Arxiu d'etiquetes: viles

Bellpuig (Urgell)

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 34,98 km2, 308 m alt, 5.005 hab (2016)

0urgellSituat a l’oest de la comarca, al límit amb la del Pla d’Urgell.

Els principals recursos econòmics del municipi són l’agricultura (al regadiu hi ha conreus de cereals, farratge i patates i al secà predominen els cereals, el farratge, les oliveres i la vinya), la ramaderia (es manté el bestiar oví i augmenta el bestiar boví estabulat), l’avicultura i la indústria, aquesta derivada principalment de les activitats agropecuàries. La població es manté equilibrada entre l’emigració a Barcelona i la immigració del sud de la Península.

La vila conserva restes de l’antic castell de Bellpuig i de la muralla, hi ha també alguns carrers porticats i, als afores, el convent franciscà de Sant Bartomeu, d’estil gòtic tardà, fundat per Ramon de Cardona-Anglesola, virrei de Nàpols. El sepulcre d’aquest, una de les millors mostres escultòriques renaixentistes dels Països Catalans, va ser traslladat el 1842 a l’església parroquial de Sant Nicolau, del segle XVI. Des del segle XI fou el centre de la baronia de Bellpuig.

El municipi comprèn també l’antic terme de Seana.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Begur (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà: 20,66 km2, 200 m alt, 3.957 hab (2016)

0baix_empordaSituat a la costa, a la zona del cap de Begur. El relleu litoral és abrupte, caracteritzat pels penya-segats.

La principal font d’ingressos del municipi prové del turisme i de la construcció d’habitatges, activitats que han desbancat els sectors agrícola (cereals, vinya, oliveres i arbres fruiters), pesquer (particularment corall) i ramader (bestiar boví, porcí, oví i cabrum), i han poblat el municipi d’urbanitzacions i d’instal·lacions nàutiques i esportives.

La vila, a uns 2 km de la costa, s’esglaona a la falda d’un puig coronat per les ruïnes del castell de Begur, aixecat sobre una primitiva població romana. Destaquen algunes cases dels indians i l’església parroquial de Sant Pere, d’estil gòtic tardà.

Dins el terme, a més dels típics barris marítims de sa Riera, sa Tuna i Aiguablava, dels més moderns de Fornells de Mar i Aiguafreda, del gran hotel de Cap sa Sal i de l’antic convent de mínims, es troben el llogaret d’Esclanyà, on hi ha una torre medieval, i el barri de Son Moles.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurismeBiblioteca

Bàscara (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 17,50 km2, 66 m alt, 980 hab (2016)

0alt_empordaSituat al sud de la comarca, als contraforts de la serra que separa les conques del Fluvià i del Ter, al nord-est de Girona. Les terres no conreades són ocupades per boscos de pins i d’alzines sureres.

L’agricultura de secà (cereals, farratges i blat de moro) i de regadiu (hortalisses i fruiters), dominen l’activitat econòmica del municipi, complementada per la ramaderia (bestiar boví), l’avicultura i l’explotació del bosc i d’algunes pedreres. Depèn de les àrees comercials de Girona i Figueres. La població, que s’ha mintingut relativament estable entre el 1900 i el 1950, tendeix a minvar.

La vila és emplaçada a la riba dreta del Fluvià, prop de la carretera de França; conserva restes de la torre de la Presó, de l’antic castell episcopal de Bàscara; l’església parroquial és dedicada a sant Iscle i a santa Victòria.

El terme comprèn també els pobles de Calabuig i d’Orriols (on hi ha l’església de Sant Genís) i l’antic lloc romà de Cinyana.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Bagà (Berguedà)

Municipi del Berguedà (Catalunya): 43,13 km2, 785 m alt, 2.162 hab (2016)

0bergueda(ant: la Pobla de Bagà)  Situat al vessant sud de la serra del Moixeró i de la Tosa d’Alp.

L’explotació forestal, la ramaderia i l’agricultura són les principals activitats econòmiques del municipi, complementades darrerament pel comerç i el turisme, gràcies a l’obertura al trànsit del túnel del Cadí. Dins el terme hi ha la central elèctrica de Pendís i, molt a prop, les mines de Fígols, fora de servei, que havien ocupat una part de la població.

A la vila, que conserva una part important de les muralles, destaca la plaça Major, amb pòrtics i edificis antics, i l’església de Sant Esteve, gòtica amb elements romànics i barrocs.

Dins el terme municipal, que comprèn els antics llocs de Sant Joan d’Avellanet i de Rigoréixer, hi ha també l’església romànica de Santa Fe de Quer i el santuari de Paller.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurisme

Badia del Vallès (Vallès Occidental)

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 0,93 km2, 120 m alt, 13.482 hab (2016)

0valles_occidentalÉs el municipi de més recent creació i també el més petit de Catalunya, enclavat entre l’autopista A-18 i l’aeroport de Sabadell. Fins a l’abril de 1994, en què li va ser atorgada la independència municipal, aquest polígon de 5.372 habitatges, promogut a les acaballes del règim franquista per l’Obra Sindical del Hogar i conegut per Ciutat Badia, era regit per una mancomunitat formada pels municipis veïns de Cerdanyola i Barberà del Vallès.

