(Barcelona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Ciutadà honrat. Tingué una actuació política notable al govern provisional català durant el setge de la capital en 1713-14.
Pertanyia a les Juntes 24ª i 18ª. També era membre del Consell de Cent. Hi restà encara després de les eleccions municipals de 1713.
A la caiguda de Barcelona, els borbònics li confiscaren els béns.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Compositor. Mestre de capella a la catedral de Lleida (fins al 1717).
És autor de deu nadales per a cor i orquestra, d’un Christus natus est i d’altres obres de música religiosa: misses, motets, salms.
(Catalunya, segle XVIII – Barcelona ?, segle XVIII)
Eclesiàstic. Canonge de la seu de Barcelona.
Assolí gran fama com a orador sagrat. És autor de diversos escrits religiosos.
(Barcelona, segle XVIII)
Frare franciscà. Fou provincial del seu orde.
Publicà diverses obres de devoció mariana.
(Catalunya, segle XVIII)
Religiós. Autor d’un Prontuario orthológico-gráfico trilingüe, mena de gramàtica catalana, castellana i llatina.
Hi conclou una defensa de la necessitat d’ensenyar la doctrina cristiana en la llengua materna dels adoctrinats.
(Cardona, Bages, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)
Teòleg i filòsof. Professà el 1678 al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona. Fou professor de teologia moral a Barcelona i a Roma.
En morir, preparava l’edició d’una Theologia moralis i d’una Philosophia.
(Catalunya, segle XVIII)
Metge. Féu un estudi especial, comissionat per la Junta de Sanitat del Principat de Catalunya, de l’epidèmia de terçanes de l’Urgell. Li serví per a publicar, el 1786, una memòria notable.
També és autor d’una Disertación sobre la utilidad de los vomitivos en algunas de las enfermedades de las mujeres preñadas (1798).
(Catalunya, segle XVII – Barcelona ?, segle XVIII)
Polític. El 22 de juliol de 1713 fou elegit Diputat Reial de la Generalitat del Principat. El seu mandat coincidí amb el gran setge de Barcelona.
Fou un dels prohoms que anaren a lluitar al baluard de Santa Clara arran dels assalts enemics, rebutjats, l’agost de 1714.
L’11 de setembre, en companyia d’altres membres del govern, tragué la bandera de Sant Jordi i acudí a lluitar a la plaça de Palau. Encara que la bandera seria retirada per no exposar-la a caure en poder de l’enemic, Grases tornà al mateix sector i hi combaté durant la batalla.
Caiguda la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns, que produïren una renda anual de 17 lliures.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Polític. Resident a Barcelona, en 1713-14 formà part de la Junta 24na agregada al govern provisional català. Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona amb la categoria de mercader. Participà a les reunions governatives durant el setge borbònic de la ciutat.
Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels ocupants.
(Valldellou, Llitera, segle XVIII – )
Família d’industrials. A la segona meitat del segle XVIII ja estaven establerts a Igualada, on tingueren fàbriques d’indianes i de filatura de cotó.
El primer membre documentat és el paraire Ramon Godó (Valldellou, Llitera, 1717 – Igualada, Anoia, segle XIX) Paraire. Fou el pare de:
Ramon Godó i Mas (Valldellou, Llitera, 1742 – Igualada, Anoia, 1813) Teixidor. Passà a Igualada a la segona meitat del segle XVIII i s’hi establí com a teixidor. Fou el pare d’:
Antoni Godó i Domingo (Igualada, Anoia, 1777 – 1830) Fabricant d’indianes. Fou el pare de Ramon Godó i Llucià i de:
Leopold Godó i Llucià (Igualada, Anoia, segle XVIII – Catalunya, segle XIX) Diputat a les corts per Igualada.
Dades dels Països Catalans 