Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Cebrian i Mezquita, Lluís

3 Respostes

(València, 21 juny 1851 – 2 desembre 1934)

Escriptor i erudit. Germà de Juli. Fou un dels fundadors de l’entitat Lo Rat Penat (1878), als Jocs Florals de la qual fou premiat, el 1881, per una col·lecció de Cants valencians. Fou Mestre en Gai Saber de Lo Rat Penat i formà part de l’antologia de poetes valencians publicada per L’Avenç el 1908.

Són seus els estudis Adagios y modismos valencianos i Catálogo de hijos ilustres de Castellón de la Plana. També publicà Poesies (1915).

Milità en el partit republicà i fou cronista oficial de la ciutat de València.

Fou el pare de Santiago i de Lluís Cebrian i Ibor.

Cebrian i Mezquita, Juli

1 Resposta

(València, 1854 – 1926)

Pintor i decorador. Germà de Lluís. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València.

Conreà els temes històrics (Ausias March llegint les seves trobes al príncep de Viana, Desterro del Cid a València), els temes religiosos i pintà nombrosos retrats.

Excel·lí també en l’adornament floral de carrers, places i edificis.

Cebrian i Ibor, Santiago

2 Respostes

(València, 8 juliol 1880 – 5 febrer 1921)

Poeta i erudit. Fill de Lluís Cebrian i Mezquita, i germà de Lluís.

Pertangué a Lo Rat Penat, de Valencià, i conreà un tipus de poesia a la manera de Teodor Llorente, particularment de temàtica patriòtica.

Entre els seus treballs d’investigació es destaca Los fueros de Valencia (1925).

Cebrian i Ibor, Lluís

2 Respostes

(València, 8 gener 1885 – 18 setembre 1941)

Escriptor i erudit. Fill de Lluís Cebrian i Mezquita, i germà de Santiago.

Participà activament en els jocs florals de Lo Rat Penat, de València, i fou arxiver de la diputació provincial.

Entre les obres que publicà es destaquen El gremio valenciano, su pasado, su presente y su porvenir i Mujeres célebres valencianas.

Caudí, Josep

Deixa un comentari

(València, vers 1640 – 21 abril 1696)

Projectista i gravador. Projectà, a València (almenys del 1662 al 1673), els grans aparells ornamentals per a solemnitats.

El 1687, Carles II el nomenà ajudant de traçador major de les obres de l’alcàsser de Madrid i de llocs reials.

Català i Tineo, Sigfrid

Deixa un comentari

(València, 11 agost 1906 – 9 setembre 1978)

Dirigent obrer. Residí d’infant a Barcelona i, a València, milità a la CNT i fou secretari de la Federació Local de Sindicats abans del 1936 i del Comitè Regional el 1937.

Governador civil de Conca (1937-39), encapçalà després un Comitè Nacional clandestí i l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas, tasca que li valgué (1947) una condemna a mort, commutada per onze anys de presidi.

Català de Valeriola i Vives de Canyamars, Bernat

6 Respostes

(València, 26 octubre 1568 – Lleó, Castella, 2 novembre 1608)

Poeta. Nét de Guillem Ramon Català de Valeriola. El 1591 fundà a casa seva l’Acadèmia dels Nocturns, de la qual fou president, i adoptà el sobrenom Silencio.

Fou veedor general de la costa marítima del Regne de València, membre de l’orde de Calatrava i corregidor de Lleó (1604).

Organitzà tres justes poètiques a València i publicà les millors poesies participants (1602). Deixà escrita una breu autobiografia, en català, i, en castellà, diverses poesies i discursos pronunciats a l’Acadèmia dels Nocturns.

Foren cosins seus:

Pelegrí Català de Valeriola  (València, segle XVI – 1634)  Concorregué a l’Acadèmia dels Nocturns amb el sobrenom de Cuidado.

Guillem Ramon Català de Valeriola i de Borja  (València, 1574 – segle XVII)  Concorregué a l’Acadèmia dels Nocturns amb el sobrenom de Reposo.

Català de Valeriola i Cifré, Guillem Ramon

1 Resposta

(València, 1487 – 4 juny 1558)

Cronista. De l’estament militar, lluità contra els agermanats valencians. Fou jurat de València el 1522 i el 1523.

Escriví una Relació verdadera de com se començà i se proseguí la Germania en la ciutat i regne de València que fonc en los anys 1519 fins al 1521, interessant per alguns detalls personals que hi figuren.

Castro i Bellvís, Guillem de

3 Respostes

(València, 4 novembre 1569 – Madrid, 28 juliol 1631)

Dramaturg i poeta en castellà. D’ascendència noble, menà una vida atzarosa i inquieta entre València, Nàpols i Madrid. Des del 1592, assistí, amb el nom de Secreto, a l’Acadèmia dels Nocturns de València, en la qual participà amb 25 poesies i 4 discursos.

Prengué part en les justes poètiques organitzades per Bernat Català de Valeriola (1600) i en les celebrades amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort (1602). Fou procurador general del duc de Gandia Carles de Borja-Centelles (1601-07) i capità de la fortalesa calabresa de Scigliano (1607-09).

El 1616, amb l’intent de fer reviure l’Acadèmia dels Nocturns, fundà a València l’Acadèmia dels Muntanyesos dels Parnàs, de la qual fou president. A partir del 1619, s’instal·là definitivament a Madrid sota la protecció del comte-duc d’Olivares.

Fou el capdavanter de l’escola dramàtica valenciana en llengua castellana, d’arrels classicistes, la qual s’incorporà plenament, gràcies a ell, a les noves fórmules de Lope de Vega, de qui fou defensor i amic.

La seva obra es basa en temes històrics i costumistes: Las mocedades del Cid (1618), inspirada en diversos romanços i base de Le Cid de Corneille; Las hazañas del Cid, El conde de Irlos, El conde Alarcos, La justicia en la piedad, Pagar en propia moneda, El narciso en su opinión, Los amores de Dido y Eneas, Don Quijote de la Mancha, La fuerza de la sangre.

Castrillo i Ribes, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1731 – 1810)

Religiós mínim. Residí molts anys a Roma, on ocupà càrrecs importants de l’orde.

Postulador de la causa de beatificació de Juan de Ribera, escriví, en italià, la Vita del beato Giovanni di Ribera (1797).