Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Marín i Bosque, Josep

(València, 1888 – Vitòria, País Basc, agost 1968)

Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, on fou premiat.

Margil i Ros, Antoni

(València, 18 agost 1657 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 6 agost 1726)

Missioner franciscà observant. Fou enviat de missioner a Amèrica el 1683.

Desplegà la seva activitat a Mèxic, Guatemala, Hondures, Nicaragua i Costa Rica. Fundador de les missions de Dolores i Aldaes. Adscrit al col·legi de Querétaro, fundà el de Zacotecas el 1707.

És conegut també amb el nom d’Antoni Margil de Jesús.

Marco i Sanchis, Josep

(València, 13 març 1830 – Madrid, 2 novembre 1895)

Escriptor i polític. Es casà amb la novel·lista Pilar Sinués. Residí a Madrid. Hi féu periodisme. Dirigí els quaderns “Pro Patria” i fundà la revista “España Musical y Literaria”.

Escriví nombroses obres teatrals amb una intenció moralitzant i de to humorístic, com Los flacos (1870), La mujer compuesta (1872), Figuras de cera (1876), El gato negro (1878), La feria de las mujeres (1883), Adán y Eva, etc.

Fou director general d’ultramar i ocupà càrrecs al ministeri d’instrucció pública.

Marco i Nadal, Enric

(València, 3 maig 1913 – 13 novembre 1994)

Polític. Secretari general de la CNT (1946-47). Condemnat a mort l’any 1947, li fou commutada la pena i restà empresonat 17 anys.

El 1965 negocià una possible col·laboració entre anarcosindicalistes i la CNS.

És autor de Condenado a muerte. Trazo autobiográfico (1966).

Marco i Díaz-Pintado, Francesc

(València, 3 octubre 1887 – Xàbia, Marina Alta, 1980)

Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. El 1914 guanyà una càtedra de composició d’escultura decorativa a l’Escola d’Arts i Oficis de Santiago de Compostel·la. Ensenyà també a Sevilla i València.

Dedicat preferentment a la imatgeria religiosa i a l’escultura ceràmica i decorativa, les seves obres més conegudes són els monuments a Joaquim Agrassot i Antoni Muñoz i Degrain (València), Jesús Nazareno (Sevilla) i El misterio de la lanza (Màlaga).

March i de Velasco, Dionís

(València, 1633 – Castelló de la Plana, 14 juliol 1706)

Frare agustí. Cosí d’Acaci. Ocupà diversos càrrecs dins el seu orde.

És autor de sermons publicats i d’una Elección conceptuosa de algunos santos y asuntos diferentes (1698).

March i de Velasco, Acaci

(València, 1586 – Alacant, 27 maig 1665)

Prelat i frare dominicà. Cosí de Dionís. Es doctorà en arts i teologia a la Universitat de València, de la qual seria catedràtic. Fou confessor del virrei marquès de los Vélez, així com definidor i vicari general.

El 1660 fou nomenat bisbe d’Oriola. Actuà de mitjancer a la rebel·lió d’Elx contra el nou senyor de la ciutat, el duc de Maqueda.

És autor d’unes Resoluciones morales (1656), d’un escrit sobre el tercer sínode celebrat a Oriola al seu temps, i del manuscrit De censuris et sacramentis.

Marcarol, Teòfil

(València, vers 1584 – Bay, Filipines, 1644)

Religiós agustí. Exercí diversos càrrecs dins el seu orde. Passà a les Filipines el 1624, on fou prior del convent de Manila i missioner actiu a l’illa de Luzón.

Escriví dues obres pietoses, una en castellà i una altra en tagal, que no serien publicades, ja que desaparegueren els manuscrits arran de les incursions angleses de 1764.

Marc i Almenara, Blanquina

(València, 1473 – la Llosa de Ranes, Costera, 1508)

Judaïtzant. De família conversa, el 1487 s’hagué de presentar al tribunal de la inquisició de València. En casar-se, el 1491, amb el mercader convers Lluís Vives i Valeriola, hagué de tornar a abjurar davant el Sant Ofici.

El matrimoni continuà les pràctiques jueves -tenien una sinagoga a casa seva, on el 1500 el marit fou detingut per primera vegada-. Morí de pesta, amb una filla seva.

El 1524 el marit fou cremat per sentència inquisitorial, i en 1528-29 l’inquisidor de València Arnau Albertí féu un procés contra ella.

Fou la mare del filòsof Joan Lluís Vives, el qual l’al·ludí afectuosament en la seva Institutio feminae christianae (1523).

Marc, Esteve

(València, vers 1590 – 1668)

(o March)  Pintor. Deixeble de Pedro de Orrente i adscrit al barroc valencià. La seva pintura es caracteritzada per la complexitat de la composició, que generalment inclou molts personatges en actituds violentes.

Fou un excel·lent autor de batalles que conreà també la pintura religiosa, com ho proven les seves obres Pas del Mar Roig, Retrat de Juan Bautista de Mazo, La Santa Cena que es troben en el Museu del Prado de Madrid, en el Museu de Belles Arts de València (una sèrie de batalles) i a l’Acadèmia de San Fernando. És també autor d’alguns retrats.

El seu fill i deixeble fou Miquel Marc (València, 1633 – 1670)  (o March)  Pintor. Anà a Roma, on estudià amb Carlo Maratta. Com el seu pare, fou pintor de batalles, però sobresortí amb obres de temàtica religiosa i amb natures mortes. És autor de la Degollació dels innocents, la Coronació del Senyor i Sant Antoni i Sant Bartomeu en el martiri. El seu estil segueix la tradició d’Orrente i de Ribera.