(València, 1752 – 1826)
Eclesiàstic. Fou catedràtic de dret a Madrid.
Tingué bon prestigi per la seva cultura jurídica i artística.
Fita, Pasqual
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)
Fira, Genís
(València, vers 1450 – 1514)
Poeta. Autor d’un Resposta poètica a Narcís Vinyoles en Les trobes en llaors de la Verge Maria (València, 1474).
Familiar d’Alexandre VI, serví com a secretari Joan de Borja i Cattanei, segon duc de Gandia, quan anà a Barcelona, per casar-s’hi amb María Enríquez y de Luna, i a València i a Gandia, per prendre-hi possessió dels seus estats (1494-96).
Fou canonge de València i de Cartagena i beneficiat de Saragossa i d’Oriola.
Fillol i Granell, Antoni
(València, 3 gener 1870 – Castellnou de Sogorb, Alt Palància, 15 agost 1930)
Pintor. Deixeble d’Ignasi Pinazo i Camarlench. Fou catedràtic de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. Participà, amb èxit, en nombroses exposicions nacionals i internacionals.
Conreà el retrat i els quadres de gènere, inspirats, la majoria, en temes folklòrics valencians: Els amics de Jesús, El primer fill, A ese…!, La glòria del poble, Mister May, La comare de Foios, La núvia, La bèstia humana, La robavellaire i Cap de moro.
Figuerola i Espècies, Francesc
(València, 1654 – 1694)
Poeta. És autor de poesies en castellà i d’alguns altres escrits.
Ferrús, Jaume
(València, 1517 – 20 desembre 1594)
Teòleg i dramaturg. Estudiant i doctor en teologia per París (1534), passà a València (1541), on, després d’ensenyar hebreu i sagrada escriptura, ocupà una de les càtedres de teologia.
Com a teòleg del bisbe de Sogorb, Gaspar Jofré de Borja, assistí a la segona etapa del concili tridentí, i li fou encomanat el sermó de la festa de l’Assumpció, que fou imprès.
Paborde de la catedral de València (1590), consultor del Sant Ofici i examinador sinodal (1584), col·laborà amb l’arquebisbe Joan de Ribera en la implantació de la reforma. Exercí una influència capital sobre la vida intel·lectual i religiosa de València.
A part d’obres teològiques, com un acte sacramental en castellà (Auto de Caín y Abel), imprès el 1901, és autor de poesies en llatí i en castellà.
Ferreres i Ciurana, Rafael
(València, 1914 – 28 desembre 1981)
Escriptor. Doctor en filosofia i lletres.
A part edicions crítiques publicà Los límites del Modernismo, El cancionero antequerano (en col·laboració amb Dámaso Alonso) i Eduardo Escalante. El hombre y la obra (1967).
Ferrer i Matutano, Ramon
(València, 1825 – 1895)
Polític conservador. Cursà estudis de dret a la Universitat de València i, llicenciat, col·laborà amb el marquès del Campo en el traçat dels primers ferrocarrils valencians.
Fou membre de diverses entitats públiques valencianes (Societat d’Amics del País, Ateneu Literari, Acadèmia de Sant Carles) i diputat a corts (1865).
Ferrer i Mallent, Vicent
(València, segle XVI – Chiapas, Mèxic, 1557)
Religiós dominicà. Professà a Sant Esteve de Salamanca (1537), d’on partí amb el grup reclutat per Bartolomé de las Casas (1544) cap a l’Amèrica Central.
Fou prior del convent de Chiapas i promotor de la presència dominica.
S’oposà als colons espanyols i defensà els drets dels indis.
Ferrer i Gómez, Antoni
(València, vers 1850 – 8 setembre 1926)
Arquitecte. L’any 1872 rebé el títol professional a l’escola de San Fernando de Madrid. Va ésser arquitecte de la diòcesi de València i, més tard, arquitecte major de la ciutat.
El conjunt de la seva obra (església de Moixent, torre d’Ontinyent, cúpula de la col·legiata de Xàtiva, etc) se situa dins el corrent romàntic propi de l’època.
Ferrer i de Milà, Antoni
(València, 1643 – Sogorb, Alt Palància, 1707)
Eclesiàstic. Bisbe de Sogorb (1692-1707). Sacerdot de l’Oratori, doctorat en dret civil i en dret canònic i catedràtic de la Universitat de València.
Fou nomenat bisbe titular d’Heliòpolis i auxiliar de València (1686).
A Sogorb reparà el palau episcopal, dirigí la canongia de penitència, fundà el seminari i un mont de pietat.
Dades dels Països Catalans 