Coll (870 m alt) de la Serralada Pre-litoral Catalana, entre el massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, per on passa la carretera de Terrassa a Manresa.
Estenalles, coll d’
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Vallès Occidental (geo)
Barcelona, Àrea Metropolitana de
(Barcelonès / Baix Llobregat / Vallès Occidental / Maresme)
(AMB) Delimitació geogràfica creada el 1953. És un àmbit d’actuació definit en el Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona, que integrà el municipi de Barcelona i 26 més de la rodalia.
És una de les àrees metropolitanes més denses del món, amb una superfície de 478 km2 i una població de més de 3 milions de persones, prop del 50% de la població total de Catalunya.
Enllaç web: Àrea Metropolitana de Barcelona
Gaià, riera de -Vallès Occidental/Baix Llobregat-
(Vallès Occidental / Baix Llobregat)
Afluent esquerrà del Llobregat, que neix a la serra de l’Obac, dins el terme de Terrassa.
Després de passar prop de Santa Maria i de Sant Miquel de Taradell, de Viladecavalls, d’Ullastrell (sota aquest poble rep, per la dreta, la riera de Sant Jaume) i de Santa Maria de Vilalba, desemboca al seu col·lector poc abans de Martorell.
Font Groga
Reserva natural de 81 ha, situat a la capçalera de Sant Medir, a l’obaga de la serra de Collserola.
De la font que li dona nom brolla aigua ferruginosa, i es de la segona meitat del segle XIX.
Fou declarada espai natural de protecció especial el 1986 dins el Parc Natural de Collserola, i presenta una vegetació mediterrània d’alzines i roures.
Comtal, rec
(Vallès Occidental / Barcelonès)
Conducció d’aigua del Besòs, derivada des de prop de Montcada i Reixac, destinada a regar algunes hortes del voltant de Barcelona, a fer anar molins i a diverses activitats lligades a la indústria tèxtil.
És atribuït al comte Miró (954-66), del qual prengué el nom, conservat en el del carrer del Regomir. El seu curs, mudat algunes vegades, ha deixat record en els carrers del Rec i del Rec Comtal, i també en l’antiga església de Sant Cugat del Rec.
A més dels molins comtals, n’ha havia de pertanyents a l’hospital de Pere Desvilar a les basses de Sant Pere. Barcelona comprà els molins reials el 1386 i desvià el rec a la vall de la muralla.
El 1395 fou construït una resclosa al Besòs i, més tard, fou desviada vora el rec la riera de Ripollet (1452).
A partir del 1822 foren practicades mines de captació que permeteren de regar una mica de terra.
Actualment serveix de drenatge de les conduccions subterrànies d’aigües residuals de la ciutat de Barcelona.
Caldes, riera de
(Vallès Occidental / Vallès Oriental)
Curs d’aigua, afluent del Besòs per la dreta.
És format sota els cingles de Gallifa, al peu de la roca de Sant Sadurní, per la confluència de les rieres de la Roca i de Gallifa. Després de rebre per la dreta la riera de Sant Sebastià, penetra a la plana del Vallès a través de l’estret de les Elies.
Deixa Caldes de Montbui a l’esquerra, vora Palau-solità rep la riera de Sentmenat per la dreta i desemboca al seu col·lector entre Mollet del Vallès i la Llagosta, després d’un recorregut de 22 km.
Vora Mollet del Vallès ha estat projectat un important centre urbà anomenat Santa Maria de Gallecs (o Riera de Caldes).
Besòs, el
(Vallès Oriental / Vallès Occidental / Barcelonès)
Riu del vessant mediterrani, que recull les aigües de bona part del Vallès i d’un sector d’Osona a través d’un ventall d’afluents.
És forma prop de Montmeló per l’aiguabarreig del Congost i del Mogent. Encapçala la seva conca la Serralada Pre-litoral, des dels relleus de Sant Llorenç del Munt als contraforts occidentals del Montseny.
Corre al llarg de 17 km, primer en direcció sud-oest per la depressió tectònica del Vallès, després tomba cap al sud-est, travessa la Serralada Litoral i entra en el pla de Barcelona; desemboca a la Mediterrània, al nord-est de Barcelona, a la vora de Sant Adrià de Besós, formant un petit delta que la mar va destruint.
Té règim pluvial mediterrani, en contraposició amb l’habitual sequera estiuenca, es produeixen inundacions episòdiques, generalment tardorals.
Els afluents són poc importants, i entre ells sobresurten els de la dreta: la riera de Tenes, la de Caldes i el Ripoll.
Arenes, riera de les -Vallès Occidental-
Curs d’aigua estacional. La capçalera es troba al vessant meridional del coll d’Estenalles, en part, dins el terme municipal de Mura (Bages).
La cresta de la serra de Sant Llorenç del Munt separa les aigües d’aquesta riera, tributària del Llobregat a través de la riera de Rubí, de les del Ripoll, afluent del Besòs.
A Matadepera mateix, aquesta aresta hidrogràfica es confon amb la mateixa vora esquerra de la riera.
El 1962 el desbordament d’aquesta riera causà importants destruccions i nombroses víctimes als nuclis urbans de Terrassa i de Rubí.
Dades dels Països Catalans 