Arxiu d'etiquetes: valls

Carreu, riu de

10 Respostes

(Pallars Jussà)

(o de Rams)  Curs d’aigua de la comarca, al massís del Boumort, afluent, per l’esquerra de la Noguera Pallaresa.

Neix sota el coll de Llívia, vora el veïnat de Capdecarreu, dins el terme d’Abella de la Conca, i, després de seguir, al sud del Boumort, un curs força rectilini per la base septentrional de les serres de Carreu i de Sant Corneli i de deixar a la dreta els cingles de Pessonada, desemboca al pantà de Talarn davant Salàs.

La vall de Carreu inclou els pobles i llogarets de Carreu, Herba-savina, Vilanoveta, Pessonada i Aramunt.

Carratalà -Segrià-

3 Respostes

(Aitona, Segrià)

Antic terme i despoblat, al sud del municipi, a l’esquerra del Segre.

La vall de Carratalà, afluent del Segre, es forma dins el terme de Llardecans, per la unió de diversos barrancs; a la seva dreta, prop de la seva desembocadura, hi ha la central hidroelèctrica de Seròs.

Carlat, vall de

3 Respostes

(Setcases, Ripollès)

Nom de la capçalera de la vall del Ter, aigua avall de l’estret de Morenç, al peu del Gra de Fajol, on rep, per la dreta, la coma de l’Orri, fins al poble de Setcases.

Els seus vessants rosts són coberts de boscs (baga de Queràs a la dreta i bosc de la Xoriguera a l’esquerra).

Cardós, vall de

54 Respostes

(Pallars Sobirà)

Vall del Pirineu axial, que ocupa uns 220 km2, distribuïts entre els municipis de Lladorre, Esterri de Cardós i la Vall de Cardós.

És una petita vall d’origen glacial que, situada per damunt dels 1.000 m i entre massissos de més de 2.000 m d’altitud (Sotllo, 3.115 m; pica d’Estats, 3.143 m, i Costuix, 2.334 m), s’estén des dels ports de Tavascan i Lladorre fins a prop de Llavorsí, i constitueix la conca del riu Lladorre, que pocs quilòmetres al nord de Llavorsí rep la Noguera de Vallferrera i formen la Noguera de Cardós.

La població es localitza en el fons de la vall i viu principalment del bestiar boví i cavallí. També hi ha alguns cultius de cereals i patates. Centrals hidroelèctriques a Tavascan. Turisme i esports d’hivern.

Tradicionalment hom ha considerat el límit al forat de Cardós, aigua amunt de Tírvia.

Carançà, vall de

9 Respostes

(Ripollès / Conflent)

Vall de capçalera de la Tet, a la banda septentrional de les muntanyes que separen les dues comarques, partió d’aigües entre el Freser i el Ter i emmarcada pel pic de Noucreus (2.753 m) i el de la Dona (2.702 m), caracteritzada pels espectaculars congosts al seu sector baix.

A l’alta vall, modelada pel gel, hi ha el circ de Carançà ocupat pels petits estanys de Carançà i nombrosos aiguamolls. El paisatge canvia des dels 1.990 m, on comencen les gorges de Carançà, fins a l’aiguabarreig del riu de Carançà que s’uneix a la Tet a Toès.

Canalbona

Deixa un comentari

(Pallars Sobirà)

Vall del massís de la pica d’Estats, dins la comarca, capçalera de la vall d’Areste, a la vall Ferrera.

És dominada, al nord, pel pic de Canalbona (2.959 m alt), a l’est del qual s’obre el port de Canalbona, que comunica amb la vall occitana de Vic-de-sòs.

Camprodon, vall de

30 Respostes

(Ripollès)

Vall del Pirineu oriental, que coincideix amb la vall alta del Ter, formada per dues valls importants, la de Setcases i la de Molló (la primera formada pel Ter i la segona pel Ritort), orientades de nord a sud, entre les quals s’alcen formacions muntanyoses paleozoiques que arriben fins als 2.881 m d’altitud al puig de Bastiments; altres cims destacats són el de la Dona (2.704 m) i el roca Colom (2.502 m).

Aquesta capçalera axial contrasta amb l’alineació del Pre-pirineu, calcària i un miler de metres més baixa, que estreny el pas del Ter a la sortida de la vall, a Sant Pau de Segúries.

El clima és humit, amb precipitacions abundants i temperatures sempre molt baixes.

Enllaç:  Mancomunitat de la Vall de Camprodon

Camposines, les

3 Respostes

(la Fatarella, Terra Alta)

Antiga quadra gairebé despoblada, situada al centre de la vall de les Camposines, drenada pel riu Sec, vora el qual, a la carretera que es dirigeix a Flix (pel coll de les Camposines) i a la Fatarella hi ha l’important hostal de les Camposines i, a menys d’un km, al nord, l’antiga església de Sant Bartomeu, romànica.

El terme pertanyia als hospitalers.

Durant la guerra civil de 1936-39, fou instal·lat prop de l’hostal el comandament de les forces republicanes que participaren en la batalla de l’Ebre (des de l’agost fins a l’octubre de 1938).

Caborreu, coma de

1 Resposta

(les Valls de Valira, Alt Urgell / Sant Julià de Lòria, Andorra)

Vall entre els dos municipis, capçalera del riu de la Rabassa, o riu de Caborreu, el qual constitueix, fins a sota el coll de Pimès, la frontera estatal. Al sud és dominada pel pic de Caborreu (2.229 m alt).

El port de Caborreu, a ponent d’aquest pic, és una important zona de pasturatges per al bestiar oví.

Cabó, vall de

14 Respostes

(Cabó, Alt Urgell)

(o les valls de Cabó)  Vall, que davalla de la serra del Boumort i aflueix al Segre per la dreta, poc abans d’Organyà.

És drenada per la riera, o riu, de Cabó, format al Cap de la Vall, sota el prat d’Orient, que té com a afluents principals, per la dreta, els barrancs de la Vall i d’Inglada, i s’uneix al seu col·lector al poble de Cabó, aigua avall del qual són situats els pobles del Vilar de Cabó i del Pujal d’Organyà.

El bosc i les pastures cobreixen tota la zona per damunt dels 1.400-1.500 m.

És compresa dins el terme de Cabó, dit antigament la Vall de Cabó.