Poble, a l’antic terme de Freixenet de Camprodon, en un replà al vessant meridional de la serra Cavallera, a la dreta del Ter, prop de l’antiga torre Cavallera.
L’església parroquial (Sant Miquel), romànica, és esmentada ja el 839; fou el límit oriental del bisbat d’Urgell i del comtat de Cerdanya.
Dins el seu terme hi ha la colònia Estevenell.
(o torre de Cartellà) Antiga força i terme (actualment mas Castellà), al límit amb el terme de Vidreres.
És esmentada ja el 1079 amb el nom de torre Fellona (o Torcafelon), i fou donada el 1160 pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona al vescomte Guerau III de Cabrera. La castlania fou donada pels Cabrera als Maçanet, dels quals passà a Bernat de Cartellà el 1213 i, mantinguda la força durant segles a mans de la família Cartellà, acabà prenent-ne el nom.
El 1702 Felip V de Borbó concedí al seu propietari Pere de Cartellà (òlim Desbac i de Cartellà) el marquesat de Cartellà.
Veïnat, a la riba dreta de l’Ebre, aigua amunt de la ciutat, al límit amb el terme de Tortosa (Baix Ebre).
Al voltant de l’antiga torre de la Càrrova, la qual, juntament amb la de Campredó, a l’esquerra de l’Ebre, defensava la via fluvial. És esmentada ja el 1313.
Antiga torre de defensa de la ciutat. Construïda el 1566 a l’esquerra de la desembocadura del Llobregat; hom hi ajuntà una capella el 1577.
Destruïda durant les guerres dels Segadors (1641 i 1651) i de Successió (1705), fou refeta cada vegada, la darrera el 1711, amb baluards.
El 1848 hom hi instal·là un far, prop del qual sorgí el barri de la Farola.
(o Camp-redó) Poble, situat a la plana regada de l’esquerra de l’Ebre.
L’antiga torre de Campredó (segle XIV), tenia, juntament amb la de Carrova (a l’altra banda del riu), una funció defensiva damunt el curs de l’Ebre.
El 1972 s’inicià la construcció del polígon industrial Baix Ebre.
Antiga quadra, prop del terme de Sant Boi de Llobregat.
Comprenia l’antiga torre Burguesa (de la família barcelonina dels Burguès, ja al segle XIV, avui Torre-roja) i algunes cases al voltant del santuari de Sales.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.240 m alt), a la vall d’Àneu, situat en una vall lateral, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, que davalla del coll de Camprime.
L’església parroquial de Sant Joan és esmentada ja el 839. La torre de Burgo era un dels punts de defensa de la vall d’Àneu.
Formà part de l’antic terme d’Unarre.
Caseriu, dins l’antic terme de Sant Julià d’Altura, al voltant de l’antiga masia de la torre de Berardo (dita també Castellarnaus), construcció dels segles XIII i XIV, amb una torre de defensa (segle XVI) i una capella (1624).
Antiga residència reial, a Sant Gervasi de Cassoles.
Feta construir (1408) pel rei Martí I l’Humà a l’antiga torre de Vallblanc, al peu de la serra de Collserola, al camí de la Bonanova i Vallvidrera. Intervingué com a escrivà Bernat Metge, a qui fou degut probablement el nom de Bellesguard. El rei hi celebrà les noces amb Margarida de Prades (1409), beneïdes pel papa Benet XIII.
Mort el rei Martí, Bellesguard inicià la decadència, bé que continuà com a possessió reial, fins que fou lliurada a mans particulars (1422).
El 1907, Antoni Gaudí convertí les ruïnes en una residència privada (torre Bellesguard), fent-hi una interpretació del gòtic per tal de retre homenatge al darrer rei de la dinastia catalana.
Dades dels Països Catalans 