(Barcelona, segle XVII – Viena, Àustria, segle XVIII)
Militar. Fou fet noble, a les corts de Barcelona de 1705-06, pel rei-arxiduc Carles III.
Fou sergent major de la Coronela de Barcelona durant els setges del 1706 i el 1714. En caure la ciutat, es refugià a la cort de Viena.
Ajudà Francesc de Castellví amb informacions i detalls per a la redacció de les seves Narraciones históricas….
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Cap de voluntaris a la guerra de Successió. En 1713-14 pertanyia a la guarnició de Barcelona durant el setge borbònic, on participà en diverses accions. Passà després a sostenir la guerra comarcal.
El 1714 combaté al costat del general Moragues, el qual l’envià a Barcelona a la darreria de juny, per informar de la seva situació, i després tornà a sortir de la capital.
Pel setembre de 1714 fou citat nominalment entre els caps de la lluita exterior acollits a la capitulació de Cardona.
Per escapar de la temuda repressió determinà d’entrar a l’exèrcit borbònic. Tanmateix fou empresonat al cap de poc i els seus béns foren confiscats.
(Catalunya, segle XVIII)
Militar. Era governador del castell de Montjuïc de Girona.
Publicà unes Memorias de Juan Brick, hijo natural de Oliverio Cromwell… (1780) i un discurs, encarregat per l’Acadèmia de Bones Lletres, sobre l’anada de Carlemany a Catalunya.
(Catalunya, segle XVIII)
Prestidigitador. La seva habilitat li valgué molta fama. Publicà un llibre titulat Juegos de manos.
Seguí la carrera eclesiàstica.
També és autor d’una obra de devoció mariana.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Notari i ciutadà honrat de Barcelona. Germà d’Antoni. Fou arxiver de la Generalitat durant la guerra de Successió.
S’encarregà de la millora del camí de Mataró a Barcelona amb motiu de l’arribada d’Elisabet de Brunsvic, promesa de Carles d’Àustria que desembarcà a Mataró.
El 1713 assistí a la Junta de Braços, pel Braç Reial, on es decidí de continuar la resistència contra Felip V de Borbó. Va romandre a Barcelona durant el setge. El 1713 ingressà al Consell de Cent.
El 1714, en caure Barcelona, els borbònics li confiscaren els béns.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Jurista. Assessor jurídic del consell barceloní, s’oposà el 1704 a les pressions del lloctinent Fernández de Velasco, que volia fer readmetre Honorat de Pallejà com a conseller.
Empresonat i desterrat a Aragó, passà al bàndol austriacista i fou magistrat de l’audiència barcelonina.
El rei-arxiduc Carles III el féu ciutadà honrat, membre del consell reial i regent del de Nàpols. Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14.
El 1714 li foren confiscats els béns. Posteriorment actuà d’advocat.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – segle XVIII)
Ciutadà. El 1708 era coronel de la Coronela o milícia popular local, que tant heroicament lluità contra el setge borbònic dirigit pel duc d’Orleans, fins que la plaça fou obligada a capitular, si bé en condicions molt honroses.
(Catalunya, segle XVIII)
Mestre de cases. Primer membre d’aquesta família.
Fou mestre major de la catedral de Barcelona (1764-94).
El seu fill Josep Mestres i Ximenes fou el seu ajudant del 1781 al 1794, any en que el substituí.
(Jorba, Anoia, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Capità de voluntaris a la guerra de Successió.
S’afegí, amb la seva companyia solta, a la guarnició que defensava la ciutat durant el setge de Barcelona (1713-14). El 17 de maig de 1714 fou un dels grans defensors del convent de Caputxins.
El 12 d’agost següent participà al contraatac que expulsà als enemics que havien entrat al baluard del Portal Nou, dos dies després formà en un frustrat contraatac nocturn al baluard de Santa Clara i l’endemà, al matí, participà en la càrrega pel centre del baluard que aconseguí destrossar les forces enemigues.
A la batalla de l’11 de setembre combaté al convent de Sant Agustí.
Tot i el seu gran valor i haver participat en unitats de xoc, acabà el setge sense haver estat ferit.
(Barcelona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Comerciant i polític. Col·laborà amb Narcís Feliu de la Penya en la Junta Econòmica de Barcelona (1692).
Fou conseller tercer el 1694 i el 1697 i, pel fet d’oposar-se al virrei, comte de la Corzana, fou inhabilitat pel Consell d’Aragó per ocupar càrrecs públics (1700).
Membre de la Junta de Braços de Barcelona (1713), participà en la defensa de Barcelona el 1714.
