Arxiu d'etiquetes: Sicília (bio)

Cardona i de Ventimiglia, Artau de

3 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XV – 1478)

Comte de Collessano i marquès de Padula. Gran canceller de Sicília. Fill i successor de Pere de Cardona i de Villena.

Addicte incondicional de Joan II de Catalunya, ja el 1461 votà contra l’ambaixada del general de Catalunya tramesa a Sicília amb motiu de l’arrest del príncep Carles de Viana, i auxilià econòmicament el sobirà (1472). Lluità personalment al capdavant dels seus contingents a les campanyes de l’Empordà (1471-72) -assistí a la rendició de Barcelona a Joan II- i del Rosselló (1473-75).

Fou retribuït primerament amb el títol de governador reial de les terres de Sciacca i Naso, a Sicília (1472), i després amb el nomenament de gran canceller de Sicília (1475).

Cardona, Maria de -vàries-

Deixa un comentari

Maria de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Era una de les filles del vescomte Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola. Es casà amb Alfons Roger de Lloria, fill de Jaume II de Xèrica i de Beatriu de Lloria, el qual havia adoptat el cognom matern per raons d’heretatge. Maria fou cunyada, doncs, del cèlebre i coratjós Pere de Xèrica. No tingué fills.

Maria de Cardona  (Itàlia ?, segle XV – Sicília ?, Itàlia, segle XV)  Filla de Joan de Cardona i de Ventimiglia, comte d’Avellino, i de Joana de Vilamarí. Es casà amb el seu parent llunyà Artau de Cardona i de Gonzaga, comte de Golisano, de la branca siciliana dels Cardona.

Maria de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Dama. Era una de les filles del duc Ferran de Cardona i de la seva primera muller, Francesca Manríquez. Es casà amb Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec, comte d’Oliva.

Cardona, Jaume de -varis-

3 Respostes

Jaume de Cardona  (Sicília, Itàlia, segle XIV)  Germà de Frederic de Cardona i i nét d’un altre Frederic. Adquirí per enllaç la baronia de Ramione. Fou l’avi de Margarida de Cardona.

Jaume de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Religiós. Era fill natural del comte de Prades i Cardona Joan Ramon Folc II. Fou prior de Sant Miquel del Fai i del monestir de Santa Maria, a Sant Llorenç de Morunys.

Jaume de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Personatge. Era fill del Jaume de Cardona que fou baró consort de Sant Mori i pare del següent Jaume.

Jaume de Cardona  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Personatge. Fill de l’anterior Jaume i pare d’un Miquel que heretaria Sant Mori.

Jaume de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Noble. Fou un dels més destacats en l’oposició catalana a l’imposició de l’impost dit de l’excusado al Principat. Passà un temps de presó per aquest motiu. El 1570 es distingí a la defensa del Rosselló contra els francesos.

Jaume de Cardona  (Catalunya, segle XVII) Personatge. Era fill de Miquel de Cardona i d’Elisabet de Sentmenat. El 1652 heretà del seu pare la baronia de Sant Mori. El 1647 s’havia casat amb Jacinta de Guimerà. A la seva mort, fou heretat pel seu fill Maurici. També era filla seva Elisabet, que succeiria al seu germà.

Cardona, Hug de -varis-

Deixa un comentari

Hug de Cardona  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Eclesiàstic. Era fill del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de Sibil·la d’Empúries. Fou ardiaca de Barcelona. El 1281, amb la seva mare, hagué de figurar com a garantidor del seu germà el vescomte Ramon Folc VI perquè aquest obtingués el perdó reial després d’un llarg període de rebel·lió. El 1307 figurà entre els testimonis dels acords de demarcació del comtat d’Urgell.

Hug de Cardona  (Catalunya, segle XV)  Noble. Senyor de Sant Climenç. És documentat el 1420. Ha de ser distingit de l’homònim contemporani senyor de Bellpuig.

Hug de Cardona  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Noble. Era fill tercer d’Anton de Cardona, pertanyent a la segona branca siciliana d’aquest casal.

Hug de Cardona  (Catalunya, segle XV – Itàlia ?, segle XVI)  Noble. Lluità a Itàlia. El 1504 conquerí el castell de Castelvetro.

