(Barcelona ?, segle XVII – segle XVIII)
Militar. Defensor de Barcelona, com a diputat militar de la Generalitat, a l’atac francès del 1697.
Felip V de Borbó el féu marquès de Ciutadilla (1702), però el 1705 es passà al bàndol austriacista.
L’arxiduc Carles el nomenà comte (1706) i marquès (1707).
El 1713 es refugià al seu castell de Castellar del Vallès, renunciant a la defensa de Barcelona, que creia inútil.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Cavaller. Fill de Josep Meca i Caçador i germà d’Antoni.
Durant el setge de Barcelona establert per Felip V de Borbó el 1706 serví de voluntari agregat al regiment de Guàrdies Catalans.
Assistí a la Junta de Braços de Barcelona de 1713, en què fou decidida la continuació de la resistència contra Felip V.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Argenter. Era membre del Consell de Cent de Barcelona, a la categoria dels menestrals. Hi restà després de les eleccions municipals de 1713.
Fou membre de la junta agregada al govern provisional català durant el gran setge de la ciutat.
Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.
(Catalunya, segle XVIII – Veneçuela ?, segle XVIII)
Frare caputxí. Destinat a Veneçuela, realitzà exploracions importants.
El 1772, amb fra Benet de la Garriga, remuntà per primera vegada l’Orinoco fins a l’alt Caroní i al territori de la Gran Sabana. Deixà una relació del viatge.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Militar. Capità general d’artilleria d’Aragó, cavaller de Montesa i senyor de la Torre de la Mata, a Sant Cebrià de Vallalta.
Fou el pare de Josep Antoni de Mata i de Copons.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Capità de voluntaris a la guerra de Successió. Fou un dels homes més actius de la lluita comarcal als dos darrers anys de resistència contra els borbònics.
Per l’agost i setembre de 1713 dominà per un temps el pas de Montgat (Maresme) amb 300 homes, pertorbant les comunicacions enemigues i protegint la tasca de reclutament que feia el coronel Sebastià Dalmau des de la Conreria.
Es reuní posteriorment, amb la seva partida, a les forces del marquès del Poal, on destacà al doble combat de Talamanca, Sant Llorenç Savall, els dies 13 i 14 d’agost de 1714.
Dies després participava al frustrat intent d’introduir tropes a Barcelona. Figurava entre els qui havien d’entrar a la plaça i no hi pogueren arribar.
Pel setembre hagué d’acollir-se als convenis de capitulació de Cardona. Els borbònics li confiscaren tanmateix els béns.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Polític. Era mercader i pertanyia al Consell de Cent de Barcelona. El 1706 rebé el títol de ciutadà honrat pel rei Carles III.
El 1713 participà a la Junta de Braços que decidí la resistència contra Felip V de Borbó, i cooperà en la defensa durant el setge de Barcelona (1713-14). Rebé diverses missions especials, com la d’encarregar-se de la venda pública de bacallà i d’altres comestibles arribats de Mallorca (29 octubre 1713).
Pel desembre de 1713 s’ocupà de la distribució de municions a l’estol naval format a la capital. Amb Salvador Feliu de la Penya tingué amplis poders per a ocupar-se del servei de proveïments de Barcelona.
Assistí a les principals reunions del govern, i l’11 de setembre participà a l’última reunió celebrada abans de la crida a capitulació.
Els borbònics li confiscaren els béns.
(Roda de Ter, Osona, segle XVII – segle XVIII)
Polític i guerriller. Ciutadà honrat de Barcelona. Conegut amb el nom de Josep Mas de Roda, lluità en la darrera guerra contra Lluís XIV, a la Garrotxa.
El 1695 li fou concedit el privilegi de cavaller del Principat. Amb Bac de Roda preparà la insurrecció austriacista del 1704 (guerra de Successió).
Confinat a Lleida pel virrei filipista Fernández de Velasco, es posà al servei del rei arxiduc Carles III així que aquest arribà davant de Barcelona (1705).
Rebé el privilegi de noble a les Corts de Barcelona (1706) i defensà la ciutat durant el setge del 1706. Participà en operacions bèl·liques posteriors, i el 1713 resistí a la plana de Vic, però el general castellà Bracamonte l’obligà a deposar les armes.
Fou pare de Miquel de Mas i Regàs.
(Roda de Ter, Osona, segle XVII – segle XVIII)
Polític “Miquel Mas de Roda”. Fill de Josep Mas i Torre. Fou diputat del general de Catalunya i col·laborà, com ell, a la causa austriacista.
Fou capità (amb grau honorífic de coronel) de la Reial Guàrdia Catalana de Barcelona i defensà la ciutat el 1706.
El 1709 reclutà homes per a l’exèrcit a la plana de Vic.
