(València, 1579 – 1658)
Religiós agustí. Fou doctor en teologia i més tard catedràtic. Ocupà diversos càrrecs, entre ells el de provincial de l’orde, en dues ocasions, i el d’examinador sinodal de l’arquebisbat de València.
Publicà alguns tractats teològics i bon nombre de sermons.
(País Valencià, segle XVII)
Arquitecte i escultor. Obrà una imatge de Sant Pere Pasqual que fou situada al costat del Túria, a València.
Fou el pare de Tomàs Llorenç i Vilanova (València, 1713 – 1772) Pintor i escultor franciscà. Obres seves són, entre d’altres, el retaule de Nostra Senyora de la Soledat a l’església dels Mínims de València, el retaule de l’església parroquial de Xest i la portalada de l’església d’Alcoi.
(València, 1571 – 1645)
Pintor. Probablement fou deixeble de Joan de Joanes, del qual seguí l’estil.
Obres seves són el retaule major i el de Sant Josep d’Alaquàs i les teles sobre la vida de sant Domènec pintades per al convent dominicà de Xàtiva.
Fou germà d’Onofre Llorenç (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Pintor, amb el qual treballà a Cabdet.
(València, 3 març 1872 – Nauta Riva, Llenguadoc, 10 setembre 1939)
Periodista i erudit. Doctor en història i llicenciat en dret. Col·laborador d’“El Pueblo”, director d'”El Noticiero Sevillano” i redactor d'”El Liberal”, de Madrid (1902-07).
Gerent de l’editorial Española y Americana i director de l’editorial Prometeo de Blasco Ibáñez, amb la filla del qual, Llibertat, es casà (1991).
Autor de La Escuela Valenciana de Arquitectura (1932), Sublevación del infante don Jaime de Aragón, seguida de la de su hijo del mismo nombre (1462-1477) (1934).
(València, segle XV – Roma, Itàlia, 1501)
Cardenal. Bisbe de Perusa (1492), fou elevat al cardenalat per Alexandre VI, a la cort del qual figurava com a datari (1496).
Poc temps després fou promogut a l’arquebisbat de Càpua (1498), però continuà residint a Roma.
(València, 1630 ? – 1685)
Jurista. Deixeble de Llorenç Mateu i Sanç. Advocat de València, continuà el Vocabulario u Onomásticon de voces de derecho patrio conocido por Fueros de Valencia de Gaspar Gil Polo.
Publicà Expediente fácil para desempeñar y descargar la Ciudad de Valencia de las muchas deudas que la oprimen (1669) i De la institució, govern polític i jurídic, observàncies, costums, rentes i obligacions dels oficials de les il·lustres Fàbriques Vella, dita de Murs e Valls, i Nova, dita del Riu, de la insigne, lleal i coronada ciutat de València (1675).
(València, 9 abril 1905 – 13 desembre 1997)
Històleg. Fou catedràtic de la facultat de medicina de València i hi ensenyà histologia i tècnica microgràfica.
Realitzà diversos estudis sobre cancerologia i escriví les obres La enfermedad cancerosa y su importancia en la región valenciana (1958) i Anatomía patológica tumoral (1968), entre d’altres.
A més, publicà diversos treballs sobre la patologia del càncer a l’estat espanyol i les lesions del sistema nerviós simpàtic, entre d’altres.
(València, 10 maig 1941 – Alacant, 28 agost 2003)
Arqueòleg. Estudià prehistòria oriental a l’École Biblique et Archéologique Française de Jerusalem.
Entre les seves publicacions cal esmentar Contestania ibérica (1972) i Teodomiro de Oriola, su vida y su obra (1973).
Fou director del Museu Arqueològic d’Alacant.
(València, 8 juny 1852 – segle XIX)
Escriptora. Publicà diversos articles i escriví algunes obres de teatre en castellà.
Dades dels Països Catalans 