(o Camp-redó) Poble, situat a la plana regada de l’esquerra de l’Ebre.
L’antiga torre de Campredó (segle XIV), tenia, juntament amb la de Carrova (a l’altra banda del riu), una funció defensiva damunt el curs de l’Ebre.
El 1972 s’inicià la construcció del polígon industrial Baix Ebre.
Antiga quadra, prop del terme de Sant Boi de Llobregat.
Comprenia l’antiga torre Burguesa (de la família barcelonina dels Burguès, ja al segle XIV, avui Torre-roja) i algunes cases al voltant del santuari de Sales.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.240 m alt), a la vall d’Àneu, situat en una vall lateral, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, que davalla del coll de Camprime.
L’església parroquial de Sant Joan és esmentada ja el 839. La torre de Burgo era un dels punts de defensa de la vall d’Àneu.
Formà part de l’antic terme d’Unarre.
Caseriu, dins l’antic terme de Sant Julià d’Altura, al voltant de l’antiga masia de la torre de Berardo (dita també Castellarnaus), construcció dels segles XIII i XIV, amb una torre de defensa (segle XVI) i una capella (1624).
Antiga residència reial, a Sant Gervasi de Cassoles.
Feta construir (1408) pel rei Martí I l’Humà a l’antiga torre de Vallblanc, al peu de la serra de Collserola, al camí de la Bonanova i Vallvidrera. Intervingué com a escrivà Bernat Metge, a qui fou degut probablement el nom de Bellesguard. El rei hi celebrà les noces amb Margarida de Prades (1409), beneïdes pel papa Benet XIII.
Mort el rei Martí, Bellesguard inicià la decadència, bé que continuà com a possessió reial, fins que fou lliurada a mans particulars (1422).
El 1907, Antoni Gaudí convertí les ruïnes en una residència privada (torre Bellesguard), fent-hi una interpretació del gòtic per tal de retre homenatge al darrer rei de la dinastia catalana.
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Poble i antic municipi: 35,36 km2, 1.362 m alt, annexat el 1970 a l’actual. El poble és situat sota el ras de Conques, elevat i a l’esquerra del barranc d’Ars.
Pertanyia al quarter de Castellciutat del vescomtat de Castellbó.
L’església parroquial (Sant Martí) és romànica, amb un pòrtic cobert i un notable campanar rodó, és esmentada ja el 839.
Hi ha a prop una torre medieval anomenada el colomer d’en Ruf i, en un turó, les restes del castell d’Ars (ruïnes conegudes per la Seca).
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Poble (851 m alt). Situat al peu del vessant septentrional del Montsec d’Ares, a la conca de la Noguera Ribagorçana, a 4 km de l’entrada de l’estret de Mont-rebei. Hi passa el camí d’Àger al Pont de Montanyana pel coll d’Ares. Conserva unes torres de defensa medievals.
La senyoria pertanyia al baró d’Eroles. En crear-se, a la segona meitat del segle XIX, el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga com a resultat de l’agrupació de diversos petits municipis, aquest prengué el nom d’Alsamora, però des d’abans del 1920 fou substituït per l’actual.
(l’Ametlla de Mar / el Perelló, Baix Ebre)
Cala de la costa, entre els dos municipis, al sud de la punta de l’Àliga, on es troba l’antiga torre de l’Àliga.
Veïnat, al voltant de la torre i de la masia del mateix nom.
El torrent de l’Albereda neix vora el castell de la Roqueta de Fiol i desguassa a la riera de Tous, davant el poble de Tous.
Dades dels Països Catalans 