Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Llovera i Lloved, Joan Baptista de la Concepció

1 Resposta

(el Grau de València, 1826 – Cervera di Roma, Itàlia, 1902)

(o Llobera) Pilot. Després del naufragi de quatre fragates (1865) davant del port del Grau, inicià una campanya contra els seus constructors, al diari “Las Provincias”, i hi féu construir el dic de Llevant.

El 1868 fou membre de la junta revolucionària de València i diputat provincial.

Ja gran, el 1880, prengué l’hàbit cartoixà a Vauclaire (França) i posteriorment passà a la cartoixa de Montrieux. En religió prengué el nom propi de Vicent.

Llano i Vagué, Francesc de

Deixa un comentari

(València, 1792 – 1860)

Comerciant. Fou alcalde de València (1835-36, 1838-39 i 1859-60) i diputat a corts. Figurà entre els fundadors de la Societat Valenciana de Crèdit i Foment (1846).

El 1884 proposà a la Societat Econòmica d’Amics del País, de València, la importació de guano d’una illa propera al cap de Bona Esperança, per utilitzar-lo, igual que els anglesos, com a adob dels conreus d’arròs del País Valencià.

Lladró i Mallí, Ramon

Deixa un comentari

(València, 6 gener 1825 – 17 febrer 1896)

Escriptor teatral. Autor de sainets i drames, destaquen El sereno d’Alfafar, Una nit en la fira i El reliquiari de plata. En castellà va escriure teatre històric i romàntic.

El seu poema Lucrècia profanada fou causa de la fundació de Lo Rat Penat (1878).

Llàcer i Valdermont, Francesc

1 Resposta

(València, 1781 – 8 juliol 1857)

Pintor. Acadèmic de Sant Carles el 1803, fou director general de l’Acadèmia.

Pintà al fresc el cambril de la Mare de Déu dels Desemparats i altres capelles de València.

El Museu de Belles Arts de València conserva el seu oli Carles IV creant Godoy almirall.

Llàcer i Rodrigo, Maria

Deixa un comentari

(València, 19 març 1888 – Bolonya, Itàlia, 1962)

Soprano. Estudià a València i a Milà, i estrenà al Liceu de Barcelona Terra baixa (Tiefland), òpera amb lletra d’Àngel Guimerà i música de D’Albert.

S’especialitzà en el repertori wagnerià i, en retirar-se, fou professora de cant al Conservatori de València.

Llàcer i Pla, Francesc

Deixa un comentari

(València, 2 octubre 1918 – 14 abril 2002)

Compositor. Deixeble de Manuel Palau i Boix.

D’entre les seves composicions destaquen: Nou cançons per a la intimitat (1966) i Trova heptafònica’ (1969), amb les quals es vinculà a l’avantguarda musical, i Lamentació d’amor de Tirant lo Blanc (1972), Espacios sugerentes (1986) i Breve sonata mudante (1994).

Ha estat director de la Coral Polifònica Valenciana i professor del Conservatori de València.

Llàcer i Alegre, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1774 – segle XIX)

Escultor. Fou membre i tinent director de l’Acadèmia de Sant Carles. És autor d’obres notables de tema religiós.

Fills seus foren:

  • Bernat Llàcer i Viana  (València, s XIX)  Escultor. Autor del relleu Legionaris romans monstrant el cap de Pompeu a Juli Cèsar (1831; Museu de València).
  • Joan Llàcer i Viana  (València, segle XIX – Dénia, Marina Alta, 1855)  Pintor.
  • Tomàs Llàcer i Viana  (València, segle XIX)  Escultor. Fou deixeble del seu pare. Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles. El seu temari més abundant és d’inspiració religiosa.
  • Vicent Llàcer i Viana  (València, segle XIX – 1858)  Pintor.

Lisamós, Miquel

Deixa un comentari

(València, 1537 – 1605)

Cantor i compositor. Professà el 1558 al convent de Sant Domènec de València, i compongué càntics religiosos d’una notable qualitat.

Liñán i Morelló, Marià

Deixa un comentari

(el Grau de València, Horta, 1 novembre 1769 – Madrid, 15 maig 1844)

Eclesiàstic. Catedràtic de la Universitat de València i paborde de la catedral.

Fou cridat a la Comissaria General de la Creuada i, més tard (1844), fou fet bisbe de Terol, però no en va arribar a prendre possessió.

Féu una deixa testamentària que permeté la iniciació dels treballs de conducció d’aigua potable a València, la conducció de la qual fou inaugurada el 1850.

Liern i Cerach, Rafael Maria

1 Resposta

(València, 11 abril 1832 – Madrid, 13 novembre 1897)

Autor teatral. Les seves obres representen una aportació per a la creació del teatre valencià modern.

De tota la seva producció sobresurten: De femater a lacayo (1858), Les eleccions d’un poblet (1859), Amor entre flors i freses, En les festes del carrer (1861), La mona de Pasqua (1862), La flor en camí del Grau (1862), Aiguar-se la festa (1864) i El Mesies en Patraix (1872).

Publicà el periòdic satíric “El Saltamartí”.

L’èxit més gran fou l’obtingut amb La almoneda del diablo (1862), fet que el decidí a marxar a Madrid i a escriure en castellà.