Arxiu d'etiquetes: Sicília (bio)

Mont-roig -varis bio-

Deixa un comentari

Arnau de Mont-roig  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. El 1228 participà a la conquesta de Mallorca. En compensació dels seus serveis rebé 12 jovades de terra a Inca i un molí prop de la capital.

Berenguer de Mont-roig  (Sicília, Itàlia, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Lluità a Sicília contra els angevins. Roger de Flor el posà de cap de la companyia de cavalleria que formà a expenses seves i deixà a disposició de Frederic II de Sicília abans de partir per a un creuer corsari per la Mediterrània occidental.

Felip de Mont-roig  (Catalunya, segle XIV)  Jurista. Col·laborà amb Arnau d’Erill i Andreu Samorera a preparar el famós procés contra Jaume III de Mallorca, que tindria per resultat la despossessió d’aquest monarca a benefici de Pere III el Cerimoniós.

Martí de Sicília i de Navarra

Deixa un comentari

(Sicília, Itàlia, 19 desembre 1406 – agost 1407)

Únic fill de Martí I el Jove i de la seva segona muller, Blanca de Navarra. Morí de trastorns causats per la dentició.

La seva desaparició seria seguida abans de dos anys per la del seu pare i el 1410 per la del seu avi, fets que produïren l’extinció de la successió directa del casal de Barcelona.

Maça i de Liçana, Pere (IV)

6 Respostes

(País Valencià, segle XIV – Catània, Sicília, 1394)

Primer senyor de Moixent d’aquest llinatge. Al servei de Pere III de Catalunya, lluità contra Castella i, després, contra els revoltats a Sardenya. Ric home d’Aragó, com a senyor del lloc de Liçana assistí a la cort de Saragossa del 1380.

El rei Joan I el Caçador el nomenà majordom del palau i, més endavant, almirall de l’estol que la ciutat de València armà per a servir el rei en la guerra contra els sards i els genovesos, el 1392; l’any següent lluità contra els rebels de Sicília, que foren sotmesos al rei Martí I l’Humà.

Es casà amb Isabel d’Alagó.

Lluís I de Sicília

6 Respostes

(Catània, Sicília, Itàlia, 4 febrer 1338 – 16 octubre 1355)

“el Nen”  Rei del casal català de Sicília (1342-55). Fill de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia.

A la mort del seu pare (1341), estigué successivament sota la regència de la seva mare, de Joan de Sicília, duc d’Atenes, i de Blasco d’Alagó, que hagueren de combatre les rivalitats entre els partits català i llatí pel govern de l’illa.

Pere III el Cerimoniós volgué solucionar-ho casant-se amb la infanta Elionor de Sicília i projectant el matrimoni de la seva filla Constança d’Aragó amb el rei Lluís, però la mort d’aquest impedí el casament.

Lloria, Nicolau de -Sicília-

1 Resposta

(Sicília, Itàlia, segle XIV)

Cavaller. Potser nebot de l’amirall Roger de Lloria o possiblement nét. Fill de Margarida de Lloria i de Nicolau de Janvilla, que potser prengué el cognom matern per qüestions d’heretatge.

Fou conseller i diplomàtic de prestigi. El 1338 fou enviat a Catalunya per demanar l’enviament d’auxilis a Sicília. Idèntica missió havia de realitzar el 1349, però caigué malalt i fou substituït per Bonanat Jafer.

Lloria, Joan de -marí Sicília-

Deixa un comentari

(Sicília, Itàlia, segle XIII – Messina, Itàlia, 1298)

Marí. Nebot de l’almirall Roger de Lloria, amb el qual col·laborà intensament. El 1286, quan Roger deixà per un temps el comandament del seu estol, el transferí al seu nebot i li ordenà d’hostilitzar la costa de Barbaria. El 1297 vivia a Sicília.

Quan Roger trencà amb el rei Frederic II de Sicília i es passà a Jaume II de Catalunya, començà a combatré les forces del rei Frederic des de les possessions sicilianes del Lloria, però fou vençut i hagué de retre’s a Castiglione, on es trobava també Rogeró, fill de l’almirall.

Aconseguí tanmateix escapar i, mentre el seu oncle era ocupat en lluita terrestre al setge de Siracusa, Joan prengué 20 galeres i realitzà missions d’aprovisionament. Quan anava a Siracusa a estrènyer el bloqueig, fou interceptat prop de Messina per 22 galeres de Frederic II.

Perdé 16 galeres i fou fet presoner, jutjat com a traïdor, condemnat a mort i escapçat, cosa que produí un augment del zel combatiu de Roger contra Sicília, demostrat a les batalles del cap Orlando i de Ponça.

Era casat amb Hilària de Maletta, filla del comte de Camerata.

Llança, Margarida

7 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XIII)

Dama. Germana de Conrad i Manfred.

Es casà amb Roger de Lloria, del qual tingué un únic fill, Rogeró (mort 1307), i tres filles.

Llança, Manfred

4 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XIII)

Cavaller. Germà de Conrad i de Margarida. Fou un fidel servidor del rei Pere II el Gran.

Anà a l’expedició contra el nord de l’Àfrica i Sicília (1282) i contribuí eficaçment a la conquesta de Malta (1283) i Lípari en col·laboració amb Roger de Lloria. Fou nomenat lloctinent reial a Sicília.

Llança, Conrad

8 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XIII – 1299)

Cavaller. Fou criat i educat a la cort de l’infant Pere i Constança de Sicília, juntament amb els seus germans, Manfred i Margarida, i amb Roger de Lloria, tots els quals havien vingut amb la reina.

Anà a Tunis com a ambaixador i poc després hi tornà (1278) com a almirall de l’estol català en defensa dels interessos d’Abú-Isac contra Al-Uatic. Fou procurador reial a València, i intervingué en l’aixecament dels sicilians contra els angevins (1282). Acompanyà Pere II el Gran al desafiament de Bordeus.

Alfons II el Franc (1285) li concedí nous càrrecs i prebendes, i, com a ambaixador per la qüestió del tractat d’Oleron, acudí (1287) davant el rei d’Anglaterra. Perdé els béns i càrrecs quan es decidí a oposar-se a la política de Jaume II el Just a Sicília. Morí en una batalla naval contra Jaume II.

Foren germans seus, Manfred i Margarida Llança.

Llança, Cesarina

2 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XIV)

Dama. Germanastra de la reina Joana I de Nàpols. Es casà amb Joan de Sicília, duc d’Atenes.

Morts el marit i el fill hereu, anà a residir a la cort de la reina Joana.