Els recursos econòmics del nou municipi, pràcticament nuls en el moment d’assolir la independència, apunten a l’atracció industrial i al comerç, tot i la competència de les gran àrees comercials situades en territoris veïns. Actualment, la gran majoria de la població activa treballa fora del municipi, circumstància que de fet en fa una ciutat-dormitori.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Artés (Bages)

Municipi del Bages (Catalunya): 17,87 km2, 316 m alt, 5.596 hab (2016)

0bagesSituat a l’extrem oriental del pla de Bages, prop de la riera Gavarresa, a l’esquerra del Llobregat, al nord de Barcelona.

Gairebé tot el terreny és conreat; al secà s’hi cultiva principalment vinya, a més de cereals, oliveres i ametllers; i al regadiu, hortalisses, llegums i arbres fruiters. Hi ha també algunes indústries, sobretot tèxtils i vinícoles. Àrea comercial de Manresa.

El nucli antic de la vila es troba dalt d’un turó, on hi ha restes de l’antic castell d’Artés i de les muralles. És conserven també l’absis romànic, part de la nau gòtica i el campanar de l’antiga església parroquial de Santa Maria. Dins la primera quinzena d’abril té lloc a la vila una fira del vehicle usat.

Dins el terme, on han estat trobades restes de ceràmica ibèrica, destaca també la masia de les Torres.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTelevisió

Arnes (Terra Alta)

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 42,97 km2, 506 m alt, 472 hab (2016)

0terra_altaSituat al sud-est de la comarca, al límit amb l’Aragó i a la dreta del riu d’Algars. Al sud del terme, accidentat pel massís muntanyós dels ports de Beseit, hi abunden els boscos de pi roig.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà i de regadiu, amb conreus d’oliveres, ametllers, cereals i vinya. La ramaderia també hi és important, i especialment l’apicultura. Explotació forestal. Cada vegada més hi ha turisme de muntanya. La indústria es limita a la derivada de les activitats agropecuàries (hi ha dos cellers que produeixen vi d’alta qualitat). Àrea comercial de Tortosa.

A la vila, que conserva l’estructura originària de l’edat mitjana amb restes de l’antic castell d’Arnes, hi destaquen la Casa de la Vila, renaixentista, l’església parroquial de Santa Magdalena, barroca del segle XVII, i algunes cases antigues amb portals adovellats.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Armentera, l’ (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 5,60 km2, 7 m alt, 935 hab (2016)

0alt_empordaSituat a la plana al·luvial de la desembocadura del Fluvià, en la zona dels aiguamolls de l’Empordà. Hi ha unes 5 ha sense conrear, cobertes de pi blanc, freixes, salze i pasturatges permanents.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (cereals, cebes, alfals i bleda-rave) i, en menor importància, de regadiu (moresc i alfals); però hi ha en projecte el regatge de tot el terme. La ramaderia consta de bestiar oví, boví i, sobretot, porcí; hom cria també conills i aviram. Darrerament, té molta importància el turisme, a causa del desenvolupament turístic de la zona costanera empordanesa. Àrea comercial de Girona.

La vila es troba a la vora esquerra del riu Vell; l’església parroquial de Sant Martí és del segle XIX. Pertanyia al comtat d’Empúries. La zona dels aiguamolls és de gran interès botànic i ornitològic.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Argentona (Maresme)

Municipi del Maresme (Catalunya): 25,40 km2, 88 m alt, 12.051 hab (2016)

0maresmeSituat a l’interior, als vessants sud-orientals de la Serralada Litoral. Hi abunden els boscos de pins i d’alzines.

El conreu tradicional de la vinya ha derivat cap a la floricultura i el cultiu de maduixots. Les principals fonts de riquesa del municipi són, però, la indústria, instal·lada principalment al polígon del Gros, i el sector de serveis. Dins el terme hi ha diverses fonts d’aigua minero-medicinal, que han fomentar un estiueig de llarga tradició.

A la vila destaca l’església parroquial de Sant Julià (del segle XVI, restaurada el 1897 per Josep Puig i Cadafalch), i nombroses masies i molts casals, com la masia de can Cabanyes, fortificada.

Dins el terme es troben, a més, l’antic monestir de Sant Pere de Clarà, el santuari romànic del Viver i el veïnat de Treià, amb restes romanes, entre molts altres punts d’interès.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesMuseu del Càntir

Arenys de Mar (Maresme)

Municipi del Maresme (Catalunya): 6,75 km2, 10 m alt, 15.253 hab (2016)

0maresme(ant: Santa Maria d’Arenys)  Situat al litoral, al peu de les serres del Corredor i del Montnegre i drenat per la riera d’Arenys. A la zona muntanyosa abunden les pinedes.

L’economia del municipi es recolza sobre tres pilars bàsics: la tradicional activitat marinera i pescadora, la indústria licorera i del gènere de punt, aquesta en decadència, i sobretot el turisme i les segones residències, que han donat un gran impuls al comerç i al sector de la construcció.

La vila, antic barri marítim del municipi de Sant Martí d’Arenys (avui Arenys de Munt), s’estén a banda i banda de la Riera fins al passeig Marítim. Hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII, amb façana i retaule barrocs, la Casa de la Vila, l’Hospital Xifré, d’estil neoclàssic, i el Mercat, modernista. Altres centres d’interès són el Museu Marés de la Punta i el museu històric Fidel Fita.

Amb el nom de Sinera, la vila ha estat convertida pel poeta Salvador Espriu en un mite literari.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesRàdioClub Nàutic