(Barcelonès / Baix Llobregat / Vallès Occidental / Maresme)
(AMB) Delimitació geogràfica creada el 1953. És un àmbit d’actuació definit en el Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona, que integrà el municipi de Barcelona i 26 més de la rodalia.
És una de les àrees metropolitanes més denses del món, amb una superfície de 478 km2 i una població de més de 3 milions de persones, prop del 50% de la població total de Catalunya.
Enllaç web: Àrea Metropolitana de Barcelona
Nom de religió del teòleg i escriptor caputxí català Josep Maria Galdácano i Melià (1889-1953).
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Frare caputxí. Fou molt admirat pel seu saber.
Escriví un Cerimonial de l’orde de caputxins a Catalunya i unes Excel·lències, privilegis i gràcies del mateix orde.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Cavaller. Fill de Francesc de Berardo i d’Espuny.
En la junta de braços de Barcelona (juny-juliol de 1713) fou partidari de la resistència a les tropes filipistes, malgrat l’abandó de les tropes aliades.
Morí durant la defensa en el setge de Barcelona.
(Illueca, Aragó, 25 novembre 1328 – Peníscola, Baix Maestrat, 23 agost 1423)
(Pero Martines de Luna) Papa (1394-1417), considerat antipapa, fou anomenat el Papa Luna.
Fou prebost de València, consagrat bisbe i nomenat cardenal per Gregori XI (1375), prengué part en l’elecció del seu successor, Urbà VI; però, considerant nul·la l’elecció, s’uní a Anagni als cardenals dissidents que elegiren papa Climent VII, el qual s’instal·là a Avinyó (Cisma d’Occident, 1378), a la mort del qual (1394), els mateixos cardenals dissidents elegiren a Benet XIII.
La Corona catalano-aragonesa li fou sempre fidel, puix que Martí I l’Humà li jurà acatament el 1396 i li donà ajut militar quan França li havia retirat l’obediència i assetjava Avinyó. Després de ser deposat pel Concili de Pisa (1409), seguí considerant-se l’únic papa legítim i, malgrat veure’s abandonat de tothom, es refugià a Peníscola amb quatre cardenals que li romanien fidels, i des d’allí envià diverses excomunions.
Vinculat als interessos castellans, féu costat decisivament a la candidatura de Ferran d’Antequera en el compromís de Casp (1412), a través dels seus agents sant Vicent Ferrer i Berenguer de Bardaixí. Posteriorment arribà a concedir indulgència plenària als qui morien combatent els partidaris de Jaume II d’Urgell.
Així i tot, un cop dominada la situació, Ferran I no dubtà d’abandonar-lo, que, tot i ésser declarat cismàtic en el concili de Constança (1417), no renuncià mai a les seves reclamacions sobre el pontificat.
Nom popular amb què és designat i cridat el Futbol Club Barcelona.
Nom d’una moneda encunyada el segle XV en aquesta ciutat.
(Barcelona, 1911 – 1990)
Pintor, museòleg i pedagog. Va estudiar a l’Escola de Llotja, d’on des del 1943 fins que es va jubilar va ser professor. Fou funcionari de la Junta de Museus de Barcelona, on va col·laborar en la salvaguarda del patrimoni artístic durant la guerra civil.
Féu la seva primera exposició individual el 1940. Destaca sobretot com a paisatgista.
L’any 1967 fou nomenat director del Museu d’Art Modern, on va organitzar nombroses exposicions d’art català del segle XIX i principis del XX.
Ramon de Barberà (Catalunya, segle XI) Magnat. Destacà a la cort del comte Berenguer Ramon II de Barcelona. Mostrà gran enemistat envers el Cid, del qual es burlà públicament en algunes ocasions. La seva actitud causà part dels ressentiments que inclinarien el Cid a combatre el comtat de Barcelona.
Ramon de Barberà (Reus, Baix Camp, segle XIII – Catalunya, segle XIII) Eclesiàstic i canonista. Nebot del bisbe Guillem de Barberà, fou ardiaca de la catedral de Lleida. Alfons II de Catalunya li confià una ambaixada a Roma per a negociar la pau amb el papa. Li són atribuïts uns comentaris a Gracià i uns escolis al Digest.
Ramon de Barberà (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Participà a la campanya per desposseir Jaume III de Mallorca, el 1344. Un cop ocupada la vila de Cotlliure, Pere III el Cerimoniós el nomenà cap de la nova guarnició de la plaça.
Veure> Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí (polític austriacista català, 1665-1718).
Dades dels Països Catalans 