(Castell de Vernet, Conflent, 11 setembre 1877 – pla Guillem, Vallespir, 28 juliol 1942)
Prevere i escriptor. Publicà estudis històrics sobre els monestirs del Canigó, de Cuixà i de les esglésies del Castell de Vernet i d’Elna.
És autor del reculls poètics Lliris, roses i violes (1914) i El Romanceret del Pessebre (1932).
Veure> Cresques, Jafuda (cartògraf mallorquí, 1360-segle XV).
(València, segle XIV – 1377)
Ric mercader jueu al servei dels sobirans, almenys des del 1353. Des del 1363 fou domèstic ad honorem de la reina Elionor de Sicília i, des del 1364, membre de la casa reial de Pere III el Cerimoniós.
Actiu com a comprador de la reina i financer (especialment des del 1370). Autòcrata de l’aljama jueva de València i delegat dels jueus del Regne de València en l’establiment de les taqqanot (ordinacions) del 1354.
(Barcelona, segle XIII)
Escriptor hebreu. És autor d’obres jurídiques i teològiques.
(el Ràfol de Salem, Vall d’Albaida, 31 gener 1954 – )
Poeta. Amb un llenguatge renovador ha publicat L’esmorteïda estela de la platja (1974), Lívius diamant (1975), Tres il·luminacions (1981), Oda estranya a València (premiat el 1982 amb l’englantina d’or als Jocs Florals de Barcelona), Els caçadors salvatges (1984), Navegant obscur (1987) i Produccions ansietat (1970-1988) (1988).
(València ?, segle XIV)
Jurisconsult. Estudià lleis a Bolonya, on es graduà. Fou jurat de València (1330) i membre del consell reial (1342-49).
Autor de Notae super Foris Regne Valentiae i de Declaracions dels dubtes sobre los furs nous.
Fou el pare de Guillem Jàfer (València ?, 1366 – 1394) Jurista. Escriví Lectura solemnis super Foris Regni Valentiae, Jacobi et Alfonsi regum (1388).
(Elx, Baix Vinalopó, 20 maig 1952 – )
Arquitecte i poeta. Ha publicat assaigs sobre l’arquitectura al País Valencià, sobretot del Baix Vinalopó –Guia d’arquitectura d’Elx (1978), Qüestions territorials del País Valencià (1979), L’arquitectura popular dels horts de palmeres d’Elx (1980).
També diversos reculls poètics –Cadells cap a la fosca (1976), La festa (1982, premi Ciutat de Palma 1981), Cambra de mapes (1982), Fragments (1991) i Del temps present (1998)-.
(Elx, Baix Vinalopó, 30 abril 1883 – Califòrnia, EUA, 26 març 1919)
Escriptor. Es doctorà en dret i en lletres. Des del 1915 ensenyà llengua i literatura castellanes a l’acadèmia militar de West Point, de la qual passà a la universitat de Califòrnia.
És autor de traduccions, contes, les novel·les L’Almanguenà i La oración del huerto (1908) i d’altres escrits menors.
Pseudònim del pintor valencià Jaume Baçó (1411-61).
(Catarroja, Horta, 11 juliol 1890 – València, 10 maig 1951)
Músic i compositor. Estudià composició amb B. Pérez Casas i amb Salvador Giner. Dirigí l’Orquestra Simfònica de València,
Escriví música religiosa i les sarsueles S’han salvat, Mar endins, El gran mandarín, El signo del zodíaco, La billetera i Fiestas y amores.
