(Vic, Osona, 1858 – Barcelona, 1911)
Jurista. Es llicencià en dret el 1879. Fou catedràtic de dret canònic a la universitat barcelonina. Sempre tingué fama, entre els seus deixebles, de molt exigent i sever.
Publicà diverses col·laboracions al “Diario de Barcelona” i a la premsa catòlica. És autor d’una remarcable Instituciones de derecho canónico.
Fou un dels delegats per Barcelona a l’Assemblea Catalanista de Manresa (1892).
(Vic, Osona, 18 desembre 1851 – Girona, 10 maig 1925)
Catedràtic. Germà d’Antoni.
Professà una càtedra d’agricultura a Toledo i a Girona. Fou batlle d’aquesta ciutat de 1895 a 1897.
Publicà Elementos de Agricultura i altres escrits sobre la matèria.
(Vic, Osona, 8 febrer 1849 – 11 juny 1917)
Advocat, publicista i literat. Germà de Joaquim.
Participà activament en la vida social vigatana, especialment en el foment de la cultura, i fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Vigatana i del Museu Arqueològic de Vic.
Publicà un recull de poemes (1912) i féu notables traduccions al català d’obres de Tasso, Camöes i la Divina Comèdia, de Dant.
(Vic, Osona, s XV – Palma de Mallorca, 1464)
Donzell. A les corts de 1454-58 es mostrà partidari de solucions favorables a la monarquia.
Tanmateix, el 1461, essent un dels 27 membres del Consell del Principat, secundà l’abat de Poblet Miquel Delgado en les negociacions amb la reina, que acabaren amb la capitulació de Vilafranca del Penedès, i, l’any següent, en la política a seguir davant la revolta remença.
Declarada la guerra contra Joan II, fou encarregat d’aixecar el sometent des de Camprodon i Olot a Besalú, Figueres i Castelló d’Empúries per a fer cara a la invasió francesa, que aconseguí, amb tot, d’arribar a Girona i alliberar la reina de la força.
Nebot, potser, de l’ex-governador de Menorca Pere de Bell-lloc, per tal d’unir Menorca a la causa de la generalitat de Catalunya, capitanejà una galera, sota la direcció de Francesc de Pinós, i aconseguí la presa de Maó, on dugué a terme una sagnant repressió, i de posar setge a Ciutadella, però fou capturat per les forces mallorquines fidels a Joan II el Sense Fe.
Empresonat, amb d’altres, a la ciutat de Mallorca, fou finalment decapitat a la plaça de la Cort.
(Vic, Osona, segle XIII – País Valencià, segle XIII)
Noble. Fill de Pere Espanyol, amb qui participà, juntament amb els seus germans Bernat, Tomàs i Berenguer, en la conquesta de València (1239).
Heretà els béns del seu pare i del seu germà Berenguer a Campanar i Malilla, al veïnatge de València, on formà en terrenys seus la Pobla de N’Espanyol, i fou cap de la branca valenciana dels Espanyol.
(Vic, Osona, segle XII – segle XV)
Família burgesa. Els seus membres es cognomenaren a vegades de Hispania, potser perquè procedien del mas Espanya de Taradell, documentat des del 1082. El 1219 era cap de la família Pere Espanyol.
A Mallorca, els Espanyol es feren famosos per llurs lluites contra els Armadans el darrer terç del segle XV, les quals culminaren el 1499 amb la brega sostinguda a l’església de Sant Francesc de Palma de Mallorca.
(Vic, Osona, 13 abril 1952 – )
Fotògraf. Professor de l’escola Eina, de Barcelona, i de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Treballà professionalment en els camps de la moda i l’arquitectura.
D’entre la seva obra, que exposà regularment des de 1973, destaca la sèrie Naus (1985) i el llibre Barcelona, ciutat imaginada (1988). El 1989 rebé el premi LAUS de fotografia.
Enllaç web: Manel Esclusa
(Vic, Osona, 1747 – Roma, Itàlia, 14 abril 1806)
Pintor. Deixeble de Manuel Tremulles. Residí gran part de la seva vida a Roma.
Fou conegut sovint amb el sobrenom de Romaní. Passà grans penalitats en els seus anys d’aprenentatge artístic.
Pintà un Autoretrat i un quadre representant sant Miquel dels Sants, fet a Roma per a la beatificació, el qual fou traslladat posteriorment a la catedral de Vic, on fou destruït el 1936.
(Vic, Osona, 1874 – Barcelona, 26 octubre 1935)
Pedagog. Organitzà l’Acadèmia Cots, fundada el 1879 pel seu pare, Ramon Cots i Cazador, que esdevingué la més important de l’ensenyament pràctic mercantil i d’idiomes als Països Catalans.
Fundador (1918) de l’editorial Cultural, dedicada a la publicació d’obres de text.
(Vic, Osona, 1693 – Berga, Berguedà, 1761)
Escultor i arquitecte. Fill de Pau Costa. Fou el primer artista català que ingressà a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1754).
El 1730 projectà l’acabament del frontis de la catedral de Girona, i, més endavant, la façana de l’església de Sant Agustí de Barcelona, obres que no foren acabades.
Entre els molts retaules que realitzà cal remarcar el major de l’església de Jonqueres, de Barcelona (1721), amb el qual s’introduí a Catalunya un tipus de retaule d’estructura arquitectònica que fou molt repetit.
Si bé arquitectònicament té tendències classicistes -que acusen la influència dels artistes vinguts a Barcelona durant el regnat de l’arxiduc Carles-, les seves escultures són encara barroques.
Entre elles es destaca la Caritat de la façana de l’església de l’Hospital de la Santa Creu, de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 