(o Burguet) Antic terme, situat al sud de la vila, a la dreta del Glorieta, formava part de la comuna del Camp de Tarragona.
Bomburguet
3 Respostes
Arxiu d'etiquetes: termes
Blancafort -Berguedà-
Antic castell, enrunat, i terme (1.176 m alt).
Havia pertangut al monestir de Montbenet; al segle XIV fou adquirit per la ciutat de Berga.
Arrose
(Esterri d’Àneu, Pallars Sobirà)
Antic terme, situat entre els antics municipis de Jou i de Son, separat, pràcticament, de la resta del terme municipal.
És drenat pel barranc d’Arrose, afluent, per la dreta, de la Noguera Pallaresa.
Arraona -terme-
Antic terme. Era una mansió esmentada als itineraris romans, al segle X es troba documentat com a castell i església consagrada a Sant Feliu, coneguda actualment com a ermita de Sant Nicolau.
Dins el seu antic terme hi havia el priorat de Sant Salvador, que donà lloc a l’actual nucli urbà de Sabadell.
Arguells
Aiguallonga
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)
Antic nom del terme de Valldoreix. Fins que, a partir del 1130, a conseqüència de la destrucció de Sant Cebrià d’Aiguallonga pels almoràvits, l’oratori de Sant Vicenç de Valldoreix esdevingué església parroquial.
Mont-roig -Noguera-
(les Avellanes i Santa Linya, Noguera)
Antic terme, a la dreta de la Noguera Pallaresa, entre el riu i el cim de la serra de Mont-roig (951 m alt), situada al peu del Montsec.
S’estén entre l’embassament de Camarasa i el de Llorenç de Montgai, i és limitada pel vessant nord-oriental per la confluència del Segre amb la Noguera Pallaresa.
Montalé
(Ivars d’Urgell, Pla d’Urgell)
Antic terme i caseria, al nord-est de la vila, camí de la Fuliola i del Tarrós. Estigué unit a Montsuar.
Té una església dedicada a la Mare de Déu de Montserrat.
Montadó
(Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà)
Antiga parròquia, que forma un terme (5,33 km2), situat al vessant septentrional del Montsec, damunt la conca de Meià, separat de la resta del municipi pels termes de Gavet de la Conca, de Vilanova de Meià i d’Artesa de Segre.
La seva església és dedicada a santa Anna i havia depès del priorat de Meià.
Despoblat al segle XVII, vers el 1660 fou repoblat pel senyor jurisdiccional Jeroni Cornet.
Merolla -Ripollès-
Antic terme, estès a banda i banda del coll de Merolla (1.110 m alt), entre la serra de Mogrony i la de Moreu (al nord) i la de Sant Marc (al sud), a la divisòria d’aigües de les valls de l’Arija i de Gombrèn.
És una via de comunicacions entre el Ripollès i el Berguedà, i hi passa la carretera de Campdevànol a Guardiola de Berguedà, per la Pobla de Lillet, que recorre la conca alta del Llobregat.
Hi havia hagut les esglésies de Sant Serní de Merolla i de Sant Miquel del Coll de Merolla.
