(València, 19 març 1830 – el Cabanyal, València, 31 juliol 1897)
Comerciant. Fill de Tomàs Trènor i Keating, i germà d’Enric i de Tomàs. Col·laborà a les empreses familiars.
Fou vice-cònsol de Dinamarca i membre de la junta del tribunal de comerç, del consell de la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona i de la sucursal del Banco de España a València.
(València, 1832 – 5 gener 1917)
Comerciant. Residí molts anys a Anglaterra, i fundà a València, amb el seu pare, Tomàs Trènor i Keating, i el seu germà, Frederic, una important societat comercial, especialment dedicada a la importació d’adobs (guano).
Un altre germà seu fou Tomàs.
(València, 1904 – Mallorca, 3 juliol 1937)
Militar. Fill de Tomàs Trènor i Palavicino. Estudià a l’Academia de Artilleria (1922-26), prestà serveis al Marroc, en l’aviació i col·laborà en la preparació de l’aixecament militar del 1936.
Morí en un accident aeri.
(València, 1 setembre 1854 – 30 octubre 1920)
Periodista i erudit.
De la seva extensa bibliografia sobre crítica d’art i història, cal destacar Instituciones gremiales. Su origen y su organización en Valencia (1889), Orígenes del Cristianismo en Valencia, según los monumentos conservados en el Museo (1913) i Los artesanos de la antigua casa municipal de Valencia (1917).
(València, 21 desembre 1651 – 17 abril 1723)
Científic, arquitecte i filòsof. Projectà el monument de Setmana Santa de la seu de València, la façana de la Porta Reial (derruïda l’any 1801) i la façana de l’església de Sant Felip Neri.
L’any 1670 escriví Compendio matemático, obra publicada a València entre el 1709 i el 1715. També és autor d’un Compendium theologicum, publicat el 1754, i d’un Compendium philosophicum, que deixà inacabat.
(València, 30 octubre 1890 – Madrid, 31 març 1989)
Arxiver i bibliotecari (1915). Dirigí, entre altres, la biblioteca privada d’Alfons XIII de Borbó. Fou fundador i primer president (1949) de l’Associació Nacional d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Organitzà la biblioteca general del CSIC i fou director de l’Instituto Nacional de Bibliografía Nicolás Antonio, del qual dirigí la revista “Bibliografía Hispana”.
Ha publicat diversos treballs bibliogràfics i ha representat l’estat espanyol a congressos internacionals de bibliografia.
(València, 1825 – 1878)
Actor i autor de teatre. Féu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre.
Escriví, entre altres, les obres Los políticos del día, Las diabluras de Serafina, Les joies de Roseta, Quien siembra vientos, Vicent màrtir i Vicent Ferrer, La molinera de Silla, El capitán negrero i Pobres i rics.
Fou el pare de:
(València, 1851 – 1925)
Periodista. Estudià dret i professorat mercantil a Madrid. El 1870 tornà a València i, malgrat la seva filiació liberal, participà un temps en la tercera guerra carlina en el bàndol carlí.
Col·laborà a “Valencia Ilustrada”, “La Ilustración del Obrero”, “La Correspondencia de Valencia”, “La Moma”, “Para Todo el Mundo” i altres periòdics; dirigí els diaris “El Comercio” i “El Correo de Valencia”. Fou secretari de la junta provincial d’ensenyança de València.
Fou autor d’una revista teatral bilingüe, “Juicio del año”, de la sarsuela Caixa de prèstamos i de diversos poemes en català, esparsos.
(València, 20 novembre 1895 – 25 juny 1980)
Dirigent anarco-sindicalista. Membre de la CNT des de 1918-19, es destacà a partir del 1931 i el 1933 s’alineà amb els Sindicats d’Oposició; col·laborà regularment a “Sindicalismo” i després dirigí “El Combate Sindicalista” (València, 1933-36).
El seu paper en els dies de juliol de 1936, altra volta dins la CNT, el dugué a ésser el nou alcalde i membre important del Comitè Executiu Popular de Llevant i del Consell d’Economia (creat pel novembre 1936).
A l’exili, féu costat inicialment al comitè nacional encapçalat per Joan M. Molina (Juanel) i posteriorment s’alineà amb la CNT “política”. Tornà de l’exili el 1975.
Dades dels Països Catalans 