(Tarragona, 1982 – )
Revista sobre antropologia i etnologia. Institucionalment, la revista es troba vinculada a l’Àrea d’Antropologia social de la Universitat Rovira i Virgili.
Enllaç web: Arxiu d’Etnografia de Catalunya
(a la mar, punta de la Móra, Tarragona, segle III aC)
Sarcòfag romà, de marbre. Trobat el 1948 en mar, prop de la punta de la Móra, al nord de Tarragona. Es conservat al Museu Arqueològic de Tarragona.
Decorat amb relleus que representen la llegenda d’Hipòlit i Fedra, és considerat obra de taller grec de la primeria del segle III aC i una de les millors peces d’art d’aquesta època trobades a Catalunya.
(Tarragona, 1977)
Vaixell oceanogràfic. Construït per l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona. Actualment està gestionat per l’Institut de Ciències del Mar.
Porta el nom del científic especialitzat en biologia marina, Francisco García del Cid Arias.
Disposa d’un laboratori i diferent instrumentació científica. Té una capacitat per a 12 científics i tècnics.
(Tarragona, 23 agost 1808 – Berga, Berguedà, 1814)
Periòdic de l’òrgan de la Junta Suprema del Principat editada a diverses localitats de Catalunya durant la Guerra del Francès, per iniciativa d’Antoni Brusi.
(Tarragona, 17 gener 1939 – )
Diari. Inicialment en castellà amb el nom de “Diario Español de Tarragona“, posteriorment modificà la seva capçalera i inclou articles en català i en castellà.
L’any 2000 el tiratge era de 16.000 exemplars.
(Tarragona, 1 juliol 1853 – 9 febrer 1938)
Diari. Fundat amb el nom de “Diario de Tarragona”, en castellà, però amb col·laboracions en català. Catalanitzat del tot el 1931.
Seguí diverses ideologies: fou democràtic i revolucionari, afecte al partit conservador de Cánovas, després òrgan liberal, seguint Sagasta, i finalment actuà com a independent.
(Tarragona, segle XVI)
Ball popular de parlament i jocós, propi de la confraria dels bastaixos i dels forners de la ciutat, que precedia, juntament amb molts altres, l’entrada solemne dels arquebisbes a la ciutat, la processó de Santa Tecla i les comitives de reis i grans personatges.
Les evolucions, molt simples, eren acompanyades d’una melodia reiteradament exposada per un violí, i ritmades, a més, amb un bombo. El parlament consistia en les queixes d’uns vells al batlle i al rector perquè, casats amb dones joves, despecegues i frívoles, el bon ordre de la casa, l’economia del marits i llur atenció personal n’era perjudicada.
Com en la major part dels balls populars de la Catalunya Nova, els trets de gràcia i cortesia n’eren absents; tots els papers, també els femenins, eren assumits per homes de la confraria, disfressats i alcofollats fins a la cosa grotesca; i també el parlament, del qual es conserven diferents versions, sempre poc o molt escatològiques i amb referències a la vida política local, era d’una comidicitat bufa.
Ha perdurat fins a l’època actual i ha estat afegida a les celebracions d’altres ciutats, com la de Valls.
(Barcelona, juliol 1932 – Tarragona, octubre 1935)
Reunions organitzades per l’Associació d’Arquitectes de Catalunya els anys 1930.
Al primer congrés (1932), presidit per Alexandre Soler i March i que aplegà 117 arquitectes de tots els Països Catalans, hom intentà d’establir els fonaments de les lleis que dins l’Estatut de Catalunya havien de regular l’urbanisme i l’habitació; hi destacaren les ponències de Rubió i Tudurí (Relacions entre les urbanitzacions locals i un pla regional o nacional), de Ricard Giralt i Casadesús (sobre la llei d’urbanisme i l’especulació dels terrenys a les ciutats) i de Ramon Puig i Gairalt (sobre barriades obreres).
El segon congrés (1935), presidit per Amadeu Llopart i que aplegà 150 congressistes, amb assistència de diverses institucions artístiques i culturals catalanes, tingué un caire menys programàtic i polític, però seguí la mateixa temàtica; hi destacà la ponència de Puig i Gairalt (Possibles solucions de la crisi del ram de la construcció).
(Tarragona, 1836 – )
Centre bibliogràfic de titularitat estatal gestionat per la Generalitat de Catalunya. Fou creada arran de les desamortitzacions eclesiàstiques, amb la finalitat de conservar els fons bibliogràfics de Poblet, Santes Creus i altres monestirs propers.
El seu fons és format per gairebé 200.000 llibres, 30.000 microformes, 10.000 audiovisuals, 2.700 publicacions periòdiques i 425 CD-ROM.
Del fons patrimonial destaquen 300 manuscrits dels segles X al XVIII, 230 incunables, 35.000 obres dels segles XVI al XIX i la biblioteca del virrei Pedro Antonio de Aragó.
Enllaç web: Biblioteca Pública de Tarragona
(Tarragona, 1944 – )
Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat. Successor de l’Arxiu Històric Provincial de Tarragona.
Conserva més de cinc quilòmetres de documentació produïda entre els segles XIII i XX i una rica biblioteca formada per bibliografia de les comarques tarragonines.
Els seus fons provenen de les diverses institucions polítiques, religioses i particulars, amb col·leccions factícies de fotografies, plànols, segells i pergamins.
Enllaç web: Arxiu Històric de Tarragona
Dades dels Països Catalans 