Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, Joan de

2 Respostes

(València, 1470 – Fossombrone, Itàlia, 17 gener 1500)

Cardenal (1496). Fill de Jofré de Borja-Llançol de Romaní i germà del cardenal Pere Lluís. Es considerat el Borja de la cort d’Alexandre VI amb més qualitats polítiques. Protonotari apostòlic, fou bisbe electe de Melfi (1494-98) i arquebisbe de Càpua (1496-98) i de València (1498-1500).

A Perusa, de primer com a governador i després com a legat pontifici, donà proves de les seves altes condicions de governant. El 1497 acompanyà el papa a Òstia per tractar amb el futu Juli II, addicte a Carles VIII de França.

Nomenat legat de Bolonya el 1499, morí quan es dirigia a Forli a felicitar Cèsar de Borja per la conquesta d’aquella ciutat.

Borja i González de Riancho, Lucrècia

1 Resposta

(València, 24 desembre 1887 – Nova York, EUA, 14 maig 1960)

Soprano, coneguda amb el nom artístic de Lucrecia Bori. Actuà per primera vegada a Roma amb Micaela de Carmen (1908). Interpretà Der Rosenkavalier (“El cavaller de la rosa”), amb el mateix Richard Strauss a Milà.

El 1910 arribà al Metropolitan de Nova York, on féu més de sis-centes representacions de vint-i-vuit òperes diferents. També actuà a Buenos Aires, a Cuba, a Montecarlo, etc.

Realitzà diversos enregistraments en disc, fins que el 1936 deixà definitivament els escenaris

Borja i d’Armendia, Joan de

1 Resposta

(Gandia, Safor, 1564 – Bogotà, Colòmbia, 1628)

Funcionari reial. Fill natural de Francesc de Borja i de Castro; es casà, a València, amb Violant Miquel d’Herèdia (1597).

Fou governador i capità general del Nou Regne de Granada (1605), on lluità contra els indis pijaos, que amenaçaven la zona de Mariquita, Ibagué i Neiva. Més endavant deixà expedita la comunicació del riu Magdalena, autèntica artèria de la governació.

Entre els seus fills destacaren Francesc (Bogotà, 1609 – Trujillo, 1689) i Joan Pere de Borja i Miquel d’Heredia (València, 1602 – Ambato, Equador, 1657), governador de Popayán (1638-44).

Borja, Joan Baptista

1 Resposta

(València, 1692 – 1756)

Escultor i arquitecte. Deixeble de Lleonard Juli Capuç.

Hi ha obres seves a la col·legiata de Sant Nicolau, d’Alacant, a la catedral d’Oriola i a l’església de Sant Felip Neri de València.

Bòria, Manuel de

Deixa un comentari

(València, 8 desembre 1818 – Madrid, 9 novembre 1841)

Militar. Voluntari contra els carlins, el 1835 ascendí a capità. El 1841 prengué part en la conspiració contra Espartero i atacà l’escala principal del palau reial de Madrid.

Fou fet presoner i afusellat.

Bordazar d’Artazu, Antoni

3 Respostes

(València, 11 setembre 1671 – Valldecrist, Alt Palància, 11 febrer 1744)

(o Bordassar)  Impressor i erudit. Fill de l’impressor Jaume Bordassar. Amic de Gregori Maians, freqüenta el cercle de Baltasar de Iñigo, Vicent Tosca i Joan Baptista Corachán, amb qui fundà l’Acadèmia Matemàtica, de la qual en publicà les bases a Idea de una Academia Matemática (1740).

Escriví sobre història, matemàtica, astronomia i gramàtica. Col·laborà estretament en la preparació de l’Arithmetica de J.B. Corachan, del Compendio Mathematico de V. Tosca i de l’Ortografia española atribuïda a Maians. Escriví Planificación de la impremta del rezo Sagrado (1732).

Bono i Montsó, Gaspar de

5 Respostes

(València, 5 gener 1530 – 14 juliol 1604)

Eclesiàstic i sant. Dominicà, abandonà l’orde i entrà al servei de Carles I (1549).

El 1561 professà al convent de mínims de Sant Sebastià de València; fou superior de diversos convents i corrector provincial (1580).

Fou beatificat per Pius VI el 1786. La seva festa és celebrada el dia 4 de juliol.

Bonilla i Martínez, Josep Maria

5 Respostes

(València, 16 agost 1808 – 7 agost 1880)

Escriptor, polític, pintor i gravador. Es llicencià en dret a València (1833). Utilitzà el pseudònim Nap-i-col en moltes de les seves col·laboracions en els periòdics de l’època.

Participà en els esdeveniments polítics de l’època al costat dels liberals (alçament de la Jamància, 1843; moviment contra O’Donnell, juliol 1856), i ocupà càrrecs polítics a Xèrica i Llucena durant la Primera Guerra Carlina. El 1841 i el 1856 fou síndic regidor a l’ajuntament de València, i dues vegades s’hagué d’exiliar en produir-se la reacció antiliberal.

Pamfletista polític, fundà els periòdics satírics “El Mole” (1837), “El Desengaño” (1838), “El Cisne” (1839) i “El Gat, la Rana i el Gos” (1855). Durant el seu exili a Barcelona (1841-42), redactà els periòdics “La Ley” i “El Popular”. Després de diverses estades a Castelló de la Plana, a Madrid i a València i de diversos exilis, l’any 1877 s’allunyà de la política i de la literatura, i fou protegit per Ciril Amorós.

En castellà va escriure els drames Dion triunfante en Siracusa (1830), Los Reyes de Esparta (1830) i Don Álvaro de Luna, condestable de Castilla (1838), el fullet España y los partidos en 1869 (1869) i un volum de poesies (1840).

Bonet i Rosado, Helena

1 Resposta

(València, 1953 – )

Arqueòloga. Alumna de Carme Aranegui, féu els seus estudis a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1993. El 1999 fou nomenada sots-directora del Museu de Prehistòria de València i cap del Servei d’Investigacions Prehistòriques.

El seu treball d’investigació s’ha centrat en l’estudi del món ibèric, particularment en el camp de la tipologia ceràmica, l’arquitectura i les formes d’ocupació del territori.

Entre els seus treballs destaquen: Puntal dels Llops (1988, amb Consol Mata) i El tossal de Sant Miquel de Llíria. La antigua Edeta y su territorio (1995).

Bonet i Ramon, Francesc

Deixa un comentari

(València, 28 juliol 1907 – Madrid, 19 novembre 2001)

Jurista. Catedràtic de dret civil. Magistrat titular del tribunal suprem des del 1955. Fou vocal de la comissió de la compilació de dret civil de Catalunya.

Director de la “Revista general de legislación y jurisprudencia” (1970) i membre de l’Academia de Legislación y Jurisprudencia (1970).

És autor de Derecho civil común y foral (1948-56), Compendio de derecho civil (1959-65) i Código civil comentado (1964-67).