Cardona, Anton de -varis-

5 Respostes

Anton de Cardona  (Sicília ?, s XV)  Noble. Era fill d’Alfons de Cardona i de Caterina de Peralta. Heretà del seu pare el títol de comte de Reggio i la baronia de Chiusa, títols que corresponien a la seva línia de la branca siciliana dels Cardona.

Anton de Cardona  (Catalunya, segle XV – 1466)  Prelat. Era fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Villena. Fou bisbe d’Elna. Es pronuncià a favor del rei durant la guerra contra Joan II, seguint la tònica reialista de la seva branca familiar. El 1462 fou declarat enemic de la terra. Les forces de la Generalitat el cregueren mort al combat del castell de Vellosell, però s’equivocaren. En tot cas, morí durant la guerra.

Anton de Cardona  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Noble. Es distingí al setge de Gaeta de 1504, en què aquella plaça fou presa per les forces de Ferran II de Catalunya. Segons Feliu de la Penya, aquest personatge fou nomenat marquès de la Padula, per bé que aquest títol sembla haver estat, ja de temps, vinculat als Cardona de Sicília. El 1505 protestà, arran de la pau de Nàpols, per la restitució de béns als nobles napolitans afrancesats.

Anton de Cardona  (Catalunya, segle XVI)  Noble. Era duc de Somma i comte de Palamós. També fou duc de Sessa. Pertanyia a la branca dels Cardona de Bellpuig. Tenia un gran casal al carrer Ample de Barcelona. El 1581 s’hi estatjà l’emperadriu Maria, germana de Felip II, i acostumava a viure-hi el virrei del Principat.

Anton de Cardona  (Sicília, segle XVI)  Noble. Era fill de Pere de Cardona i de Villena, de la línia principal dels Cardona de Sicília. A la mort del seu pare (vers 1450), el succeí com a comte de Golisano i marquès de la Padula. Per les petites possessions catalanes del seu patrimoni passà alguns anys a Catalunya, i fins prengué les armes a favor del rei en la guerra contra Joan II. Estigué present a la capitulació de Barcelona (1472). El 1475 fou nomenat canceller de Sicília.

Anton de Cardona  (Itàlia ?, segle XVI – Hongria ?, segle XVI)  Noble. El 1531 destacà a les guerres d’Hongria.

Abella, Ramon d’ -militar-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – Sicília ?, Itàlia, segle XIV)

Cavaller. Fou militar excel·lent. En 1390, durant les invasions del comte d’Armanyac, fou enviat de capità a Torroella i Palafrugell. Poc després secundà Gilabert (VI) de Cruïlles, governador del Rosselló, en les accions de represàlia empreses contra territori francès.

El 1392 fou nomenat un dels quatre caps principals de l’expedició que Joan I el Caçador volia enviar a Sardenya i que en acabar tingué altres destins. El mateix any, amb Galceran Marquet, anà d’ambaixador a Gènova, Pisa i Niça per temptejar-hi l’opinió oficial davant el projecte de Sardenya ja esmentat.

Passà a Sicília en 1394, amb l’armada de reforç que comandaven Pere (IV) Maça i Gilabert (VI) de Cruïlles.

Elionor de Sicília

31 Respostes

(Sicília, Itàlia, 1325 – Lleida, 20 abril 1375)

Reina de Catalunya (1349-75). Era filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Carintia.

Fou la tercera muller de Pere III el Cerimoniós, amb el qual es casà a València el 1349. Col·laborà eficaçment amb el seu marit, especialment en els esforços per acostar Sicília, governada pels seus germans, a Catalunya.

En la política interior del regnat, formà part del partit advers a Bernat II de Cabrera, gran conseller de Pere III, i fou ella qui en signà el procés en contra i en precipità l’execució (1364).

Fou enterrada al monestir de Poblet. Fills seus van ésser Joan I i Martí I l’Humà.

Constança de Sicília i de Savoia

12 Respostes

(Sicília, Itàlia, 1247 – Barcelona, 8 abril 1302)

Reina de Catalunya-Aragó (1262-85) i de Sicília (1282-1302). Filla de Manfred, rei de Sicília, i de Beatriu de Savoia.

