Antic nom de la població de la Bisbal d’Empordà.
Fontanet * -Baix Empordà-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Bisbal d’Empordà
Jonama i Bellsolà, Manuel
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, segle XVIII – Guatemala ?, segle XIX)
Polític guatemalenc. Germà de Jaume i de Llúcia.
Fou alcalde de Guatemala i ministre de la guerra de la República de Guatemala (1850-53).
Jonama i Bellsolà, Jaume
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, segle XVIII – segle XIX)
Lingüista. Germà de Llúcia i de Manuel.
És autor del llibre Sinónimos en lengua castellana, reeditat diverses vegades, i d’altres escrits.
Guitard, Rafael
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Teòleg. És autor d’alguns estudis de la seva especialitat.
Ferrer i de Lloret, Xavier de
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1853 – Lleida, 17 maig 1909)
Enginyer. Realitzà bons treballs de repoblació forestal, especialment a la fixació de les dunes a la conca del Baix Ter i del golf de Roses, que amenaçaven les ruïnes d’Empúries, i fou autor d’escrits que s’hi referien.
Mercader i Carbonell, Eduard
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1868 – Barcelona, 1962)
Compositor de sardanes.
Tocà a la cobla Principal de la Bisbal.
Entre les seves composicions sobresurten les titulades Compassiva, Viola doble i Rosaura.
Martínez i Noguera, Pere
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 10 desembre 1941 – )
Artista plàstic. Conegut amb el nom de Noguera. Es formà amb el terrissaire Lluís Puigdemont i a l’Escola Massana de Barcelona (1963-68).
Ha treballat sempre el fang, a partir del qual ha desenvolupat diverses experiències. Entre el 1968 i el 1972 realitzà escultures volumètriques i posteriorment emmotllats d’objectes.
D’aquesta activitat ha derivat vers una creació conceptual a partir de les formes tradicionals de la ceràmica per a la qual també utilitza la fotocòpia i material fotogràfic.
Margarit i de Biure, Vicenç de
(Castell d’Empordà ?, Baix Empordà, vers 1605 – Perpinyà, 1672)
Eclesiàstic dominicà. Fill de Felip de Margarit-Gallard i Sunyer i germà de Joan, de Felip i de Josep. Fou catedràtic de teologia a la Universitat de Girona.
En atenció al seu germà, Josep, fou preconitzat bisbe de Lleida (1643-46), potser de Solsona (1646-51) i de Barcelona (1651-52) pels reis de França.
Lluís XIV el nomenà bisbe d’Elna (1659), però no fou reconegut per la Santa Seu fins al 1669.
Margarit i de Biure, Josep de
(Castell d’Empordà, Baix Empordà, 10 febrer 1602 – Perpinyà, 17 juliol 1685)
Militar i polític. Marquès d’Aguilar. Era nét de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallard i fill de Felip de Margarit-Gallard i Sunyer i de Beatriu de Biure, i germà de Felip, Joan i Vicenç. Fou l’hereu de la seva mare, la qual li deixà la baronia de Vallespinosa.
Ferm partidari de la unió amb França, fou nomenat governador de Catalunya per Lluís XIII (1641-59). Prengué part activa en la guerra dels Segadors; amb el grau de mariscal de camp, lluità al costat de les tropes franceses i catalanes contra les de Felip IV.
S’encarregà de la defensa del Camp de Tarragona: va conquerir Valls (1641), guanyà les batalles de Constantí i del Catllar (1641) i l’any 1643 reconquerí la Vall d’Aran.
Dirigí la defensa de Barcelona el 1652 i continuà la lluita des de Perpinyà, des d’on envaí Catalunya diverses vegades, fins a la pau dels Pirineus (1659).
Exceptuat de l’amnistia que concedí Felip IV, morí a l’exili.
Margarit, Pere
(Castell d’Empordà, Baix Empordà, 1455 – 1505)
(o Pere Bertran i de Margarit) Cavaller. Des del 1485 estigué al servei del rei Ferran II el Catòlic. Casat amb una dama d’Isabel I, prengué part a la Guerra de Granada (1490-91).
Posteriorment acompanyà Colom en el segon viatge a Amèrica (1493), on fou nomenat capità de la fortalesa de Santo Tomàs, a l’illa de l’Espanyola.
Després d’una dura i indiscriminada repressió per una insurrecció indígena, intentà d’apoderar-se del comandament i s’oposà al Consell de Govern. Al seu retorn (1494), informà als reis de la insubordinació de Colom i de la seva família.
Fou el pare de Lluís de Margarit i Carrillo.
Dades dels Països Catalans 