(València, segle XVIII – segle XIX)
Pintor. Deixeble de Vicent López. Seguí el corrent neoclàssic amb influències barroques.
És autor de l’oli Desembarcament a València de Ferran el Catòlic i Germana de Foix (Museu de Belles Arts de València) i de diversos frescs a l’antic cor i al presbiteri de la catedral de València i a l’església de Santa Maria de Cocentaina.
El seu fill i deixeble fou Josep Ribelles i Felip.
(València, 8 juny 1765 – 11 gener 1826)
Erudit. Dominicà (1778), fou cronista de l’orde i de la ciutat i regne de València.
Publicà la primera part d’Observaciones histórico-críticas a las trovas intituladas de Mosén Jaime Febrer (1804), l’autenticitat de les quals discutí encertadament, Compendio histórico de todas las epidemias padecidas en Valencia antes del año 1647 (1804), Memorias histórico-críticas de las antiguas Cortes del reino de Valencia (1810), i deixà inèdites diverses obres d’història i de filologia, en gran part desaparegudes.
(Perpinyà, 1 desembre 1828 – Baiona, França, 31 agost 1892)
Marí. Sortí de l’Escola Naval a dinou anys. Participà a la guerra de Crimea, on fou ascendit a tinent de navili (1854). Fou ajudant i després cap d’estat major a l’ocupació del Senegal (1861). Prengué part a d’altres campanyes colonials africanes.
Destacà a la guerra contra Alemanya de 1870, combatent en terra. Ascendí a contra-almirall (1883) i a vice-almirall (1889).
La seva ciutat natal li ha dedicat un carrer.
(Sant Julià de Lòria, Andorra, 26 octubre 1936 – 18 desembre 2020)
Empresari i polític. Llicenciat en dret, fou conseller general (1972-75 i 1976-79) i primer cap de govern (1982) d’Andorra. Elegit novament el 1990 i el 1992, durant aquest mandat fou aprovada la Constitució que convertia Andorra en un estat de dret, i de la qual fou un dels màxims impulsors.
Novament cap de govern (1993) al capdavant de la coalició conservadora Agrupament Nacional Democràtic, dimití l’any següent en no veure aprovat el seu programa econòmic.
(Palma de Mallorca, 1883 – son Marroig, Deià, Mallorca, 1931)
Pintor. Fill d’Antoni Ribas i Oliver. S’acostà a solucions impressionistes a través de la influència de Joaquim Mir.
Es dedicà molt especialment al paisatge de Deià i residí a son Marroig, on tant ell com el seu pare són ben representats.
(Palma de Mallorca, 17 febrer 1845 – 19 gener 1911)
Pintor. Patriarca del paisatgisme mallorquí, pintà especialment a Deià i als voltants de Palma.
Expositor destacat a la Societat Foment de la Pintura i l’Escultura, conreà un realisme vuitcentista.
El seu fill fou el també pintor Antoni Ribas i Prats.
(Palma de Mallorca, 3 octubre 1814 – 11 agost 1873)
Eclesiàstic. Franciscà.
Publicà obres religioses en català: Mes de Maria (1846, de la qual es feren tres edicions) i Dia cristià… (1856, dues edicions), i, en castellà, una història de l’orde franciscà.
(Palma de Mallorca, 1898 – 1936)
Sindicalista socialista. Principal dirigent del Sindicat Metal·lúrgic Balear a la Segona República, aglutinà els partidaris de Largo Caballero a Mallorca.
President de la UGT de les Balears des del 1933, bé que volgué apropar-se a comunistes i anarcosindicalistes, després dels fets d’Octubre del 1934 fou marginat.
Fou assassinat pels feixistes a l’inici de la guerra civil.
(Madrid, 1596/97 – València, 1628)
Pintor. Fill i deixeble de Francesc Ribalta. Fou un dels primers seguidors del naturalisme de Caravaggio a Espanya, i en aquest aspecte potser influí sobre l’obra del seu pare.
És autor d’una Crucifixió, pintada quan tenia quinze anys, d’un Sant Jeroni i d’un Sant Joan Evangelista.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1689 – Madrid, 1755)
Jurista. Exercí a Mallorca i a Madrid. Fou assessor i sots-delegat de rendes públiques (1739).
És autor d’uns Discursos legales i d’altres treballs jurídics.
