(Castellar de la Ribera, Solsonès)
Masia i antic terme, a la dreta de la ribera Salada, davant Castellar.
La seva església (Sant Joan) depèn de la parròquia de Castellar.
(Castellar de la Ribera, Solsonès)
Masia i antic terme, a la dreta de la ribera Salada, davant Castellar.
La seva església (Sant Joan) depèn de la parròquia de Castellar.
Antic terme, al sector més occidental del municipi, al límit amb el de Benissanet, on els templers intentaren de fundar una població el 1248.
Hom ha suposat que era el mateix indret del despoblat de Salvaterra.
Antic terme, esmentat ja el segle XIV, a l’est del Pont d’Armentera, a l’indret on hi ha, entre altres, el mas de cal Ros dels Gaians.
Masia i antic terme, de l’antic municipi de Llanera de Solsonès, a la vall de Figuerola, tributària, per l’esquerra, del riu de Llanera.
L’església depenia de la de Sant Miquel de Fontanet.
Poble i terme separat (3,61 km2), entre els termes de Castellfollit de Riubregós i el de Calonge de Segarra, a l’esquerra del Llobregós.
Antic terme i balneari, a l’esquerra del Freser, aigua avall dels banys de Ribes.
Pertangué al monestir de Ripoll.
Antic terme (801,5 ha), és separat del municipi pel d’Espunyola, al peu dels cingles de Capolat.
L’església de Sant Miquel de Comesposades depenia de la de Correà; dins el terme hi ha també la de Sant Jaume dels Bancs.
(Reus, Baix Camp / Vila-seca, Tarragonès)
Antic terme del Camp de Tarragona, que s’estenia pels actuals municipis, al límit amb els de Riudoms i de Cambrils (Baix Camp).
Subsistí fins a mitjan segle XIX.
Despoblat i antic terme, al sud-est de la ciutat, entre el canal d’Urgell i la vall del riu Set.
Era poble de contribució; a la fi del segle XV es convertí en un erm que la paeria vengué a un particular.