Rondeau pastoral, fantasies, solos, duos, quartets, estudis nocturns, preludis, capricis, exercicis).
(Illes Balears, segle XVI – 1581)
Pintor. Autor d’una Epifanía (1577, col·lecció Torrella), una Adoració dels pastors (església de la Sang, a Palma) i d’altres obres a l’església de l’Ascensió, etc.
Conreà ja un estil renaixentista, però amb escassa qualitat artística.
(Alacant, 1837 – València, 6 octubre 1895)
Polític i marquès de Montornal. Llicenciat en dret (1864).
Preparà la restauració borbònica el 1874. Fou diputat a corts (1867, 1879, 1884) i dirigent del conservadorisme a València. Posteriorment fou silvelista.
Presidí l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles (1886) i s’esmerçà per enriquir el seu museu, i aconseguí per a aquesta institució, durant un breu temps, la direcció de l’Escola de Belles Arts de València.
(Xixona, Alacantí, 9 gener 1762 – València, 1826)
Matemàtic i físic. Estudià filosofia, teologia i dret civil a la Universitat de València. Hi fou catedràtic de filosofia (1791-94), de matemàtiques (1799) i de mecànica i física experimental.
És autor de diverses obres, com Disertación sobre el cálculo de los radicales imaginarios (1799).
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1 setembre 1814 – 3 agost 1880)
Músic. Exercí com a organista de Santa Maria l’any 1839. Fou catedràtic d’harmonia del conservatori de Madrid el 1861.
Autor de dues sarsueles i d’obres didàctiques, com ara Prontuario teórico-musical (1856).
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 8 juny 1740 – 4 març 1771)
Religiós i escriptor. Professà en l’orde dominicà el 1756 i estudià als col·legis d’Oriola, Ontinyent i València.
Publicà comentaris a obres de fra Luis de León (1769, 1765) i mantingué una extensa correspondència amb Gregori Maians, Agustí Sales, Carles Ros, Josep Teixidor i altres erudits i escriptors valencians sobre problemes culturals ben diversos. L’epistolari ha estat publicat en part per Roc Chabàs (1891) i Vicent Castañeda i Alcover (1923, 1926). Hi ha manuscrits seus a l’Academia de la Historia (Madrid) i les biblioteques Universitària i Municipal de València.
Hom li ha atribuït la Rondalla de rondalles (1768, 1776, 1820, 1971, etc), obra de caràcter summament popular, que aplega, literàriament, una gran quantitat de vocables i frases fetes del País Valencià. Redactà també una Recopilación de refranes valencianos (1920) i un quadern d’esmenes i addiccions a Escritores del Reino de Valencia, de Vicent Ximeno.
Per la seva posició davant la problemàtica lingüística i cultural valenciana, Galiana ha estat inscrit dins el petit cercle valencià del segle XVIII anterior a la Renaixença.
(Illes Balears, segle XIV – Palma de Mallorca, 9 abril 1375)
Bisbe de Mallorca (1363-75). Canonge degà de la seu; fou el primer prelat mallorquí que regí la seu de Mallorca.
Impulsà les obres de la catedral, on és enterrat.
