(Tortosa, Baix Ebre, 14 desembre 1702 – Tonquín, Vietnam, 22 gener 1745)
Dominicà. Prengué l’hàbit al convent de Barcelona. El 1729 esdevingué membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
Exercí el ministeri a les Filipines. Passà després a Tonquín. Fet captiu i empresonat, fou decapitat.
El 1906 Pius X el beatificà, juntament amb altres companys.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XV – Catalunya, segle XV)
Cavaller. Prengué les armes per la Generalitat a la guerra contra Joan II.
En 1462, a les ordres del comte de Pallars, era un dels assetjants de la Força de Girona, on es trobaven la reina Joana Enríquez i l’infant Ferran.
Resultà ferit a l’assalt del dia 17 de juny.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XIX – Barcelona, segle XIX)
Militar. Combaté al costat de Prim contra els carlins i a la guerra d’Àfrica.
A la batalla de Tetuan prengué el comandament dels voluntaris catalans quan caigué mort llur cap, Victorià Sugranyes. També destacà, al front de les mateixes forces, a la batalla de Wad-Ras.
(Tortosa, Baix Ebre, 20 setembre 1834 – Barcelona, 29 octubre 1894)
Advocat. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou conegut com a criminalista. El 1868 fou nomenat director de l’Institut de Tortosa.
Com a cap del partit carlí d’aquesta ciutat fundà “La Voz de la Patria”.
Publicà Derecho catalán (edició pòstuma) i una edició, en castellà i anotada, del Llibre dels costums de Tortosa (1912).
(Tortosa, Baix Ebre, 13 desembre 1829 – 27 novembre 1885)
Metge i escriptor. Fou regidor i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Tortosa.
Col·laborà en diverses publicacions professionals i fou un dels fundadors del periòdic local “La Voz del Progreso”.
Escriví uns Anales de la historia de Tortosa desde su fundación hasta nuestros días (1867).
(Tortosa, Baix Ebre, 9 gener 1888 – Torrelavega, Cantàbria, 22 juliol 1968)
Pintor i acadèmic. Estudià a Cadis, on a més de dedicar-se a la pintura féu treballs de decoració.
Establert a Madrid i consagrat en diverses exposicions, excel·lí com a retratista.
Participà regularment en els Salons de Tardor de Barcelona, dels quals fou soci d’honor.
(Tortosa, Baix Ebre, 7 juliol 1777 – Còrdova, Andalusia, 1844)
Militar. Durant la guerra contra Anglaterra fou empresonat a Menorca (1806).
Formà part de les tropes del marquès de la Romana al servei de Napoleó en la campanya del nord d’Europa. Quan Napoleó declarà la guerra a Espanya (1808), ell gestionà l’evacuació de les seves forces a Suècia i, protegit per l’esquadra anglesa, passà a Espanya.
Instal·lat a Catalunya, lluità a Igualada, on fou ferit, i contra el setge francès a Tortosa. Un cop caiguda la ciutat, fou empresonat per les tropes de Suchet i dut a França. Poc després fugí i tornà al país, on obtingué la victòria del pont del Francolí (1811).
Ascendit a general de brigada (1813), s’instal·là a Còrdova.
(Tortosa, Baix Ebre, 1841 – Barcelona, 1902)
Militar i polític. L’any 1858 es traslladà a Itàlia, mogut pel seu idealisme liberal.
Lluità a les files de Garibaldi. Guanyà ascensos i condecoracions.
El 1868 tornà a Catalunya per militar al partit federal. Prengué part a la Revolució.
Després es traslladà a Barcelona, on col·laborà a la premsa del seu partit.
(Tortosa, Baix Ebre, 1 abril 1836 – 25 gener 1909)
Eclesiàstic. Sacerdot (1860), es doctorà en teologia a València (1867).
Dedicat en especial al foment de vocacions sacerdotals, creà el col·legi de Sant Josep de Tortosa (1873) per a seminaristes. I uns altres a València, Múrcia, Oriola, etc.
Fundà la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Cor de Jesús (1883-84), dedicada sobretot a la direcció de seminaris diocesans.
El 1892 inaugurà el Colegio Español de Roma, per a la formació del clericat espanyol.
El 1930 li fou iniciat el procés de beatificació a Tortosa.
(Tortosa, Baix Ebre, 24 juny 1929 – Barcelona, 12 maig 1996)
Periodista i escriptor. Entre el 1956 i el 1967 treballà a l’agència France-Press a París i fou corresponsal de “Cambio 16”, revista a la qual s’incorporà en retornar a Espanya.
El 1987 promogué el suplement en català de la revista, “Setze”, així com el setmanari “Set Dies”, convertit posteriorment en suplement del diari “El Observador”. Passà posteriorment a “El Mundo” i fou conseller editorial d'”El Mundo de Catalunya”.
Expert en gastronomia, impulsà diverses revistes sobre el tema i publicà, entre d’altres, Cuando sólo nos queda la comida (1980), Jabalí (1983) i la novel·la El desnudo seductor (1989).
Dades dels Països Catalans 