Arxiu d'etiquetes: València (morts a)

Girón de Rebolledo i de Vila-rasa, Alfons

Deixa un comentari

(València, vers 1530 – 1607)

Poeta. Fill de Ferran Girón de Rebolledo i Ferrandis d’Herèdia, baró d’Andilla, i de Beatriu de Vila-rasa i de Vila-rasa. Era nebot i besnebot, respectivament, dels poetes Joan Boscà i Almogàver i Joan Ferrandis d’Herèdia i Dies de Calataiud.

Lligat al grup d’escriptors valencians que utilitzaven el castellà (hi ha poesies seves en obres com la Carolea, de Sentpere, o la Diana enamorada, de Gil i Polo), participà en alguns certàmens literaris.

També en castellà, i dins el camp de la literatura de la Contrareforma, escriví poemes com La pasión de nuestro señor Jesucristo según san Juan (1563) i El ochavario sacramental… en alabanza de aquella inefable maravilla de la eucaristía (1572), dedicat a Juan de Ribera.

Fou elogiat per Gil i Polo i Cervantes.

Giner i Vidal, Salvador

12 Respostes

(València, 19 gener 1832 – 3 novembre 1911)

Músic i compositor. Germà de Carles. Va ésser director del conservatori de València (1901).

Autor de sarsueles i òperes (El somniador, El fantasma, 1901, Morel, Sagunt), una Elegia a la memòria de Rossini, obres corals i religioses, tot i que en la seva obra destaquen sobretot els seus poemes simfònics (Nit d’albades, Es xopà hasta la Moma, El festí de Baltasar, L’entrada de la murtra), que amalgamen la música descriptiva amb els elements populars.

També fou germà seu l’escultor Vicent Giner i Vidal  (València, segle XIX – 1897).

Giner i Vidal, Carles

1 Resposta

(València, 12 juny 1834 – 10 abril 1917)

Pintor. Germà de Salvador i de Vicent. Fou deixeble de Francesc Llàcer a l’Acadèmia de Sant Carles de València i, després, estudià a l’Academia de San Fernando de Madrid amb F. de Madrazo. Tornà a València el 1862. Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid del 1862 i del 1864.

Conreà especialment els temes religiosos, d’un especial misticisme. També excel·lí com a copista de Joan de Joanes, com a retratista (retrat del seu germà Salvador) i amb la pintura d’ambient històric.

Giner i Marco, Josep

2 Respostes

(València, 21 març 1912 – 29 novembre 1996)

Filòleg. Fou alumne de Pompeu Fabra, a Barcelona. Llicenciat en filosofia i lletres.

Ha publicat La conjugació dels verbs en valencià (1934), la introducció al Diccionari de la rima de F. Ferrer i Pastor (1956) i diversos articles sobre el català del País Valencià, alguns dels quals amb el pseudònim de Guillem Renat i Ferris.

Treballà al seminari de lexicografia de la Real Academia Española.

Giner i Canet, Enric

Deixa un comentari

(Nules, Plana Baixa, 20 juliol 1899 – València, 1990)

Medallista, escultor i pintor. Estudià i després fou professor de gravat al buit a l’Acadèmia de Sant Carles (1942-73).

Ha destacat com a medallista, considerat un dels millors del segle XX. Obtingué premis importants.

Al Museu de València té L’escultor, l’obra i la model.

Giner i Aliño, Bernat

Deixa un comentari

(València, 1871 – 1908)

Escriptor. Llicenciat en farmàcia, es dedicà a investigacions agrícoles. Fou col·laborador de “Las Provincias” i de diverses revistes tècniques.

Publicà Tratado completo del naranjo (1893), Patología del naranjo, Tratado de abonos químicos i Química agrícola; algunes d’aquestes obres foren traduïdes a l’anglès.

Giner -varis bio-

Deixa un comentari

Giner  (Illes Balears, segle XVI)  Pintor. Establert a València durant la segona meitat del segle XVI.

Damià Giner  (Xàbia, Marina Alta, segle XVI – País Valencià, segle XVI)  Frare observant. Fou ministre provincial de l’orde. És autor d’uns Comentarii Scoti in IV libros sententiarum in faciliorem, et clariorem methodum redacti (València, 1598).

Francesc Giner  (Illes Balears, segle XVI)  Escultor. Trobant-se a València el 1588, el beat Juan de Ribera li encarregà una imatge de Crist Mort per al monument de Setmana Santa del col·legi de Corpus Christi.

Gregori Giner  (Alcoi, Alcoià, 1727 – Manila, Filipines, 1778)  Religiós agustí. És autor d’un Flos sanctorum i de quatre volums de sermons en tagal. Promogué millores urbanes en diverses poblacions filipines.

Joan Giner  (Catalunya, segle XVIII)  Mestre i músic. Fou organista a Arbeca. És autor d’una Aritmètica.

Joaquim Giner  (València, 1730 – 1755)  Gravador. Autor de treballs notables.

Sebastià Giner  (València, segle XVIII)  Escriptor i jesuïta. Fou mestre de retòrica al Seminari de Nobles. És autor d’una obra dialèctica, publicada el 1741.

Giménez i Fayos, Josep Maria

Deixa un comentari

(València, 1886 – 1974)

Historiador. Doctor en ciències exactes per la universitat de Madrid i llicenciat en història per la de València, fou professor de la facultat de ciències i de l’Escola d’Arts i Oficis de València.

Fundà i dirigí les revistes “Esto Vir” i “Cultura Valenciana” (1926-31), dedicada sobretot a estudis relacionats amb l’art i les lletres autòctones de caràcter bilingüe, però que anà abandonant a poc a poc la utilització del català en les seves planes.

El 1932 fou secretari i després president de Lo Rat Penat. Fou delegat del Patrimoni Artístic Nacional a València, Castelló i Alacant, i vice-president de l’Acadèmia Valenciana d’Història.

Dedicà especial atenció a diversos aspectes de la història del País Valencià i publicà, entre d’altres, les obres Ramón Muntaner y su Crónica (1944), La ciudad de Valencia en tiempos de san Vicente Ferrer (1953), El misterio de Elche (1952) i La lonja de los Mercaderes (1952).

Giménez i Blat, Leopold

Deixa un comentari

(València, 1888 – 1962)

Autor teatral. Entre el 1919 i el 1936 escriví, entre altres obres, El roser, La tornada de l’orfeó, De soldat a general, La mateixa sang, etc, que foren estrenades a València i a Barcelona.

Gilabert i Ponce, Lluís

1 Resposta

(València, 21 juny 1848 – 20 setembre 1930)

Escultor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València (d’on fou acadèmic), deixeble d’Anton Esteve i de Molinelli, i conreà sobretot la temàtica religiosa.

Rebé diversos premis per les seves obres, algunes de les quals desaparegueren el 1936, cal citar els bronzes del papa Calixt III i del pintor Josep de Ribera.

Fou escultor del Museu Anatòmic de la facultat de medicina de València.