Arxius mensuals: Agost de 2019

Cantos, Maria Lluïsa

(Barcelona, 1943 – )

Pianista. Estudià piano i orgue al Conservatori Superior Municipal de Música. N’obtingué el Premi Extraordinari de piano el 1960.

Ha donat nombrosos concerts i ha aconseguit diversos premis. Destaquen entre els darrers el Maria Barrientos i la medalla del Concurs Internacional d’Execució Musical a Ginebra.

Ha actuat a França, Suïssa, al III Festival Georges Enesco a Bucarest i als Estats Units.

Cantonigròs, Festival Internacional de Música

(Cantonigròs, Osona, 1983 – )

Festival de música tradicional d’arreu del món que se celebra com a derivació de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra.

Cantonigròs, Concurs de Poesia de

(Cantonigròs, Osona, 1944 – 1968)

Festa literària anual (Concurs de Poesia de Sant Roc de Cantonigròs i Festa Literària de Collsacabra).

Se celebrà gràcies a l’empara del bisbe de Vic, Ramon Masnou, i de l’abat de Montserrat, Aureli M. Escarré, Joan Triadú en fou el principal promotor.

A més del premi de Poesia, se concediren d’altres: de narració, d’assaig, de teatre infantil. Hi prengueren part destacats catalanòfils estrangers.

Fou el precedent de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra.

Cantonigrós (Osona)

Cantonigròs

(l’Esquirol, Osona)

Poble, format a banda i banda de l’antic camí ral de Vic a Olot. El poble té el seu origen en el mas de Can Toni Gros.

Entre el 1944 i el 1968 hi tingué lloc el Concurs de Poesia de Cantonigròs, més tard substituït per les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, itinerants. Des del 1983 hi té lloc un Festival Internacional de Música Coral.

Cantón i Gutiérrez, Marta

(Barcelona, 28 desembre 1965 – )

Gimnasta. Especialista en gimnàstica rítmica, aconseguí els primers títols en els campionats de Catalunya l’any 1977.

Com a gimnasta de la selecció estatal aconseguí dos títols de campiona d’Espanya absoluta (1982 i 1984), participà en dos campionats d’Europa i en dos del món.

L’any 1985 fou guardonada com la millor esportista catalana per la seva trajectòria esportiva i un any més tard, coincidint amb la seva retirada, rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu de l’estat espanyol.

Canton, Josep

(Milà, Itàlia, segle XVIII – Barcelona, 1808)

Usurer. Establert a Barcelona, on durant l’ocupació napoleònica fou funcionari de l’administració de rendes unides.

Fou detingut i assassinat per agents del cap de policia, Ramon Casanova, amb l’aquiescència del governador Giuseppe Lechi, per tal d’apropiar-se les joies que posseïa.

L’afer Canton fou aprofitat pel mariscal Augereau (1810) per a guanyar-se la població barcelonina fent empresonar Casanova i modificant l’estructura de la policia.

Cantó i Sala, Ildefons

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Químic. Treballà al Laboratori d’Anàlisis de la Universitat nova que fundà la Mancomunitat de Catalunya.

Publicà treballs remarcables de la seva especialitat en algunes revistes científiques.

Canto i Arroyo, Francesc

(Barcelona, 1866 – 1948)

Publicista esportiu. Col·laborà a “Stadium”, “Mundo Deportivo” i a “La Vanguardia”.

Fundà el club Esport Ciclista Català (1911) i fou un dels primers promotors de la Volta Ciclista a Catalunya; el 1912 creà la Festa del Pedal, de Sant Cugat del Vallès.

Cantó, coll del

(Soriguera, Pallars Sobiràles Valls d’Aguilar / Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

Depressió (1.715 m alt) de la serralada que, des del ras de Conques, separa les conques del Segre i de la Noguera Pallaresa entre les serres de Sant Joan i de Sant Quir.

Hi passa la carretera de Sort a la Seu d’Urgell, i és termenal (pedra del Cantó) dels tres municipis; el Cantó és una important zona de pasturatge per a bestiar boví.

El riu del Cantó, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa (aigua avall de Sort), es forma sota el coll.

Cantdelgall, morral del

(el Perelló / Tivenys / Tortosa, Baix Ebre)

Contrafort meridional (767 m alt) de la serra de Cardó (o de les Nines), a la qual s’uneix per la serra del Boix; és termenal dels tres municipis.