(València, segle XIX – Barcelona, segle XX)
Ceramista i dibuixant. Els seus dibuixos humorístics foren molt celebrats.
És ben notable la col·lecció de rajoles de L’auca del senyor Esteve, que exposà a Barcelona el 1926.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XX)
Orfebre i argenter. Juntament amb Lluís Masriera, fou un dels representants més característics de l’orfebreria modernista.
És seu el Sant Jordi, de caire goticista, donat per la Unió Catalanista a l’Orfeó Català.
(Catalunya, segle XX)
Escriptor i historiador. És autor, entre altres obres, de Lliçó de la Història (Cap a un món nou) (1927), i Campanya montemolinista de Catalunya o Guerra dels Matiners (1926).
(Catalunya, segle XX – )
Grup de recerca en astrofísica de la Societat Catalana de Física. Inclou bona part dels investigadors catalans que treballen en aquest camp.
Desenvolupen la seva activitat, bàsicament a la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i al CSIC.
(Igualada, Anoia, segle XIX – Catalunya, segle XX)
Frare caputxí. Destacà com a predicador.
És autor de diversos llibres, com els titulats Fonts d’alegria (1931), Les benaurances (1935) i Sed felices (1942).
(Torredembarra, Tarragonès, segle XVI – Barcelona, segle XX)
Família industrial i patrícia d’origen pagès, iniciada per:
Gabriel Güell (Catalunya, segle XVI) Industrial. El 1558 habitava a Torredembarra (Tarragonès). El seu nét-cinquè fou Pau Güell i Roig.
(Barcelona, 1832 – 1896)
Forjador. Obtingué bons èxits amb les seves produccions de ferro forjat i de bronze.
Fou mestre dels seus fills, Joan González i Pellicer, Juli González i Pellicer, i de:
(Barcelona, segle XX – )
Cantatriu. Estudià al Conservatori del Liceu. Es presentà al Teatre del Liceu.
Ha destacat com a mezzosoprano en les seves nombroses actuacions.
(Figueres, Alt Empordà, segle XIX – segle XX)
Pintor. La seva figura és molt poc coneguda. Hom li coneix retrats notables.
Dades dels Països Catalans 