Arxiu d'etiquetes: segle XVIII

Lleida, vegueria de

(Catalunya, segle XII – segle XVIII)

Demarcació administrativa del Principat. Vers l’any 1192 el Pallars Jussà fou incorporat a la corona i integrat a la cúria de Lleida.

Al segle XIV, constituïa la vegueria de Lleida i Pallars, regida per una mateixa persona.

Abans del decret de Nova Planta (1716), de la vegueria s’havien segregat les de Balaguer i Agramunt, i el Pallars romangué com a una sots-vegueria. L’any 1718 el seu conjunt (Pallars Jussà, Segrià i Garrigues) tenia una població global de 40.000 h.

Lleida, Joan Baptista

(Catalunya, segle XVII – Àustria?, segle XVIII)

Militar. Combaté a la guerra de Successió. En 1713-14 fou tinent coronel del regiment de cavalleria de Sant Jordi. Per l’agost de 1713 sortí de Barcelona, ja assetjada, amb l’expedició del diputat militar Antoni Francesc de Berenguer. Gestionà amb l’austríac comte de Wallis la compra de 600 cavalls de l’exèrcit imperial.

Participà en diverses vicissituds d’aquella expedició, fins que restà bloquejat a Alella amb el gros de les forces. Presidí el consell de guerra que hi feren els principals oficials. Aconseguí reintroduir-se a Barcelona, travessant el setge i col·laborà en la defensa de la ciutat.

L’11 de setembre participà als contraatacs del Pla d’En Llull, i fins al final de la gran batalla figurà en la defensa d’aquell sector, de la qual sobrevisqué.

Fou un dels pocs caps superiors catalans que no foren empresonats pels borbònics. Obtingué un passaport i s’exilià.

Lledó i Carreres, Cristòfor

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Militar i polític austriacista. Exercí com a advocat. Capità de la Coronela de Barcelona (1684).

Membre del Consell de Cent, negocià l’establiment d’un port franc a Barcelona (1706). Membre de la Junta de Braços (1713).

Participà en les juntes agregades al govern durant el setge de Barcelona.

Els borbònics li confiscaren els béns.

Lledó, Josep Antoni

(Catalunya, segle XVIII)

Abat del monestir de Poblet. Fou elegit el 1741, succeint a Francesc Fornaguera al primer període de mandat d’aquest.

Era el LXXXIII abat de la sèrie general pobletana i XXIX de la quadriennal.

Cessà el 1744, i fou succeït pel mateix Francesc Fornaguera, que resultà reelegit.

Llavina, Miquel (I)

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

(o Llavínia)  Escultor. Gendre de Domènec Rovira, amb el qual obrà el Retaule de la Santa Creu i Santa Magdalena de l’església de Figueres.

L’any 1680 féu un projecte per a la façana de la catedral de Girona, que es realitzà amb considerables modificacions. Fou un dels qui, l’any 1678, sol·licitaren la creació del gremi d’escultors de Barcelona.

Fou pare de Miquel (II) Llavina.

Llaurador i de Saserra, Josep

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític i notari. Fou alferes de la Coronela el 1706, quan es produí el frustrat setge de Barcelona per Felip V de Borbó.

El 30 de novembre de 1713, durant el segon setge borbònic, fou elegit conseller cinquè de la ciutat, i s’esmerçà a les seves tasques de govern. Assistí a les reunions del govern en ple, com la del 4 de setembre de 1714, en què fou rebutjada l’oferiment de capitulació.

L’11 de setembre era a la casa de la ciutat organitzant els serveis d’intendència urgent per als diversos punts de la batalla, i a la tarda, a les voltes de Sant Antoni, era present a la darrera reunió on es decidí la capitulació.

Els borbònics li confiscaren els béns.

Llaris, Josep

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Ciutadà honrat. Era notari reial i oficial major de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Destacà com a partidari de Carles d’Àustria. En 1704-05 estigué empresonat per les autoritats borbòniques, fins que la capital fou alliberada per Carles d’Àustria.

En 1713 assistí a la famosa Junta de Braços de Barcelona que decidí la resistència singular catalana contra Felip V de Borbó. Fou designat pel seu Braç Reial o popular per a formar part de les juntes agregades al govern provisional durant el gran setge de Barcelona.

Els seus béns, que produïren una renda anual de 22 lliures i 8 sous, li foren confiscats pels borbònics després de la capitulació.

Llampilles, Rafael

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Jurista. Pertanyia a l’audiència de Barcelona en temps de Carles d’Àustria.

El 1708 era titular doctor de la Règia Cúria. L’any següent era magistrat a la sala del regent Francesc de Toda. Rebé els títols de ciutadà honrat (1708) i noble.

El 1714, a la caiguda de Barcelona en poder dels borbònics, aquests li confiscaren els béns i el botxí cremà els títols que li havien estat concedits. El duc de Berwick decretà el seu exili.

Llampilles, Josep de

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Frare dominicà. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou un dels qui més canalitzaren l’esperit religiós del poble a favor de la resistència.

Dirigí moltes pregàries públiques per la bona marxa del conflicte, en especial per l’èxit dels qui lluitaven fora de la capital.

Ocupada la ciutat, els borbònics el detingueren i passà un any d’empresonament a Tortosa. Sembla que després fou expulsat del país.

Liber Dotaliorum Ecclesiae Urgellensis

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XIII – segle XVIII)

Cartulari conservat a l’arxiu capitular del bisbat d’Urgell.

Recull donacions i privilegis a favor de l’església de Santa Maria d’Urgell i a la seva canònica.

Consta de dos volums i conté 1.230 documents.