Arxiu d'etiquetes: segle XVIII

Lés, Gaspar de

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Baró de Les. El seu pare havia estat governador de la Vall d’Aran per Felip V de Borbó i, en fugir-ne després de l’alçament austriacista, fou pres i afusellat pels voluntaris de la Ribagorça (1707).

Represa la Vall pels borbònics, en 1711, Gaspar de Lés en fou nomenat governador. Jurà el càrrec en 1712. Amb el record de la tràgica mort del seu pare, la seva governació es caracteritzà per un seguit de represàlies.

En 1719, declarada la guerra entre França i Espanya, es defensà durament dels francesos, als quals resistí quinze dies a la fortalesa de Castell-lleó. Caigué presoner i fou deportat a França, d’on tornà, un cop signada la pau, per reprendré el càrrec (1721), malgrat l’oposició popular.

Jolis i Santjoan, Joan

1 Resposta

(Torelló, Osona, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)

Estamper. Era cunyat del famós impressor Rafael Figueró, amb el qual treballà. Fundà una impremta pròpia al carrer de Cotoners.

Els seus hereus continuaren treballant a nom de Joan Jolis fins al 1764. Aquest any comprà l’empresa Bernat Pla, que treballà a nom de Jolis i Pla.

Mort el seu propietari, la seva vídua continuà amb el taller fins a la seva mort. Des d’aleshores, els “Hereus de la Vda. Pla” han tingut botiga oberta al carrer de la Princesa i, més tard, al de Fontanella, també amb negoci de llibreria.

És segurament l’única impremta del país que té més de tres segles.

Istrell, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Notari. Exercia des del 1707. Tingué una actuació política estimable.

En 1713-14 pertanyia al Consell de Cent de la ciutat, durant el gran setge borbònic. Fou designat per a formar part de les Juntes de govern provisional.

Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

Homdedéu i Toda, Onofre

2 Respostes

(Catalunya, segle XVII – Àustria?, segle XVIII)

Cavaller. Germà de Joan. Com a membre del Braç Militar assistí a la Junta de Braços de Barcelona que decidí la resistència a ultrança contra Felip V de Borbó (1713). Quan la primera votació del seu Braç s’inclinava per la submissió a Felip V, fou un dels signants de la protesta col·lectiva redactada a favor de la resistència.

Era capità de la Coronela durant el setge subsegüent. Manava la companyia del gremi de Descarregadors, que era la sisena del quart batalló.

Durant la batalla de l’11 de setembre de 1714 fou un dels principals ajudants del marquès de Vilana a les laborioses operacions de defensa i contraatac empreses al barri de la Ribera de la capital. Sobrevisqué. Caiguda la ciutat en poder dels borbònics, obtingué un passaport de sortida i emigrà. Els ocupants li confiscaren tots els béns.

Homdedéu i Toda, Joan

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Germà d’Onofre.

Serví contra els borbònics a la guerra de Successió. En 1713 fou capità del regiment de cavalleria de Sant Jordi, depenent a la Generalitat. Degué participar a l’expedició del diputat militar Berenguer i de Novell, d’agost a octubre de 1713.

El 3 d’agost de 1714 resultà ferit en un atac contra les trinxeres enemigues establertes davant del Portal Nou. Refet al cap de pocs dies, reprengué el seu lloc. El 14 del mateix mes rebé una segona i més greu ferida a l’heroica defensa del baluard de Santa Clara.

Hereu, Mateu

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Era barber de professió. En 1703-04 era conseller cinquè de Barcelona.

Fou un dels qui promogueren l’expulsió del conseller Honorat de Pallejà, per violació del secret obligat, i es pronuncià obertament contra el virrei borbònic Velasco, que volia forçar la readmissió de Pallejà sense tenir potestat sobre l’afer.

El virrei empresonà Hereu. Després el féu deportar per uns mesos, tot just finit el seu mandat, com a represàlia per la seva actitud.

A les eleccions municipals de 1713, en ple setge borbònic de la ciutat, era un dels qui ingressaren al Consell de Cent sota la classificació d’artista.

Guimerà, Magí

1 Resposta

(Valls, Alt Camp, segle XVII – segle XVIII)

Escultor. Documentat del 1686 al 1735. Féu amb Salvador Pere i Arnau i Francesc Grau el retaule de la confraria dels pagesos de Valls (1691-93), mentre feia també el de la dels corders (1692). Treballà a Poblet (1692).

Fou autor del primer projecte per a l’església de la Mare de Déu del Lledó del convent de caputxins de Valls (1720) i del retaule de l’oratori de la casa de la vila de Valls (1731).

El 1727 era regidor de l’ajuntament de Valls.

Guillamí, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII)

Constructor d’instruments de corda. Construí violins i violoncels excel·lents, alguns dels quals han estat comparats als que feia Stradivarius.

Els seus instruments són d’estil italià, fet que sembla indicar un aprenentatge a Itàlia. Se’n conserven alguns.

Fou el pare de Joan Guillamí  (Barcelona, 1725 – 1767)  Constructor d’instruments de corda. Els seus violins, violoncels i contrabaixos, encara que de qualitat notable, no assoliren les excel·lències dels que construí el seu pare.

Güell, Josep

1 Resposta

(Catalunya, segle XVIII)

Abat de Poblet (1776-80). Succeí a Josep Fibla. Era XCII de la sèrie general pobletana i XXXVIII de la quadriennal.

Fou succeït per Josep Salvador en 1784, després de quatre anys de seu vacant.

Guardiola, Ramon

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Guerriller. Lluità contra Felip V de Borbó al Principat, en 1719-20.

El 1726, aprofitant el descontentament provocat per la pau entre l’emperador Carles VI i Felip V, s’alçà de nou i fou capitost d’un grup d’uns cinquanta homes.