(Palma de Mallorca, 1827 – segle XIX)
Brodadora. Els seus treballs foren molt admirats. El més famós era un brodat en seda que reproduïa un quadre de Bartomeu Sureda.
Reus, Jerònia
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Reus, Andreu
(Illes Balears ?, segle XVI – segle XVII)
Pintor. El 1623, per encàrrec dels jurats de la universitat, pintà els retrats imaginaris de Jaume I el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Sanç I de Mallorca i Jaume III de Mallorca (galeria de l’ajuntament de Palma de Mallorca) i altres.
Requena, Vicent
(Cocentaina, Comtat, segle XVI – València, després 1590)
Pintor renaixentista. Probablement era germà de Gaspar Requena. Documentat del 1589 al 1590.
Pintà els retaules de Sant Jeroni, de Santa Anna i de la Concepció per a l’església de Sant Miquel dels Reis. Se li atribueixen altres obres pintades per a l’església de Sant Domènec, també a València.
També era bon retratista.
Requena, Gaspar
(Cocentaina, Comtat, segle XVI – València, després 1583)
Pintor renaixentista. Documentat del 1555 al 1583.
En col·laboració amb l’extremeny Pedro Rubiales és autor del retaule de Santa Úrsula, amb figures generalment de cànon esvelt i harmoniós, que hom ha identificat amb el conservat al Museu de Belles Arts de València (1540), procedent del convent de la Puritat.
Probablement fou germà de Vicent Requena.
Renouvier, Charles
(Montpeller, França, 1 gener 1815 – Prada, Conflent, 1 setembre 1903)
Filòsof. Principal representant a França del neocriticisme que, després de Kant, defensà les tesis de la llibertat i del personalisme i negà la possibilitat de la metafísica com a ciència.
Els seus últims anys els visqué prop del seu deixeble Louis Prats, a Prada.
Publicà, entre altres obres, Essais de critique générale (1854-64), Introduction à la philosophie analytique de l’histoire (1896), Philosophie analytique de l’histoire (1896), Histoire et solution des problèmes métaphysiques (1901).
Renaudin, Ernest
(Perpinyà, 1843 – 1878)
Marí. Germà gran d’Alfred. Des dels disset anys actuà en diverses campanyes. Començà per la d’Itàlia (1860), on fou condecorat. Participà a les expedicions de Xina, Coxinxina i Mèxic.
A la guerra contra Alemanya de 1870 fou ferit al setge d’Estrasburg el 16 d’agost. Reincorporat amb gran zel, fou gravíssimament mutilat per una granada el 23 de setembre. Rebé la medalla militar.
Amb la salut molt malmesa, moriria jove. El seu nom, amb la del seu germà Alfred, figura al monument commemoratiu de 1870 alçat a Perpinyà.
Renaudin, Alfred
(Perpinyà, 1854 – 1880)
Marí. Germà petit d’Ernest. A setze anys s’allistà a la marina arran de la invasió alemanya. Amb forces desembarcades fou ferit greument al combat de Chartres, on fou condecorat sobre el camp per l’almirall.
Morí ben jove, amb la salut malmesa per les ferides rebudes. Convertit en un dels símbols de la resistència francesa contra els alemanys, la seva memòria ha estat perpetuada al costat de la del seu germà Ernest.
Renau i Montoro, Josep
(València, 14 juny 1874 – 1941)
Pintor. Conreà la pintura religiosa. Una de les seves obres més notables és el Sant Lluís Bertran de l’església valenciana de Sant Esteve. Treballà també com a restaurador.
Fou professor de l’Acadèmia de Sant Carles. Hi ha una tela seva al Museu de València.
Fou el pare de Josep Renau i Berenguer.
Renau i Berenguer, Josep
(València, 17 maig 1907 – Berlín Oriental, Alemanya, 11 octubre 1982)
Pintor, grafista i polític. Fill de Josep Renau i Montoro. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. El 1928 realitzà la primera exposició a Madrid, però al cap de poc abandonà la pintura de cavallet per treballar en la il·lustració de revistes (“Estudios”, “Cuadernos de Cultura”, “La República de les Lletres”, “Orto”, “Nueva Cultura”) i en la realització de cartells.
Membre del PCE des del 1931, fou codirector amb Max Aub de la revista “Verdad”, òrgan d’unió de PCE i PSOE, i féu diversos cartells de propaganda comunista. Exiliat a Mèxic el 1939, visqué des del 1958 al Berlín oriental (RDA).
A més del cartellisme, destacaren els seus fotomuntatges, de llenguatge simple i efectiu, a l’estil de Heartfield. En publicà dos reculls, Fata Morgana (1967) i The American Way of Life (1977), i escriví també diversos llibres, com Función social del cartel publicitario (1937) i La batalla per la nova cultura (1978).
Renat i Ferris, Guillem *
Pseudònim del filòleg valencià Josep Giner i Marco (1912-96).
