Calm (2.802 m alt) modelada al muntanyam al límit entre les valls de la Llosa i del riu Duran, entre els termes de Bellver de Cerdanya, Meranges i Lles.
Domina, a l’oest, l’estany de calm Colomer, l’emissari del qual, la riera del clot d’en Colomer, desguassa al Segre a través del riu de la Llosa.
(les Planes d’Hostoles, Garrotxa)
Poble, a la vall de Cogolls, drenada per la riera de Cogolls, afluent, per la dreta, del riu Brugent, que neix al vessant occidental del puig Rodó, contrafort meridional de la serra de Finestres.
L’església parroquial (Sant Cristòfor) és a la dreta de la riera.
(Castell de l’Areny, Berguedà)
Vall de capçalera de la riera de Vilada. És una profunda clotada dominada al nord-est pel puig Lluent (1.766 m alt) i tancada gairebé arreu pels seus contraforts (serra de la Clusa).
Hom hi accedeix pel coll de la Clusa i el pla de l’Orri i per l’encaixat congost de l’Escalell.
Hi ha el llogaret de Sant Romà de la Clusa.
Poble, a la vall de Cellers, drenada pel torrent de Cellers, afluent per l’esquerra de la riera de Llanera.
De la seva església parroquial de Sant Martí depèn la de Sant Serni de Llanera. Prop seu hi ha les restes del monestir benedictí de Cellers.
Fins l’any 1968 pertangué al municipi de Llanera de Solsonès.
(o de Rams) Curs d’aigua de la comarca, al massís del Boumort, afluent, per l’esquerra de la Noguera Pallaresa.
Neix sota el coll de Llívia, vora el veïnat de Capdecarreu, dins el terme d’Abella de la Conca, i, després de seguir, al sud del Boumort, un curs força rectilini per la base septentrional de les serres de Carreu i de Sant Corneli i de deixar a la dreta els cingles de Pessonada, desemboca al pantà de Talarn davant Salàs.
La vall de Carreu inclou els pobles i llogarets de Carreu, Herba-savina, Vilanoveta, Pessonada i Aramunt.
Antic terme i despoblat, al sud del municipi, a l’esquerra del Segre.
La vall de Carratalà, afluent del Segre, es forma dins el terme de Llardecans, per la unió de diversos barrancs; a la seva dreta, prop de la seva desembocadura, hi ha la central hidroelèctrica de Seròs.
Nom de la capçalera de la vall del Ter, aigua avall de l’estret de Morenç, al peu del Gra de Fajol, on rep, per la dreta, la coma de l’Orri, fins al poble de Setcases.
Els seus vessants rosts són coberts de boscs (baga de Queràs a la dreta i bosc de la Xoriguera a l’esquerra).
Vall del Pirineu axial, que ocupa uns 220 km2, distribuïts entre els municipis de Lladorre, Esterri de Cardós i la Vall de Cardós.
És una petita vall d’origen glacial que, situada per damunt dels 1.000 m i entre massissos de més de 2.000 m d’altitud (Sotllo, 3.115 m; pica d’Estats, 3.143 m, i Costuix, 2.334 m), s’estén des dels ports de Tavascan i Lladorre fins a prop de Llavorsí, i constitueix la conca del riu Lladorre, que pocs quilòmetres al nord de Llavorsí rep la Noguera de Vallferrera i formen la Noguera de Cardós.
La població es localitza en el fons de la vall i viu principalment del bestiar boví i cavallí. També hi ha alguns cultius de cereals i patates. Centrals hidroelèctriques a Tavascan. Turisme i esports d’hivern.
Tradicionalment hom ha considerat el límit al forat de Cardós, aigua amunt de Tírvia.
Vall de capçalera de la Tet, a la banda septentrional de les muntanyes que separen les dues comarques, partió d’aigües entre el Freser i el Ter i emmarcada pel pic de Noucreus (2.753 m) i el de la Dona (2.702 m), caracteritzada pels espectaculars congosts al seu sector baix.
A l’alta vall, modelada pel gel, hi ha el circ de Carançà ocupat pels petits estanys de Carançà i nombrosos aiguamolls. El paisatge canvia des dels 1.990 m, on comencen les gorges de Carançà, fins a l’aiguabarreig del riu de Carançà que s’uneix a la Tet a Toès.
Vall del massís de la pica d’Estats, dins la comarca, capçalera de la vall d’Areste, a la vall Ferrera.
És dominada, al nord, pel pic de Canalbona (2.959 m alt), a l’est del qual s’obre el port de Canalbona, que comunica amb la vall occitana de Vic-de-sòs.
Dades dels Països Catalans 