(Llíria, Camp de Túria, 1867 – València, 1958)
Polític. Diputat a corts per Llíria, representà aquest districte a la diputació provincial, de la qual fou president.
Va estendre la seva activitat al foment de la indústria nacional i va intervenir en la fundació de la Unión Naval de Levante i de la Companyia Trasmediterrània.
(Suera, Plana Baixa, 1850 – Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1930)
Militar i veterinari. Participà activament a la Tercera Guerra Carlina amb les forces del pretendent carlí.
Resultà ferit en una acció a Sant Mateu del Maestrat.
Ausiàs Izquierdo (València, segle XVI – després 1596) Historiador i poeta. Escriví més en castellà que no pas en català. Publicà l’antologia poètica Relox de enamorados (1565), bilingüe. Hi incloïa algunes composicions seves.
Josep Izquierdo (País Valencià, segle XVIII – 1804) Religiós. Prengué l’hàbit dels canongers regulars de Sant Agustí. Destacà com a orador sagrat. Té diversos treballs d’història eclesiàstica.
Vicent Izquierdo (València, segle XVII – 1689) Eclesiàstic. Fou capellà de la Generalitat Valenciana. Deixà diversos escrits sobre història religiosa valenciana.
Vicent Izquierdo (Sogorb, Alt Palància, 1837 – País Valencià, després 1881) Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid. Destacà en la pintura de tipus populars i en la de paisatges.
(Aragó, segle XV)
Noble. Fill de Joan Gonçal d’Híxar i de Mesía. Fou comanador de Montalbà de l’orde de Sant Joan de l’Espasa (Santiago).
Es casà (1444) amb Agnès de Portugal, la qual comprà a Joanot Martorell les senyories de la vall de Xaló, Gata i Llíber. Un llarg litigi seguit de lletres de batalla i de desafiaments a ultrança se succeí entre els germans de Joanot Martorell i el comanador a causa de la negativa d’aquest a satisfer el deute.
Veure> Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau (erudit i poeta valencià, 1638-88).
(País Valencià, segle XIII – segle XV)
Família noble. Una de les branques dels Ferrandis d’Híxar.
Establerta al regne de València, el primer membre fou Pere Ferrandis d’Íxer i els seus descendents foren barons de Xaló i Gata, i també senyors de l’Alcúdia i Ressalany, senyories aportades per Maria de Montagut.
(Benissa, Marina Alta, 15 febrer 1885 – Gata, Marina Alta, 8 setembre 1936)
Escriptor i religiós franciscà. Fou cronista del seu orde.
Publicà Cuándo y dónde murió el infante fray Pedro de Aragón (1916), Dos creuades valenciano-mallorquines a les costes de Berberia (1921) i Francesc Ferrer, poeta valencià del sigle XV (1930).
Fou assassinat a l’inici de la guerra civil.
(Llíria, Camp de Túria, segle XII – 1179)
Historiador àrab.
(València, 28 novembre 1895 – Los Angeles, EUA, 28 juny 1980)
Pianista i director d’orquestra. Germà d’Empar. Estudià amb Joaquim Malats a Barcelona i fou pensionat per la diputació de València per estudiar al conservatori de París, on guanyà el primer premi el 1913.
Fou professor en el conservatori de Ginebra (1919-23), i a partir d’aquest darrer any inicià una carrera internacional com a pianista.
Dirigí la Rochester Philharmonic Orchestra (1936-44) i l’Orquestra Ciutat de València des del 1956. També actuà en pel·lícules musicals.
Compongué obres per a orquestra i piano i enregistrà nombrosos discs.
(València, 12 març 1898 – Beverly Hills, EUA, 22 abril 1969)
Pianista. Germana de Josep. Començà la seva carrera a València i completà els estudis amb Eduard López i amb el seu germà, que la presentà de concertista a París, on assolí un gran èxit amb Goyescas, d’Enric Granados.
S’establí a la capital francesa, féu concerts per tota Europa i es traslladà, amb el seu germà, als EUA.
Té una discografia molt extensa.
