Arxiu de la categoria: Biografies

Riambau, Francesc

Deixa un comentari

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1704 – Madrid, 1770)

Escripturista i poliglot. Estudià primeres lletres a França i després filosofia, dret i cànons. El 1732 professà a Madrid al convent dels agustins, on residí quasi sempre, llevat d’un curt temps que fou prior a Ciudad Rodrigo.

Pel seu coneixement del grec i d’altres idiomes, col·laborà activament, per bé que anònimament, amb l’historiador Enrique Flórez. El 1762 se li concedí el títol de mestre supernumerari.

L’any anterior edità una obra en llatí sobre la interpretació de la Sagrada Escriptura i és autor també d’altres obres escripturístiques que restaren manuscrites.

Reynier, Josep Francesc

1 Resposta

(Perpinyà, 1741 – 1797)

Impressor. Pertanyia a una família coneguda d’impressors. Fundà el 1776 el primer diari del Rosselló, titulat “Affiches, annonces et avis divers de la province”. L’experiència durà pocs mesos.

Era cunyat de Pere Tastu, amb el qual s’associà posteriorment.

Reynés i Font, Guillem

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1877 – 1918)

Arquitecte. Titulat el 1905 a Barcelona. Fou arquitecte diocesà i es dedicà especialment a la restauració. Aixecà els plans del castell de Bellver i del palau de l’Almudaina, de la qual reconstruí la torre des Caps.

En un estil proper al modernisme construí les cases Casasayas a Palma. obra que havia començat Francesc Roca. És també l’autor del palau March (Palma) i la casa dels March a Cala Ratjada.

Reynés, Llorenç

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1709 – 1786)

Frare trinitari. Exercí diversos càrrecs religiosos, entre ells el de cronista provincial de l’orde. Fou catedràtic.

És autor de diverses obres, entre les quals destaquen sengles biografies dels beats Miquel dels Sants i Simó de Rojas, i una Crónica de los conventos de padres trinitarios de la provincia de Aragón.

Reynés, Gabriel

Deixa un comentari

(Alaró, Mallorca, 1807 – Mallorca, segle XIX)

Pintor i gravador. Devers el 1830 introduí la litografia a la seva illa natal.

Reyes i Pròsper, Eduard

Deixa un comentari

(València, 24 gener 1860 – Madrid, 20 juny 1921)

Botànic. Es dedicà a l’estudi de la cristal·lografia i la microbiologia, i s’especialitzà en la fisiologia vegetal i la fitografia.

Fou director del Jardí Botànic de la Universitat de Madrid. Investigà la flora de la península Ibèrica.

És autor de Las carofitas i Las estepas de España y su vegetación.

Rexart i Móra, Josep

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1843 – 1915)

“Mestre Manxa”  Poeta popular. Publicà una gran quantitat de glosats sobre temes diversos, dels quals hom pot destacar el Glosat nou sobre s’emigració espanyola a sa República Argentina (1889), Memòries dels sigle XIX o Alerta ciutadans!.

Revest i Corzo, Lluís

Deixa un comentari

(València, 30 gener 1892 – Castelló de la Plana, 15 agost 1963)

Erudit. Llicenciat en filosofia i lletres, fou, a Castelló de la Plana, bibliotecari, arxiver municipal (1929) i cronista municipal (1944-63). Col·laborà a “Heraldo de Castellón”, “Arte y Letra”, “Mediterráneo” i fou membre destacat de la Societat Castellonenca de Cultura.

Publicà La enseñanza en Castellón de 1374 a 1400 (1930), Hospitales y pobres en el Castellón de otros tiempos (1947) i Llibre de ordinacions de la vila de Castelló de la Plana (1957).

Fou professor de català (1910-12) i autor de l’estudi La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu (1930), on declarava la catalanitat de l’idioma i donava normes ortogràfiques prou acostades a les fabrianes.

Revert i Cortès, Antoni

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 27 agost 1930 – )

Escriptor. Ha col·laborat a “Ciudad”, a “Levante” i en altres periòdics.

És autor dels llibres 13 cuentos en esquema (1960), En breve espacio, mucha primavera (1961), Retratos al minuto (1966) i Primeros pasos del maquinismo en Alcoy (1965).

Reus i Garcia, Josep

Deixa un comentari

(Alacant, 15 març 1816 – Madrid, 1883)

Periodista i polític. Col·laborà en el diccionari geogràfic de Pascual Madoz. Progressista, prengué part activa en la política del seu partit (1843-56) i fou diputat a corts.

Fou un dels fundadors de la “Revista de legislación y jurisprudencia” i publicà Manual de desamortización civil y eclesiástica (1856) i altres estudis jurídics. Fundà una editorial amb el seu nom, que s’ha especialitzat en obres de dret.