(València, 1545 – Roma, Itàlia, 1614)
Frare dominicà. Fou catedràtic de les universitats de Lleida i de València. També ocupà, entre altres càrrecs, el de vicari general de l’orde i mestre general del Sacre Palau Apostòlic (1608).
És autor d’obres religioses, escrites en llatí, i de comentaris bíblics.
Ishaq ben Mosé Elí ha-Sefardí (Oriola, Baix Segura, segle XV – Constantinoble, Turquia, segle XVI) Autor jueu. D’ell es conserven, en hebreu, escrits després de l’expulsió de l’any 1492, dos llibres de matemàtiques elementals.
Ishaq ben Mosé ha-Leví * Nom en hebreu de l’escriptor jueu Profiat Duran.
Ishaq ben Natan (Xàtiva, Costera, segle XIV – Illes Balears ?, segle XIV) Jueu que residia a Mallorca cap al 1347. Traduí de l’àrab a l’hebreu dos tractats filosòfics de Maimònides, un d’al-Gazzälï i altres obres de filosofia.
Ishaq ben Yehudà Gerundí (Girona, segle XIII) Poeta hebreu, pertanyent al cercle cabalístic de Girona, del qual es conserven unes vint poesies religioses.
Ishaq Cabrit (Perpinyà, segle XIV – segle XV) Metge jueu. Documentat a Perpinyà el 1409 i el 1413. El 1403 traduí del llatí a l’hebreu una obra de medicina de Joan de Sant Amand.
Ishaq ha-Leví Gerundí (Girona, segle XIII) Poeta hebreu. Únicament conegut per la signatura en acròstic de les seves poesies religioses. Per l’estil sembla no ésser el mateix Ishaq ben Zerahya ha-Leví, sinó, probablement, un nét seu.
Ishaq ibn Sabarra (Catalunya, segle XIV – segle XV) Poeta jueu. En són conegudes tres poesies religioses, amb el seu nom en acròstic.
Ishaq Selomó Meir (Catalunya, segle XIV) Poeta hebreu de circumstàncies que apareix adreçant, entre d’altres, una poesia encomiàstica a Mosé Natan, de Tàrrega.
(Xàtiva, Costera, segle XV – Constantinoble, Turquia, segle XVI)
Autor hebreu. Exiliat el 1492, residí un quant temps a Nàpols. El 1501 era a Constantinoble, on l’any següent compongué una paròdia de contracte de matrimoni.
A la Bodleian Library d’Oxford es conserva, autògraf, un manuscrit d’autobiografia i poesies.
(Palma de Mallorca, 11 abril 1852 – Ciempozuelos, Madrid, 27 octubre 1914)
Escriptor i periodista. Estudià lleis i, a Madrid, s’afilià primer al partit carlista i fou redactor d'”El Siglo Futuro”; poc després se’n separà i dirijí “La Unión”, anomenada posteriorment “La Unión Católica”.
Fou diputat a corts i va escriure nombroses obres de caràcter social i polític.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1814 – Barcelona, 1878)
Metge. Escriví algunes obres professionals.
(Ribagorça, segle X – Albera ?, Ribagorça, vers 1003)
Comte de Ribagorça (vers 990 – vers 1003). Fill de Ramon III, que morí vers el 960. Participà en el govern, conjuntament i successivament, amb els seus germans Unifred II, Arnau I i Toda I, esposa del comte Sunyer I de Pallars.
Potser morí a Albera (1003) lluitant contra els sarraïns.
Un fill bastard seu, Guillem II, governà el comtat fins al 1017, en què passà al rei Sanç III de Pamplona.
(Catalunya Nord, segle X)
Vescomte de Conflent. Era pare de Bernat de Conflent, que l’heretaria en el vescomtat, i de Sal·la, bisbe d’Urgell.
Un fill de Bernat tindria la mitra urgellenca: sant Ermengol.
(Cerdanya, segle X)
Vescomte de Cerdanya. L’any 959 rebé els béns confiscats uns set anys abans al vescomte Unifred, que havia estat acusat de traïció i destituït.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – Alemanya, segle XIV)
Filla de Frederic III de Sicília i d’Elionor d’Anjou.
El 1338, l’any següent d’haver mort el seu pare, es casà amb Esteve, fill segon de l’emperador Lluís IV de Baviera.
Pseudònim de l’escriptor valencià Joan Baptista Mengual i Llull (1945-92).
