(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Antic nom del terme de Valldoreix. Fins que, a partir del 1130, a conseqüència de la destrucció de Sant Cebrià d’Aiguallonga pels almoràvits, l’oratori de Sant Vicenç de Valldoreix esdevingué església parroquial.
Despoblat i antic terme, al sector meridional de la serra del Boix, on neix el barranc de la Fullola, que davalla vers el port del Fangar i forma el límit oriental del terme de Tortosa.
Antic municipi, al centre de la vall de Camprodon, agregat el 1965 a l’actual, a la vall mitjana del Ritort, envoltant gairebé l’antic terme de Camprodon. El sector nord, on hi ha el veïnat de Freixenet de Dalt, s’allargassa fins a la collada de Fembra Morta.
El Ter divideix la part meridional de l’antic terme en dos sectors: a l’oest, el format pels vessants meridionals de la serra Cavallera, on hi ha el poble de Cavallera, i a l’est, el format pels vessants meridionals de la muntanya de Sant Antoni, coronada pel santuari de Sant Antoni de Camprodon, on hi ha el llogaret i antic castell de Creixenturri, el poble de Bolòs i la masia i església del Sitjar.
Dins l’antic terme hi havia, a més, les masies i els antics termes de Llandrius, de Rials i de Puigdefrancor. El sector originari del municipi era format per algunes masies com la de Freixenet, totes a la vall del Ritort.
Llevat de la colònia Estevenell, vora el Ter, tot l’antic terme és de caràcter rural: bosc, pasturatges (destinats a bestiar oví i boví) i prats regats.
Masia i antic terme, al nord del municipi, a l’esquerra del torrent del Freixe, afluent de capçalera del riu de l’Orlina.
El 1219 l’antiga església de Sant Miquel de Freixe era possessió del monestir de Sant Quirze de Colera; el 1362 depenia de la parròquia de Sant Martí de les Baussitges.
Nom que tenia el terme general de la ciutat de Tarragona.
Al segle XIV comprenia els llocs dels Pallaresos, el Torell, Botarell, el Burgar, el Mas de Moretó, el Milà, el Rourell, Montgons, els Masos d’En Goda, Font de l’Astor, el Codony, Constantí, Vila-seca de Solcina, Vila-seca del Comú, Barenys, la Pineda, Masricard, Mascalbó i Vilafortuny.
Antic terme, prop del nucli urbà, vers el Francolí.
El 1155 rebé carta de poblament, però ja havia estat absorbit per la jurisdicció del castell de Valls.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Despoblat i antic terme, que al segle XIX formà part del municipi d’Espluga i Solduga, annexat al de Baén a mitjan segle XX.
És al clot de Cuberes, al vessant septentrional de la serra de Cuberes, alineació muntanyosa del massís del Boumort, de direcció nord-oest – sud-est, que separa les valls del riu Major, al nord, i del torrent de l’Infern, al sud, i que s’estén des del prat d’Olient, límit amb la vall de Cabó (Alt Urgell), fins al pas dels Collegats (a la Noguera Pallaresa); culmina al pic del Pi-sec (1.906 m alt), límit entre el Pallars Sobirà (Baén) i el Pallars Jussà (Hortoneda de la Conca).
El 1163 és esmentada l’església de Sant Sadurní de Cuberes.
Despoblat i antic terme, al vessant del Priorat de la Serralada Pre-litoral; es comunica amb Alforja pel coll de Cortiella, obert entre el puig Cerver i la punta del Motllor.
El riu de Cortiella, que neix sota aquest coll, és afluent del riu de Siurana per l’esquerra, després de passar per Porrera (Priorat).
El lloc formava part de la Comuna del Camp de Tarragona.
(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Antic terme, pertanyent al terme general de Tivissa, centrat en el castell del Coll de Balaguer, les restes del qual són aturonades a 155 m alt, a llevant de l’antic traçat (fins al 1936) de la carretera de Barcelona a València, al sud de l’important coll de Balaguer.
És esmentat ja el 1201 en la donació de Pere I de Catalunya a l’orde de Sant Jordi d’Alfama (incorporat el 1399 al de Montesa); per tal de fer cara al nou perill de la pirateria, la ciutat de Tortosa obtingué el trasllat de la casa de l’orde al nou castell de Sant Jordi, vora la mar, dins els termes de la ciutat.
L’antic castell, molt reformat els segles XVII i XVIII, fou un dels punts on es fortificaren les tropes catalanes el 1640, al començament de la Guerra dels Segadors (batalla del Coll de Balaguer).
Durant la Guerra del Francès fou pres per les tropes napoleòniques del mariscal Suchet, el 1811, però el 1814 caigué a mans de les angleses de John Murray, el qual el féu destruir aquell mateix any.
Dades dels Països Catalans 