Arxiu d'etiquetes: 2018

Serra i Bauzà, Pere Antoni

2 Respostes

(Sóller, Mallorca, 18 agost 1928 – Palma de Mallorca, 2 novembre 2018)

Periodista i editor. S’inicià com a periodista el 1947 en el diari “Baleares” i es llicencià el 1951. L’any 1953 fundà l’editorial Atlante, que edità inicialment els premis Ciutat de Palma.

Ha fundat i dirigit, entre d’altres, les publicacions “Mallorca Deportiva” (1957-60), “Fiesta Deportiva” (1959-71), els diaris “Majorca Daily Bulletin” (des del 1961) i l'”Iberian Daily Sun” (1969).

Ha estat director d'”Última Hora” (1974-83), diari que adquirí el 1974, i de “Baleares” (1987), del qual en promogué el 1996 la transformació en “Diari de Balears”, primer diari en català de les Illes Balears. El 1987 creà el Grup Serra.

L’any 2010 rebé la Medalla d’Or de les Illes Balears.

Reig i Armero, Ramir

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 9 abril 1936 – València, 20 maig 2018)

Historiador. Especialista en moviments sindicals i socials. Ha estat responsable de formació i publicacions de CCOO del País Valencià i col·laborador de les revistes “Trellat” i “Nous Horitzons”. Després fou professor del departament d’anàlisi econòmica de la facultat de ciències econòmiques i empresarials de la Universitat de València.

Ha publicat Feixistes, rojos i capellans: església i societat al País Valencià, 1940-1977 (1978), Obrers i ciutadans: blasquisme i moviment obrer: València, 1898-1906 (1982) i Blasquistas y clericales: la lucha por la ciudad en la Valencia de 1900 (1986).

Lesfargues, Bernat

Deixa un comentari

(Brageirac, Occitània, 27 juliol 1924 – 23 febrer 2018)

Poeta i escriptor. Ha traduït algunes novel·les catalanes al francès, com Incerta glòria, de Joan Sales, així com Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Quim Monzó, entre d’altres.

Influït per la literatura catalana -sobretot de Josep Sebastià Pons-, la seva obra, que s’inicià amb un humanisme naturalista, franciscà, ha evolucionat cap a continguts polèmics de reivindicació occitanista.

Les seves obres principals són: Cap de l’aiga (1952) i Cor prendre (1965).

Alpera i Leiva, Lluís

Deixa un comentari

(València, 24 juliol 1938 – Alacant, 15 desembre 2018)

Poeta i assagista. Doctor en lletres, fou professor universitari als EUA. Es donà a conèixer a l’antologia de Poetes universitaris valencians (1962), i l’any següent assolí el premi Salvat-Papasseit amb El magre menjar (1963).

A més de les seves obres de poesia, és autor de Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis (1968), entre d’altres treballs de filologia. En els darrers anys ha defugit el realisme i s’ha situat en una via d’experiència individualista.

Com a crític i assagista també ha publicat diversos llibres.

Alborch i Bataller, Carme

Deixa un comentari

(Castelló de Rugat, Vall d’Albaida, 31 octubre 1947 – València, 24 octubre 2018)

Política. Després d’una carrera en dret mercantil a la Universitat de València, on es va doctorar el 1973 i fou degana de la seva facultat de Dret.

Va ser directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) des del 1987 fins al 1993, any que va fer-se càrrec del ministeri de Cultura del govern del PSOE.

El 1996 fou escollida diputada al congrés i el 2008 fou senadora.

Griera i Calderón, Rafael

Deixa un comentari

(Las Palmas de Gran Canaria, 21 octubre 1934 – Olot, Garrotxa, 31 juliol 2018)

Pintor. Fill d’un fabricant olotí d’imatgeria, es formà a l’Escola de Belles Arts d’Olot i freqüentà la penya Cràter d’art. Exposà per primera vegada (essencialment paisatges) l’any 1953.

Un contacte, a Mallorca (1956), amb Anglada i Camarasa i altres pintors, el féu derivar per un cert temps cap a una pintura informalista. Quan retornà a la figuració havia trencat del tot amb la tradició olotina i des d’aleshores la seva pintura, que defuig la lluminositat, sembla prendre model de les escoles nòrdiques.

Ha realitzat també il·lustracions de caire comercial.

Lagoma i de Barinaga, Elisa

Deixa un comentari

(Barcelona, 1925 – 2018)

Pintora. La seva formació és principalment autodidàctica.

Ha exposat amb èxit al país i a l’estranger.

Conreà una mica l’escultura. Ha excel·lit com a miniaturista, especialitat en que s’ha guanyat un prestigi excel·lent.

Grau i Solà, Jordi

3 Respostes

(Barcelona, 27 octubre 1930 – Madrid, 26 desembre 2018)

Director cinematogràfic. Es va formar al Centro Sperimentale della Cinematografia e Roma.

Els seus primers films, Noche de verano (1962), El espontáneo (1963) i Una historia de amor (1966), s’acrediten per una visió estilitzada de la realitat espanyola, mentre que Acteón (1965) desenvolupa un tema místic.

Entre els seus films posteriors cal esmentar No debe profanarse el sueño de los muertos (1974), premiada al Festival de Sitges, La trastienda (1975), La siesta (1976), Cartas de amor de una monja (1978), El timbaler del Bruc (1981, estrenada en català) i La punyalada (1989), sobre l’obra homònima de Marià Vayreda, amb que guanyà el 1990 el premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya.

Gasol i Almendros, Josep Maria

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 24 novembre 1924 – 2 juliol 2018)

Eclesiàstic i escriptor. Cursà estudis al seminari de Vic i es graduà (1953) en arqueologia a Roma. Canonge de la col·legiata de la seu de Manresa (1960), arxiver i cronista de la ciutat.

És autor de diverses obres, guies i articles històrics i arqueològics de caràcter preferentment manresà, entre els quals es destaquen Manresa, panorama d’una ciutat (1970), La història de Manresa explicada als infants (1970), La Seu de Manresa. Monografía històrica i guia descriptiva (1975), etc.

El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Duch i Álvarez, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 setembre 1936 – Montserrat, Bages, 10 novembre 2018)

Fenomenòleg de la religió. Monjo de Montserrat des del 1961, es doctorà en teologia a Tübingen (1973).

El seu principal centre d’interès són les manifestacions religioses en la cultura contemporània, en funció del binomi estructura-història.

Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la facultat d’antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha publicat molts llibres sobre religió i és autor de les introduccions i les traduccions al català de les obres de F. Schleiermacher, Sobre la religió (1992) i d’Angelus Silesius, El pelegrí querubínic (1995).