Arxiu d'etiquetes: segle XVIII

Llorens, Joan Pau

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Era mercader i membre del Consell de Cent de Barcelona.

En 1712-13 fou conseller quart de la ciutat, i visqué des d’aquest càrrec els primers mesos del gran setge borbònic, esmerçant-se a les tasques governatives.

Poc abans de cessar el seu mandat fou l’encarregat de fumigar la correspondència procedent d’Alemanya, per evitar l’extensió d’una epidèmia de pesta que hi havia en aquell país.

Cessà el 30 de novembre de 1713, per elecció del nou consistori presidit per Rafael Casanova. A les mateixes eleccions reingressà al Consell de Cent i continuà lligat al govern per haver tingut un lloc a les juntes agregades.

Després de la capitulació del 1714, els borbònics li confiscaren els béns.

Llort i Montguió, Benet

(Valls, Alt Camp, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)

XXXVIII Abat quadriennal del monestir de Santes Creus. Fou elegit el 1740.

Era home molt entès en qüestions musicals. El 1766 projectà l’orgue de l’església arxiprestal vallenca.

És autor de música religiosa.

Llopart, Pere

(Barcelona, segle XVIII)

Argenter. És autor d’obres molt remarcables, en destaca la gran urna per a les restes del cos de sant Ermengol, realitzada per encàrrec del capítol d’Urgell.

Aquesta obra d’argent, contractada el 1753, amida 1,85 m de llarg per 0,85 d’alçada i 1,12 de fons.

Llirós, Antoni

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Fou cap de voluntaris contra els borbònics a la guerra de Successió.

El 1714 s’arruïnà completament pagant les despeses de 200 homes que reclutà per lluitar contra l’exèrcit d’ocupació de Felip V de Borbó. Aquests homes formaren el regiment de fusellers de Cerdanya, del qual es posà al front ell mateix. Hi assumia les funcions de coronel.

Aquesta unitat era la part més important de les forces que dirigia aleshores el general Moragues, i que tingueren un paper brillant a la derrota del destacament espanyol de Bracamonte, al Lluçanès.

Pel setembre del mateix any, Llirós s’acollí a la capitulació de Cardona, on era esmentat personalment.

Llinàs i Escarrer, Joan

(Barcelona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Cavaller. Germà de Francesc. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió.

El 1706 s’agregà com a voluntari al regiment de Guàrdies Catalanes, amb el qual combaté durant el frustrat setge de Barcelona per Felip V de Borbó; després féu la campanya d’alliberament d’Aragó. fou promogut a alferes coronel del regiment, per nomenament del rei Carles d’Àustria.

Llinàs i Escarrer, Francesc

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Ciutadà de Barcelona. Germà de Joan. En 1713, com a membre del Braç Popular, assistí a la Junta de Braços que decidí continuar la resistència contra Felip V de Borbó.

Fou capità de la Coronela de la capital durant el gran setge franco-espanyol. Fou ferit el 12 d’agost de 1714 defensant el baluard de Santa Clara.

Reincorporat al servei, prengué part a la batalla de l’11 de setembre. Formà aleshores els contraatacs de Sant Pere i del Portal Nou que conduí el Conseller en Cap Rafael Casanova amb la bandera de Santa Eulàlia.

En aquests combats resultà ferit novament.

Llinàs, Pau

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Eclesiàstic. El 1703 fou un dels qui protestaren pels abusos de les autoritats borbòniques en el proveïment de càrrec del nou Diputat Militar.

Fou canonge d’Urgell. En 1713 participà a la Junta de Braços de Barcelona. Decidida aleshores la prossecució de la lluita contra Felip V de Borbó, formà part de la Junta de Proveïments a la primera fase del govern provisional.

El 1714, després de la capitulació de Barcelona, el duc de Berwick l’exilià a perpetuïtat.

Llinars i Farell, Joan

(Barcelona ?, segle XVII – segle XVIII)

Militar i polític. Oposat a Felip V de Borbó des del primer moment, Carles III de Catalunya el nomenà cavaller (1706).

Defensà Mataró i serví d’enllaç entre l’arxiduc i Barcelona. De retorn el maig de 1714, fou tinent coronel del regiment d’infanteria de Sant Narcís.

Estigué empresonat fins al 1725.

Llerena i Canario, Esteve de

(Catalunya, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)

Militar. Destacà a la defensa de Barcelona en 1713-14, contra els borbònics. Tenia aleshores el grau de tinent coronel.

El 30 de juliol de 1714 fou nomenat comandant fix del reducte de Santa Eulàlia, el qual defensà bé a la batalla de l’11 de setembre, fins que tingué que evacuar-lo i reforçar les defenses de la ciutat.

Després de la capitulació no acudí a l’enganyadora convocatòria de militars dels borbònics, i pogué fugir secretament fins a Àustria, on fou acollit a l’exèrcit imperial.

El 1716 combatia contra els turcs a les ordres d’Antoni Desvalls.

Lleonard, Salvador

(Alella ?, Maresme, segle XVII – segle XVIII)

Organitzador i cap dels serveis secrets catalans del rei-arxiduc Carles III (1713-14).

Mantingué el contacte entre Barcelona, assetjada per les forces filipistes, i el militar Antoni Desvalls, marquès del Poal (entrà a la ciutat i en sortí nombroses vegades).

Posà en marxa un servei d’espionatge, amb xarxes d’agents, i intervingué en l’avituallament de la ciutat.