(Vilafranca, Ports, segle XV – València, 1454)
Frare dominicà. Fou provincial (1435), inquisidor de València (1443) i prior del convent valencià de Sant Domènec (1448).
Deixà escrits diversos sermons i alguns treballs apologètics en llatí.
(Madrid, 21 novembre 1870 – València, 23 juliol 1937)
Enginyer i escriptor. Fill de Tomàs Trènor i Buccelli, i germà de Tomàs. De jove, estudiant la carrera a l’estranger, començà a escriure poesies en català. Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1893. Més tard hi guanyaria d’altres premis. En presidí la festa l’any 1909.
Publicà els reculls Ramellet de versos i Flors de paper. També és autor dels estudis Juan de Yepes, medio fraile y doctor de la Iglesia, ¿Qué pasa en Limpias? (1920) i d’altres de professionals com el titulat Accidentes eléctricos: efectos patológicos.
(València, 1835 – 1914)
Enginyer militar. Fill de Tomàs Trènor i Keating, i germà d’Enric i de Frederic. Assolí el grau de capità, però abandonà la carrera militar i col·laborà en les empreses de Josep Campo. Fou l’encarregat de la construcció de la línia fèrria València-Tarragona.
Fou el pare de Leopold i de Tomàs Trènor i Palavicino.
(València, 19 març 1830 – el Cabanyal, València, 31 juliol 1897)
Comerciant. Fill de Tomàs Trènor i Keating, i germà d’Enric i de Tomàs. Col·laborà a les empreses familiars.
Fou vice-cònsol de Dinamarca i membre de la junta del tribunal de comerç, del consell de la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona i de la sucursal del Banco de España a València.
(València, 1832 – 5 gener 1917)
Comerciant. Residí molts anys a Anglaterra, i fundà a València, amb el seu pare, Tomàs Trènor i Keating, i el seu germà, Frederic, una important societat comercial, especialment dedicada a la importació d’adobs (guano).
Un altre germà seu fou Tomàs.
(País Valencià, segle XVIII – València, 15 abril 1831)
Jurista. Fou catedràtic de dret canònic a la Universitat de València. El 1810, durant la guerra del Francès, fou elegit diputat a les corts de Cadis, on es distingí per la seva actitud moderada, però profundament antifrancesa.
Arran de la derrota de Blake i la caiguda de València, denuncià la incompetència de la Regència (1812), fet que provocà una crisi de govern.
(València, 1 setembre 1854 – 30 octubre 1920)
Periodista i erudit.
De la seva extensa bibliografia sobre crítica d’art i història, cal destacar Instituciones gremiales. Su origen y su organización en Valencia (1889), Orígenes del Cristianismo en Valencia, según los monumentos conservados en el Museo (1913) i Los artesanos de la antigua casa municipal de Valencia (1917).
(Saragossa, Aragó, maig 1755 – València, setembre 1817)
Escriptor. Germà de Domingo Mariano. Ingressà a l’orde carmelità i fou prior del convent d’aquests a València. Durant la Guerra Gran publicà obres contra la Revolució Francesa, com ara Reflexiones sobre los excesos, sedición y libertad filosófica de los franceses (1793), i opuscles de tema religiós, amb el pseudònim d’El Amante de la Religión. També col·laborà al “Diario de Valencia”.
Durant la guerra del Francès lluità contra les forces napoleòniques i redactà un manuscrit, titulat Historia de lo que padecieron los carmelitas descalzos… de Aragón y Valencia… desde 1808 a 1814, molt important per a conèixer les darreres etapes de la resistència antifrancesa a València.
El 1812 fugí i es refugià a Mallorca, on col·laborà en el “Diario de Palma” i fundà la revista quinzenal “El Amigo de la Verdad” (1812-13), des de la qual polemitzà amb el diari “Aurora Patriótica Mallorquina”.
(València, 21 desembre 1651 – 17 abril 1723)
Científic, arquitecte i filòsof. Projectà el monument de Setmana Santa de la seu de València, la façana de la Porta Reial (derruïda l’any 1801) i la façana de l’església de Sant Felip Neri.
L’any 1670 escriví Compendio matemático, obra publicada a València entre el 1709 i el 1715. També és autor d’un Compendium theologicum, publicat el 1754, i d’un Compendium philosophicum, que deixà inacabat.
(València, 1825 – 1878)
Actor i autor de teatre. Féu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre.
Escriví, entre altres, les obres Los políticos del día, Las diabluras de Serafina, Les joies de Roseta, Quien siembra vientos, Vicent màrtir i Vicent Ferrer, La molinera de Silla, El capitán negrero i Pobres i rics.
Fou el pare de:
Dades dels Països Catalans 