Arxius mensuals: Març de 2020

Gili i Roig, Baldomer

2 Respostes

(Lleida, 19 octubre 1873 – Barcelona, 31 desembre 1926)

Pintor i dibuixant. Germà de l’editor Gustau Gili.

Es formà a Barcelona, Madrid i Munic, i anà a Itàlia pensionat per la diputació de Lleida. El 1924 anà a Buenos Aires, on obtingué un gran èxit.

Fou diverses vegades president de la secció de pintura del Cercle Artístic de Barcelona.

Les seves obres més conegudes són paisatges (Les velles teulades, Poble de mar, Poble de muntanya).

Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa” (1895-1908) amb el pseudònim de L. Alegret. Il·lustrà un Misal romano i altres obres.

Fou el pare de l’arquitecte Joaquim Gili i Moros.

Gili i Moros, Joaquim

5 Respostes

(Barcelona, 1916 – 1984)

Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1947. Fill de Baldomer Gili i Roig.

El 1936, essent estudiant, col·laborà amb J. Torres i Clavé en l’elaboració del nou pla d’estudis de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Formà part del Grup R d’arquitectura (1953).

La seva obra es mou dins el racionalisme; en col·laboració amb Francesc Bassó és autor de l’edifici de l’Editorial Gustavo Gili, de Barcelona (1954-61).

Gili i Güell, Antònia

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 12 maig 1856 – Barcelona, 17 novembre 1909)

Poetessa. Tenia la carrera de magisteri. Publicà poemes a diverses revistes. Col·laborà a les publicacions catalanes, especialment les de caràcter religiós.

Publicà un recull titulat Lo miracler de Barcelona (1899), en honor de sant Josep Oriol.

Després de la seva mort aparegué el recull de poesia mariana titulat Maria (1911).

Gili i Gaya, Samuel

2 Respostes

(Lleida, 16 febrer 1892 – Madrid, 8 maig 1976)

Filòleg i gramàtic. Pertanyé al grup d’educadors de l’Institut-Escola de Madrid. Col·laborà amb Menéndez Pidal en el Centro de Estudios Históricos.

És autor d’importants treballs sobre fonètica, sintaxi i lexicografia i ha fer valuoses edicions crítiques d’autors clàssics espanyols i catalans.

Membre de la Real Academia Española (1961) i membre corresponent de l’IEC.

Obres destacades: Diccionario de sinónimos, un estudi del parlar lleidatà, aparegut a Miscel·lània Alcover, 1932; Curso superior de sintaxis española (1943), Elementos de fonética general (1950), Tesoro lexicográfico 1492-1627 (volum 1, 1960), Estudios de lenguaje infantil (1974).

Gili i Casanovas, Nemesi

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1888)

Sociòleg. Era advocat, metge i militar.

Dedicà els seus esforços a millorar les condicions de vida de la classe obrera. Fou secretari del president Estanislau Figueras.

El 1873, arran dels fets d’Alcoi impulsats per l’alcalde Albors, substituí un dels treballadors presos i fou condemnat a mort, per bé que tal sentència li fou commutada.

Gili, Editorial Gustavo

4 Respostes

(Barcelona, 1902 – )

Editorial. Creada per Gustau Gili i Roig. A la seva mort, el 1945, el succeïren el seu fill, Gustau Gili i Esteve, i el seu nét, Gustau Gili i Torra.

Entre les seves publicacions destaquen La historia de los papas, de Pastor (39 volums, 1911), el Diccionario ideológico de la lengua española, de J. Casares (1942), i l’Enciclopedia de Química Industrial, d’Ullman (14 volums, 1928).

Féu la primera edició de les obres completes de Joan Maragall (1913) i Narcís Oller (1928). Des 1902 al 1934 edità els llibres escolars d’Eduard Fontserè.

També són importants les seves edicions de llibres d’art, de gravats, etc, entre les quals han sobresortit les col·leccions dedicades a l’arquitectura.

Gilbert, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV)

Astrònom i metge. A petició de Pere III de Catalunya, i en col·laboració amb el jueu Jacob Corsono i amb Dalmau Sesplanes, inicià (1360) un Tractat d’Astrologia o sciència de les steles, del qual es publicà una edició a Barcelona el 1890, reproduït d’un manuscrit del començament del segle XV.

També construí, per a ús del rei, una esfera celeste en relleu de set pams de diàmetre.

Gilabert i Gilabert, Alexandre

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 març 1908 – Manta, Equador, 11 novembre 1979)

Anarco-sindicalista. Redactor de “Tierra y Libertad”, on féu la crítica sindical a partir de l’octubre de 1931.

Membre de la Federació Anarquista Ibèrica, passà (1932) a la secretaria general de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (abril 1932 – maig 1933), després d’ésser vençuts els trentistes.

Enfrontat amb els sindicats de Sabadell, la seva actuació n’afavorí l’expulsió de la CNT i la formació dels Sindicats d’Oposició el 1933.

Anà a les Balears amb la columna Bayo (agost-setembre 1936). Lluità al front d’Aragó i fou col·laborador de “Solidaridad Obrera” i “Catalunya” (1937-38).

Gilabert i d’Alentorn, Francesc de

Deixa un comentari

(Foradada, Noguera, 1559 – 1638)

Tractadista político-econòmic. Senyor de la baronia d’Àger, era un gran propietari de la regió de Lleida i es dedicà al conreu de la terra.

Residí ordinàriament a Tamarit de Llitera i fou diputat de la Generalitat de Catalunya.

Va escriure De la verdadera nobleza. Discursos sobre la calidad del Principado de Cataluña, inclinación de sus habitantes y su gobierno (1616), obra interessant per conèixer la vida catalana de l’època, i Agricultura práctica (1626).

Gilabert -escultor-

1 Resposta

(Catalunya, segle XII)

Escultor. És l’autor, amb signatura visible a les estàtues dels apòstols sant Tomàs i sant Andreu, de les figures d’entrada a la sala capitular de la seu de Sant Esteve de Tolosa (1130).

La importància d’aquesta obra i d’altres que se li atribueixen, com la Verge i l’Àngel de la porta de l’Anunciata a la seu de Lleida, la Mare de Déu del Claustre de Solsona (1163) i la columna amb figures de sants d’aquesta mateixa població, l’assenyalen com un dels màxims escultors del romànic occidental i evidencien la influència que la seva obra exercí en el seu temps.