Es casà (1262) amb Pere II de Catalunya, el qual trobà l’oposició del papat i de Carles d’Anjou, que pretenia la possessió de Sicília. Aquest matrimoni havia de posar les primeres bases del domini català a Sicília.

Després de la mort de Manfred (1266) i del seu hereu Conradí (1268), vençuts per Carles d’Anjou, aquest dominà l’illa, fins que la revolta dels sicilians contra els francesos, o Vespres Sicilianes (1282), donà motiu a la intervenció de Pere II. Aquest, com a marit de Constança, es féu coronar, el mateix any, rei de Sicília a Palerm.

La reina Constança tingué un paper secundari a Sicília, on deixà regnar Pere II i, a la mort d’aquest (1285), els seus fills, Jaume II el Just (1285-95) i Frederic II de Sicília (1296-1337) i ella vestí l’hàbit de clarissa.

Carles II de Nàpols

20 Respostes

(Sicília, Itàlia, 1248 – Casanova, Nàpols, Itàlia, 5 maig 1309)

“el Coix”  (o Carles de Salern)  Rei de Nàpols (1285-1309). Fill de Carles I de Nàpols.

Lluità contra les forces de Pere II de Catalunya, que el derrotaren diverses vegades i el feren presoner el 1284. Encarcerat a Messina, quan succeí el seu pare (1285) fou traslladat a Catalunya; recobrà la llibertat mitjançant el pacte de Canfranc (1288), pel qual renuncià a Sicília.

Però en fou coronat rei (1289) i la lluita fou represa fins a la treva de Gaeta (1289) i acabà amb el tractat d’Anagni (1295); Jaume II de Catalunya renunciava a Sicília i contrauria matrimoni amb Blanca de Nàpols, filla de Carles II, que l’acompanyà a Catalunya.

Sicília, però, elegí rei Frederic II (1296), contra el qual lluitaren units Carles II i Jaume II, que, després de la victòria de cap Orlando (1299), es retirà de la guerra, a la qual posà fi la pau de Caltabellotta (1302); Frederic II era reconegut rei vitalici de Sicília i es casaria amb Elionor, filla de Carles II.

Casat amb Maria, germana de Ladislau IV d’Hongria, aconseguí l’acceptació com a rei del seu nét, Carles Robert.

Cardona i de Luna, Antoni de

12 Respostes

(Catalunya, vers 1380 – Sicília, Itàlia, 1439)

Senyor de Maldà, Maldanell i Oliana, tronc d’una línia dels Cardona a Sicília. Tercer fill del comte Hug II de Cardona i de Beatriu de Luna, germana del cèlebre Antoni de Luna, que fou probablement el seu padrí.

El seu primer casament amb Elionor de Villena li permeté d’ampliar els dominis amb la vall d’Aiora, a País Valencià. Combaté a Sanluri (1409), manà un estol el 1410 i, durant l’interregne, fou partidari decidit i conseller de Jaume II d’Urgell.

Sembla que no se sotmeté als Trastàmara fins després de la mort del rei Ferran I d’Antequera. El 1418 Alfons IV el Magnànim l’envià a Sicília en qualitat de covirrei. S’hi establí i s’hi casà (1421), en segones núpcies, amb Margarida de Peralta, comtessa de Caltabellotta i vídua d’Artal de Luna. Fou també virrei de Sicília el 1436.

Fou el pare de Pere i d’Alfons de Cardona i de Villena, i foren besnéts seus:

Artau de Cardona i de Gonzaga  (Sicília, Itàlia, segle XV – segle XVI) Noble. Comte de Collessano. Fou conestable de Sicília.

Antònia de Cardona i de Gonzaga  (Sicília, Itàlia, segle XV – 1545) Dama. Darrera representant de la línia dels comtes de Collessano, que havia succeït al seu germà Artau. Muller d’Antoni d’Aragó, duc de Montalto.

Foren oncles d’ambdós:

Hug de Cardona i de Ventimiglia  (Sicília, Itàlia, segle XV – Gaeta, Itàlia, 1505)  Noble. Morí en el setge de Gaeta.

Joan de Cardona i de Ventimiglia  (Sicília, Itàlia, segle XV – Ravenna, Itàlia, 1512)  Noble. Virrei de Calàbria, comte d’Avellino. Morí de les ferides rebudes a la batalla de Ravenna.