Arxiu d'etiquetes: València (morts a)

Gilabert i Fornes, Antoni

1 Resposta

(Pedreguer, Marina Alta, 1716 – València, 1792)

Arquitecte. Fou professor d’arquitectura a l’Acadèmia de Sant Carles de València des del 1768 i director general d’aquesta institució des del 1784.

És autor de la reforma decorativa interior de la catedral de València, a la qual donà un aire neoclàssic que féu oblidar les estructures gòtiques originals i que ha estat anul·lada en part.

A l’Escola Pia de la mateixa ciutat construí la gran cúpula, coneguda popularment per la mitja taronga, després reproduïda abundosament per tot el País Valencià.

Gil-Mascarell i Boscà, Miracle

Deixa un comentari

(Albaida, Vall d’Albaida, 23 setembre 1941 – València, 25 setembre 1994)

Arqueòloga i prehistoriadora. Deixebla de Miquel Tarradell a la Universitat de València, d’on fou professora numerària des del 1973 i, des del 1983, catedràtica de prehistòria, primer a la universitat d’Extremadura i després novament a la de València.

Treballà principalment sobre l’edat del bronze i el període ibèric al País Valencià.

Entre les seves publicacions destaca La romanización en el campo de Liria (1968, amb Gabriela Martín).

Gil i Sumbiela, Lluís

Deixa un comentari

(València, 1850 – 1925)

Periodista. Començà la seva carrera en ésser fundada “La Correspondencia de Valencia” (1883), on fou redactor.

Fundà una Associació Protectora de Nens (1893), i des del 1880 fou professor de l’Institut de València.

Destacà pels seus reportatges d’actualitat, i escriví sobre qüestions socials i problemes d’urbanització i d’higiene de València.

Gil i Pérez, Manuel

1 Resposta

(València, 23 juny 1925 – 31 agost 1957)

Pintor. Un dels principals renovadors de l’art pictòric a València. Mitjançant beques, estudià a Roma, París i Londres.

És autor de pintures murals molt notables, com les que decoren l’Ateneu Mercantil de València (1953).

La seva obra, que es mou dins els corrents expressionista, abstracte i neofiguratiu, ha estat exposada a Londres, Tànger, Ginebra, etc.

A ell es deu la fundació del grup Parpalló.

Gil i Nadales, Josep

1 Resposta

(València, 1787 – 1843)

Escultor. Fill de Josep Gil. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, fou escultor honorari de la ciutat de València (1829).

És autor de notables baixos relleus de tema mitològic i religiós, alguns dels quals es conserven a les acadèmies de Sant Carles i de San Fernando de Madrid; un dels millors és al Museu de València.

Gil i Calpe, Jesús

Deixa un comentari

(València, 1878 – 1937)

Erudit. Fou arxiver a Tarragona i a València i secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, on dirigí la revista “Archivo de Arte Valenciano”.

Col·laborà assíduament al “Diario de Valencia” i publicà treballs sobre la inquisició i sobre qüestions artístiques i literàries, com El cervantismo en Valencia (1924).

Gil i Albors, Joan Alfons

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 6 març 1927 – València, 13 febrer 2020)

Autor teatral. És autor de La barca de Caronte, El cubil (premis València 1962 i 1968, respectivament), Barracó 62 (1963), ¡Grita, Galileo! (1970), El tótem en la arena, No hagas morir al inocente (1971) i altres obres, de problemàtica moral, religiosa o pseudo-social, i de dos espectacles de tema històric valencià (Borja, duque de Gandia i Virgen de locos).

Gil-Albert i Simon, Joan

1 Resposta

(Alcoi, Alcoià, 1 abril 1904 – València, 4 juliol 1994)

Poeta en castellà. Estudià dret i filosofia i lletres a València. Redactor de “Hora de España”, s’exilià a Mèxic, després de la guerra civil (1939-47).

Inicià la seva obra amb una col·lecció de sonets, Misteriosa presencia (1936), Candente horror (1936) i Son nombres ignorados (1939) tracten sobre l’experiència de la guerra.

Amb un lirisme estètic i sensual d’arrel mediterrània escriví Las ilusiones con los poemas del convaleciente (1945), Concertar es amor (1951), Concierto en mi menor (1964), La trama inexplicable (1968).

Autor també de Valentín (1974), homenatge en prosa a Shakespeare, i la narració Los arcángeles (1981). El 1972 es publicà l’antologia dels seus poemes, Fuentes de la constancia, el 1982 la seva Obra poética completa i entre 1982 i 1984, la seva Obra completa en prosa.

Gil -varis bio-

1 Resposta

Francesc Gil  (Canals, Costera, segle XVI – València, 1606)  Gramàtic. Mestre de gramàtica de l’estudi general de València (1581-1604). És autor d’un col·loqui teatral en vers llatí i castellà, representat a l’estudi general el 1585.

Joan Tomàs Gil  (Alacant, 1705 – País Valencià, segle XVIII)  Frare de l’orde de Predicadors. És autor de biografies de santa Caterina de Ricci i de sant Vicent Ferrer, entre d’altres escrits.

Joaquim Gil  (València, 1767 – després 1827)  Músic. Actuà com a tenor de la catedral de Sogorb a partir del 1787 i fou nomenat catedràtic de cant pla del seminari de València. Escriví el tractat Breve introducción del canto llano (1828).

Josep Gil  (València, 1759 – Montcada de l’Horta, Horta, 1828)  Escultor. Fou director d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. La major part de les seves obres foren de caràcter religiós i funerari. Fou el pare de Josep Gil i Nadales.

Pere Gil  (País Valencià, segle XVI)  Metge i filòsof. Era doctor en filosofia i en medicina. Fou catedràtic de la Universitat de València. El 1554 publicà les seves Instituciones dialecticae.

Gil, Vicent Miquel

Deixa un comentari

(València, 1577 – 1654)

Metge. Fou professor d’aforismes a la Universitat de València, i publicà Aforismos y pronósticos.

Felip IV de Catalunya el nomenà metge de cambra, però no arribà mai a traslladar-se a la cort.

Escriví Relación y discurso de la esencia, preservación y curación de las enfermedades pestilentes que hubo en la muy noble y leal ciudad de Valencia en 1647.